Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella.
Llei 4/2005,
del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha
aprovat la següent:
Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella
Exposició de motius
L'article 6 de la Constitució proclama la igualtat davant la llei de totes les
persones i que ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe,
origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. Alhora
estableix que els poders públics han de crear les condicions per tal que la
igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. L'article 13, per altra
banda, proclama que la condició civil i les formes de matrimoni han de regular-
se per llei i estableix la promoció d'una política de protecció de la família,
element bàsic de la societat.
En aquest sentit, el Consell General adoptà, el 30 de juny de 1995, la Llei
qualificada del matrimoni com a norma de desplegament constitucional.
S'omplia així de contingut el buit legal que existia pel que feia al matrimoni civil
tenint en compte, alhora, les opcions de la separació i del divorci com a causa
de dissolució del vincle matrimonial.
No obstant aquella important norma de modernització de les relacions
personals, el legislador no pot mantenir-se allunyat de fenòmens que vénen
cobrant una importància creixent en la societat andorrana. La manca de
regulació legal d'aquests fenòmens provoca resultats discriminatoris no sols
contraris a l'equitat sinó, moltes vegades, absurds i distorsionadors. Un
d'aquests fenòmens socials que cal tractar amb racionalitat legal, i que és
objecte de desplegament legal i d'estudi en la doctrina i en la jurisprudència de
molts països, és el de les unions estables de parella.
Tot i partint de la tesi que no té perquè haver-hi identitat entre matrimoni i unió
estable de parella, ja que obeeixen a opcions i plantejaments personals distints,
és imprescindible respectar aquesta diferència, tant en l'àmbit social com en el
jurídic, fent-la compatible amb el principi d'igualtat jurídica i de prohibició de
discriminació que garanteix la Constitució en l'article 6. És per això que són
tractades com a institucions diferents, intentant evitar des dels poders públics
poder generar qualsevol greuge o sanció legal entre ambdues figures. Tal
presa de posició es fonamenta en el necessari i inalienable lliure
desenvolupament de la personalitat de cadascú, que podria resultar afectat si
s'intentés impedir o limitar la convivència more uxorio.
Cal no oblidar per altra banda que el Consell d'Europa, del que formem part,
postulava mitjançant Resolució de 7 de maig de 1988 la validesa dels
contractes atorgats entre persones que viuen juntes en tant que parella no
casada i de llurs disposicions testamentàries.
Andorra no està exempta d'aquesta nova realitat social i jurídica i per això
s'adopta aquesta norma. S'ha estimat insuficient limitar-se a traslladar els
principis essencials dels òrgans institucionals europeus en la nova regulació
legislativa de les unions estables de parella, per la qual cosa s'intenta regular
altres aspectes amb efectes jurídics establint un sistema de drets i obligacions
durant la convivència i també en el supòsit de dissolució de la unió.
Amb la finalitat de regular els efectes personals i patrimonials de la convivència
s'estableixen una sèrie de principis com el de seguretat jurídica i el d'autonomia
de la voluntat, així com algunes normes de ius cogens com l'obligació de
prestar-se aliments, la irrenunciabilitat al dret a la compensació econòmica en
cas de ruptura de la unió, el supòsit d'enriquiment injust o el dret a una pensió
periòdica de caràcter alimentari, per citar-ne algunes.
A partir dels raonaments exposats, el Consell General aprova aquesta Llei.
Capítol primer. Concepte
Àmbit d'aplicació de la Llei
La present Llei regula els efectes personals i patrimonials de les unions
estables de parella, sempre que almenys una de les parts tingui nacionalitat
andorrana o la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra.
Definició
1. És unió estable de parella la formada de forma duradora per dues persones,
majors d'edat o menors emancipades, sense vincle de parentesc en línia recta
per consanguinitat o adopció i en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart
grau, que conviuen en parella i que consten inscrits al Registre corresponent.
2. Per poder formalitzar la unió al Registre cap dels dos convivents pot estar
unit per vincle matrimonial o per unió estable de parella a una altra persona.
Condicions prèvies a l'acreditació
Les persones que desitgin acreditar la unió estable de parella, han de promoure
expedient previ, mitjançant declaració, davant el Registre Civil, segons
s'estableixi reglamentàriament.
La inscripció de la unió al Registre, tindrà lloc transcorregut el termini de sis
mesos d'ençà la referida declaració, prenent efecte des del moment en què es
promou l'expedient previ.
Acreditació
La unió estable de parella s'acredita mitjançant la inscripció al Registre d'unions
estables de parella del Registre Civil.
Capítol segon. Relacions i efectes personals i patrimonials
Regulació de les relacions personals i patrimonials dels convivents
1. Els membres de les unions estables de parella regulen vàlidament, per
conveni privat, les relacions personals i patrimonials derivades de la
convivència i els drets i els deures respectius. També regulen les
compensacions econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la
convivència, amb el mínim dels drets i deures que regula aquesta Llei, els quals
són irrenunciables fins al moment en què són exigibles.
2. Com a mínim, el pacte entre els convivents estipula que els membres de la
unió estable de parella contribueixen al manteniment de la casa i a les
despeses comunes:
-
Amb el treball domèstic.
-
Amb llur...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba