Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres.
Llei 7/2005,
del 21 de febrer, de designació de carreteres
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha
aprovat la següent:
Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres
Exposició de motius
Mitjançant les ordinacions del Consell General, especialment l'Ordinació II de 4
de juliol de 1969, l'Ordinació I de 13 de juliol de 1987 i l'Ordinació I de 13 de
juliol de 1990, es van establir de forma més o menys precisa la designació i la
classe dels diferents trams de les carreteres generals i secundàries del país.
La important evolució que han experimentat l'ordenació urbana i el tràfic
automobilístic des del moment en què quedà establert quines són les vies
mereixedores de la categoria de carretera general i de carretera secundària,
l'any 1969, aconsellen procedir de forma inajornable a una adequació més
conforme a la realitat de la circulació i a la importància respectiva dels vials
situats en diferents llocs d'Andorra.
El Consell General ja constatà la necessitat de canviar la nomenclatura quan es
van aprovar, l'any 1993, la Llei qualificada de delimitació de competències dels
comuns i la Llei qualificada de transferències als comuns. Les noves
atribucions i competències definides havien de portar a situacions en què el
Govern no pot actuar invertint en la millora de carreteres que, malgrat tenir un
caràcter nacional, mantenen la categoria oficial de secundàries i, de la mateixa
manera, els comuns no poden actuar sense l'acord del Govern en l'ordenació
de vies que han perdut tot caràcter interurbà i han passat a ser exclusivament
urbanes, encara que mantenen la categoria de carreteres generals.
Durant l'aprovació del pressupost de l'any 1993 el Consell General va acordar -
acord que va ser renovat l'any següent en aprovar el pressupost del 1994-
encomanar al Govern la requalificació de totes les carreteres del Principat. La
previsió d'aprovar de forma immediata un Pla general de carreteres que havia
d'incloure les requalificacions va deixar de facto en suspens aquell acord.
Tot i que el Pla de carreteres no ha arribat a veure la llum, el 14 de maig del
2003 el Govern va aprovar un Pla sectorial de noves infraestructures viàries en
el que s'estableix amb suficient precisió el previsible desenvolupament de les
vies de comunicació de caire nacional durant els propers anys. L'esmentat Pla
sectorial ha estat tingut en compte en el moment de redactar aquesta Llei.
Les modificacions bàsiques contingudes en el text normatiu abasten diferents
aspectes: es reordena l'estructura general de les carreteres, que deixa de ser
radial; s'eviten les dobles o triples designacions per a una mateixa via i,
sobretot, es fa possible el canvi de traçat de les carreteres generals al seu pas
per l'interior dels nuclis urbans, en aquells supòsits en què existeix un vial
alternatiu que pugui assegurar avantatjosament la indispensable continuïtat
d'aquelles i, sempre que existeixi l'acord del comú, per al canvi de titularitat de
la via que passarà a ser carretera general. Així mateix, es crea el Directori de
carreteres generals, tot preveient els mecanismes per mantenir-lo actualitzat
mitjançant la incorporació de les carreteres previstes en el Pla sectorial de
noves infraestructures viàries, a mesura que es vagin obrint al trànsit, i també la
modificació del traçat de les carreteres que es dugui a terme com a
conseqüència dels canvis de titularitat de vies acordats amb els comuns.
L'altra gran novetat que introdueix la Llei és la definició d'una xarxa bàsica de
vials. Aquest instrument neix de la constatació que la possibilitat de circulació
en condicions d'alta intensitat de trànsit que ofereixen les carreteres generals
es veu greument perjudicada per la travessa dels nuclis urbans i per la
influència del trànsit urbà sobre aquelles, i persegueix la finalitat de buscar
solucions que ajudin a pal·liar l'esmentada situació i a utilitzar tota la
potencialitat dels vials existents fins i tant que no estiguin construïts els vials
alternatius a l'exterior de les aglomeracions urbanes previstos al Pla sectorial
del Govern, i els vials arterials i col·lectors que els plans d'ordenació i
urbanisme parroquials han de preveure dins de les aglomeracions.
La xarxa bàsica de vials està composta no únicament per les carreteres
generals, sinó també per un determinat nombre de carreteres secundàries i
carrers, o trams de carreteres secundàries i de carrers, que ofereixen la
possibilitat de distribuir el trànsit en la travessa dels nuclis urbans i fan possible
l'adopció de solucions alternatives per a mantenir la circulació de vehicles en
condicions d'alta intensitat o en situacions excepcionals.
La inclusió d'una carretera o carrer en la xarxa bàsica de vials no modifica el
règim jurídic a què està subjecta per raó de la seva titularitat, però introdueix
alguns condicionants per raó de la funció de mobilitat supraparroquial a què es
destinen. Aquests condicionants són bàsicament dos: per una part que
l'administració comunal haurà de demanar informe a l'Administració general
abans de concedir autoritzacions d'ocupació o tancament provisional de les
vies que hi són compreses, i haurà de notificar prèviament les actuacions que
ella mateixa es proposi dur-hi a terme; per altra part, la necessitat d'informe de
la Taula nacional de mobilitat abans d'emprendre qualsevol actuació que
modifiqui substancialment la capacitat o la funcionalitat per al trànsit de vehicles
de les vies que formen part de la xarxa bàsica.
La Taula nacional de mobilitat és un òrgan nou que crea aquesta Llei per a fer
possible la coordinació d'actuacions de les diferents administracions implicades
en la gestió de la xarxa bàsica de vials. Està integrada per representants de
l'Administració general i de l'administració local, al més alt nivell, i se li
atribueixen importants funcions de proposta, de planificació i de coordinació de
les actuacions de les diferents administracions en matèria de gestió de la xarxa
bàsica de vials, mobilitat i gestió del trànsit.
Pels motius expressats, el Consell General adopta la present Llei.
Definició de carretera general i secundària
Segons la seva titularitat, les carreteres es classifiquen en carreteres generals i
carreteres secundàries. Són carreteres generals aquelles carreteres de
titularitat de l'Administració general i carreteres secundàries aquelles carreteres
de titularitat d'un comú.
Designació de carreteres generals
-
Són carreteres generals les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba