Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus.
Llei
25/2004, del 14 de desembre, de residus
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de desembre del 2004
ha aprovat la següent:
Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus
Exposició de motius
En el decurs dels darrers vint anys s'ha desenvolupat a escala mundial una
concepció moderna de la gestió dels residus. El Conveni de Basilea sobre el
control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació,
adoptat el 22 de maig de 1989, va ser el primer document global que
sintetitzava la voluntat internacional en matèria de tractament de residus. Els
elements d'un enfocament modern i integrat dels residus es posen en relleu en
els capítols 20, 21 i 22 de l'Agenda 21, adoptada el juny de 1992 per la
Conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el
desenvolupament.
El Govern, conscient de la necessitat d'abordar els problemes de medi ambient
d'una manera global i en acord amb la resta de països europeus, ha anat
adequant-se a les línies d'actuació comunes derivades del règim internacional
de gestió dels residus i dels textos comunitaris. En aquest sentit, es pot
destacar l'adhesió al Conveni de Basilea, que va entrar en vigor a Andorra l'1
de novembre de 1999; el Pla nacional de residus d'Andorra, aprovat pel Govern
en la seva sessió del 10 de gener del 2001; i aquesta Llei, que permet dotar el
Principat d'Andorra d'una normativa que asseguri una gestió de residus
ecològicament racional, segura, transparent, amb visió de llarg termini i
capacitat d'adaptació als reptes del futur i de les noves tecnologies; en
definitiva, una gestió dels residus sostenible. La normativa bàsica que fins ara
regulava la gestió dels residus a Andorra era la Llei de residus sòlids aprovada
pel Consell General el 31 de juliol de 1985. Aquesta normativa ha quedat
clarament obsoleta. Cal ampliar-la i modernitzar-la mitjançant una nova Llei de
residus adaptada als reptes de la societat andorrana del segle XXI, tenint en
compte les necessitats de les generacions futures, tal com ho preveu l'article 31
de la Constitució.
L'objectiu bàsic d'aquesta Llei és permetre al Govern de dur a terme una gestió
ambientalment racional dels residus de manera que garanteixi la preservació
de la salut de les persones i la protecció del medi ambient, i proveir el marc
jurídic necessari per a la realització dels objectius del Pla nacional de residus.
Aquesta Llei vol incorporar una normativa de residus plenament compatible
amb la dels països veïns i en aquest sentit s'ha d'entendre l'aplicació als
processos d'incineració de la Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del
Consell, del 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus, i les
referències a la normativa de la Unió Europea en matèria de residus i, més
concretament, a la Directiva 94/62/CE del Parlament Europeu i del Consell, del
20 de desembre de 1994, relativa als envasos i als residus d'envasos, a la
Decisió de la Comissió 96/350/CE, del 24 de maig de 1996, per la qual
s'adapten els annexos II.A i II.B de la Directiva 75/442/CEE del Consell, relativa
als residus, a la Directiva 1999/31/CE del Consell, del 26 d'abril de 1999,
relativa a l'abocament de residus, a la Decisió de la Comissió 2000/532/CE, del
3 de maig de 2000, que estableix la Llista europea de residus, a la Directiva
2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de gener de 2003,
relativa als residus d'aparells elèctrics i electrònics, a la Directiva 2003/4/CE del
Parlament Europeu i del Consell, del 28 de gener de 2003, relativa a l'accés del
públic a la informació mediambiental i a la Directiva 2004/12/CE del Parlament
Europeu i del Consell, de l'11 de febrer de 2004, per la que es modifica la
Directiva 94/62/CE relativa als envasos i als residus d'envasos.
La Llei segueix els criteris jeràrquics comuns europeus d'opcions per a la gestió
de residus, que també es van aprovar en el Pla nacional de residus: prevenció,
reutilització, reciclatge, valorització energètica i eliminació segura.
La Llei integra els elements rectors del principi d'internalització de costos de la
contaminació ambiental pels agents de producció, comunament anomenat "qui
contamina paga". Aquest principi general, inspirat per teories econòmiques, es
va veure consagrat en la Declaració de Rio sobre medi ambient i
desenvolupament, del juny de 1992, i s'aplica de forma molt àmplia en tots els
àmbits de protecció ambiental.
S'inclouen en l'àmbit d'aquesta Llei els residus sòlids, però també els residus
líquids que, per les seves característiques altament contaminants, no es poden
considerar aigües residuals. Per als residus amb normativa específica, com ara
la runa d'obra, la normativa present és aplicable en els aspectes no establerts
per la normativa específica. El Govern es reserva la facultat de desenvolupar
en el futur normes tècniques relatives a la gestió de residus específics i
perillosos, seguint els criteris que estableixi la normativa comunitària.
La Llei defineix els rols respectius dels diversos actors encarregats de la gestió
dels residus, ja siguin administracions públiques, ja siguin entitats privades. Es
respecta i es desenvolupa el repartiment de competències entre el Govern i els
comuns, tal com preveu l'article 4.10 de la Llei qualificada de delimitació de
competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, i s'estableix
l'obligatorietat per als comuns de prestar el servei de recollida selectiva dels
residus sòlids urbans que en faciliti l'aprofitament posterior. El servei de
recollida selectiva cobreix d'una banda la recollida dels residus reciclables en
contenidors separats i, de l'altra, la instal·lació de deixalleries comunals que
complementen el sistema. Finalment la Llei, amb la finalitat d'anar potenciant
progressivament la reutilització i el reciclatge dels residus, preveu la possibilitat
d'instaurar en el futur altres programes i sistemes de recollida selectiva, així
com un centre de triatge, i estableix l'obligació de realitzar els estudis
necessaris per establir una estratègia encaminada a reduir els residus
biodegradables a eliminar de conformitat amb les pautes que estableixi la Unió
Europea.
El Pla nacional de residus és el document bàsic que defineix els principis
fonamentals de la gestió moderna dels residus del Principat d'Andorra i
l'instrument estratègic que orienta i guia la política de residus del Govern.
S'estableix l'obligatorietat de revisar, com a mínim, cada cinc anys els objectius
d'aquest Pla i per a aquest efecte es crea la Comissió de Coordinació i
Desenvolupament del Pla.
Amb l'objectiu d'assegurar la més gran transparència en la gestió dels residus,
es reconeix el dret a l'accés a la informació ambiental, s'estableixen diversos
mecanismes d'informació a la població, es creen les comissions d'informació i
vigilància dels centres de tractament tèrmic de residus i d'abocadors de residus
perillosos i es fomenta la participació activa de la societat en la Comissió de
Coordinació i Desenvolupament del Pla nacional de residus.
La Llei defineix les responsabilitats dels diferents actors que intervenen en la
producció i la gestió dels residus, i afirma també el principi de la responsabilitat
compartida. Aquest darrer principi implica que totes les parts implicades en la
generació i la gestió de residus han d'assumir la seva part de responsabilitat en
els problemes creats i treballar en concert per a la seva solució.
S'estableix el règim al qual s'han d'adequar la producció, la possessió i la gestió
de residus, de tal manera que es manté el nivell mínim d'intervenció
administrativa, que s'articula simultàniament amb la participació del sector
privat. Es declara l'obligatorietat de lliurar els residus a l'Administració o a un
altre gestor autoritzat, s'estableixen les condicions necessàries per exercir la
condició de gestor de residus, es fixen les bases per poder declarar com a
serveis de titularitat pública les gestions de determinats residus i s'autoritza la
possible prestació de determinats serveis públics en règim de concessió
administrativa.
D'acord amb els criteris jeràrquics establerts per la Llei, es preveu que el
Govern, amb el concurs de la Comissió de Coordinació i Desenvolupament del
Pla nacional de residus, seguint les pautes i els objectius de la normativa
comunitària, elabori i desenvolupi les accions encaminades a la prevenció en la
generació de residus i al foment de la recollida selectiva, la reutilització i el
reciclatge.
D'altra banda, la Llei dedica dues seccions específiques a la gestió d'abocadors
i als centres de tractament tèrmic de residus. Per assegurar el respecte del
principi general enunciat a l'article 21 d'aquesta Llei, el funcionament
d'aquestes instal·lacions ha d'estar regulat de forma precisa per tal d'obtenir un
nivell elevat i uniforme de protecció de la salut de les persones i del medi
ambient en tot el territori andorrà.
Així mateix, el Govern podrà desenvolupar per via reglamentària les condicions
tècniques d'admissió de residus i d'explotació dels abocadors i dels centres de
tractament tèrmic de residus. Nogensmenys, en la Llei es defineixen elements
bàsics importants que cal preveure des del principi i que han de regir els futurs
reglaments.
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba