Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, de 19-12-96.
Llei
de regulació de les facultats operatives dels diversos
components del sistema financer
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19
de desembre de 1996 ha aprovat la següent:
Llei de regulació de les facultats operatives dels
diversos components del sistema financer
Exposició de motius
La present Llei es promulga en compliment de la
disposició transitòria quarta de la Llei de regulació de
reserves en garantia de dipòsits i altres obligacions
operacionals a mantenir i dipositar per les entitats
enquadrades en el sistema financer, de data 11 de maig de
1995, la qual estableix que, amb caràcter previ al
desenvolupament de la regulació del capital mínim a què
es refereix l'article 16 de la Llei d'ordenació del
sistema financer (LOSF) de data 27 de novembre de 1993 -
desenvolupament previst per a no més tard del 31 de
desembre de 1997 i que ha de donar pas a la possibilitat
de presentar sol.licituds per a la constitució i
l'establiment de noves entitats a integrar-se en el
sistema financer andorrà-, el Consell General haurà
d'aprovar, d'acord amb un calendari fixat en la mateixa
disposició transitòria, unes altres regulacions
específiques que han de complementar l'esquema legislatiu
bàsic referit a l'àmbit financer.
La informació que ha proporcionat el procediment
d'adequació de les entitats autoritzades a la data de
publicació de la LOSF, l'experiència acumulada des
d'aquella data i les reflexions que es van fent en la
perspectiva d'una obertura del sistema financer, permeten
formalitzar ara, amb un coneixement de causa més gran, la
regulació de les facultats operatives dels diversos
components del sistema financer amb intencionalitat
actual i projectiva.
A continuació s'exposen els continguts fonamentals
d'aquesta Llei i les raons que els sustenten.
Així com en la LOSF els components operatius del sistema
financer quedaven enquadrats en tres grups -entitats
bancàries, entitats financeres amb activitat creditícia i
altres entitats financeres- a fi d'agrupar separadament
les entitats que tenen un component de fons ben
diferenciat de les altres, a partir d'ara, seran quatre
els grups que conformaran l'estructura operativa del
sistema financer: entitats bancàries, entitats financeres
-no bancàries- de crèdit especialitzat, entitats
financeres d'inversió i entitats financeres de serveis
diversos.
Pel que fa a les entitats bancàries, la LOSF ja deixa
prou configurat el seu camp operatiu. Tanmateix, la
present Llei hi aporta diverses precisions, especifica
les activitats que, en cas de dur-les a terme, ha
d'exercir a través d'una empresa jurídicament
independent, i explicita la seva capacitat d'actuació
mercantil fora de l'àmbit financer. En un altre ordre
d'idees, es fixa un termini per a la regularització de
les situacions singulars; i es regula la normalització
administrativa de la Caixa d'Estalvis i Pensions a
Andorra, en mèrits de les característiques històriques,
institucionals i tècniques que concorren en aquest cas.
El resultat del procediment d'adequació fixat per la LOSF
va mostrar que el grup d'entitats financeres amb
activitat creditícia -que per un major rigor
terminològic, passen a denominar-se entitats financeres -
no bancàries- de crèdit especialitzat- té una
configuració efectiva mínima; a més, s'ha considerat en
principi que les característiques econòmiques del país no
propicien un desenvolupament significatiu d'aquest grup.
Per aquesta raó, s'ha cregut oportú de preveure una
simplificació de la seva estructura global i d'introduir
alguna precisió en relació amb els mecanismes de
finançament.
El grup que fins ara era denominat altres entitats
financeres és objecte d'un desenvolupament més gran. En
efecte, la LOSF es limitava a fer un enunciat de les
entitats que componien el grup, i no s'entrava en la
definició de les seves activitats respectives. Amb la
base d'informació de què ara es disposa, la regulació
d'aquestes entitats es pot fer sobre un coneixement més
objectiu i amb una precisió conceptual més gran.
Aquest grup ha quedat dividit en dos: entitats financeres
d'inversió i entitats financeres de serveis diversos. La
divisió s'ha fet per separar aquelles entitats que tenen
facultats i responsabilitat de gestió per compte de
tercers, d'aquelles que impliquen un servei financer però
que no comporten funcions de gestió.
D'altra banda, aquesta divisió era especialment oportuna
a causa de la incorporació al sistema financer d'aquelles
entitats que, pel fet de limitar-se a l'assessorament,
n'havien quedat al marge; és una decisió que s'ha pres
perquè l'experiència internacional indica que és
convenient de tenir sota control de l'autoritat financera
les activitats d'aquesta naturalesa.
En la formulació de la regulació d'aquestes entitats
financeres s'ha partit, conforme al que ja és habitual,
de la realitat específica i la conveniència d'Andorra, i
s'han tingut en compte les activitats, les estructures i
les denominacions que prevalen en els països que ens
poden servir de referència. S'ha procurat que la
terminologia pròpia necessària no introdueixi cap
possibilitat de malentès interpretatiu. Per aquesta
mateixa raó, la Llei incorpora unes definicions que s'ha
procurat que fossin clares i precises.
També és oportú remarcar que es manté el principi que,
mentre no es produeixin circumstàncies noves que puguin
fer modificar aquest criteri, només les entitats
bancàries tenen la facultat de rebre habitualment del
públic dipòsits i altres fons reemborsables. Els
legisladors volen que l'estructura funcional del sistema
financer prioritzi la seguretat dels dipositants i que
faciliti els procediments de lluita contra el blanqueig
de diner procedent del crim organitzat.
Sense que entri en contradicció amb el que s'exposa en
l'anterior paràgraf, sinó que formula la circumstància
que il.lustra el caràcter no habitual de la recepció de
fons reemborsables del públic, la Llei precisa les
condicions que les entitats financeres, així com
qualsevol altra empresa mercantil, han de complir per
poder incorporar a la seva estructura financera fons
reemborsables en contrapartida d'una emissió de
determinats valors.
El manteniment del caràcter exclusiu de la facultat de
rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables
haurà d'implicar que, en els desenvolupaments normatius
que es vagin succeint, les entitats bancàries continuaran
sent objecte d'un especial nivell d'exigències tècniques
i econòmiques.
La present Llei comporta la modificació dels capítols
segon i tercer de la LOSF, així com alguna altra
modificació menys rellevant. Els legisladors consideren
que una volta s'hagi completat el programa legislatiu
fixat per als anys 1996 i 1997, s'estarà en situació de
consolidar, en una llei general, el cos legal bàsic que
haurà de regir el sistema financer a partir de l'inici de
1998.
Capítol 1. Composició del sistema financer
El conjunt del sistema financer andorrà es compon:
d'entitats bancàries, entitats financeres -no bancàries-
de crèdit especialitzat, entitats financeres d'inversió i
entitats financeres de serveis diversos
d'associacions professionals del sector financer
d'òrgans d'autoritat tècnica executiva
Capítol 2. Components operatius del sistema financer
Entitats bancàries
-
S'entén per entitat bancària una empresa que es dedica
a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables,
i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte
propi.
-
Les entitats bancàries poden desenvolupar, a més, les
activitats següents:
atorgament de garanties i similars
operacions de pagament
emissió i gestió de mitjans de pagament (targetes de
crèdit, xecs de viatge, cartes de crèdit)
operacions -per compte propi o dels seus clients- de
canvi de moneda, valors mobiliaris, instruments monetaris
i financers, futurs i opcions
participació en l'emissió de valors i prestació de
serveis connexos
administració i custòdia de valors
gestió de patrimonis
assessorament financer
informes comercials
lloguer de caixes fortes
-
Les entitats bancàries que també vulguin realitzar
activitats de gestió d'organismes d'inversió i/o
activitats de companyies d'assegurances de vida només ho
poden fer participant amb caràcter majoritari o
minoritari en entitats gestores d'organismes d'inversió
i/o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba