Llei de la funció pública, de 15-12-2000.
Llei
de la funció pública
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de desembre del 2000
ha aprovat la següent:
llei de la funció pública
Exposició de motius
El Govern d'Andorra, en el procés de desenvolupament institucional de l'Estat
dissenyat per la Constitució, ha assumit, entre altres compromisos, aprofundir
en la modernització del sector públic amb la finalitat de dotar-se d'una
Administració pública moderna, professional i eficient que, desenvolupant els
serveis amb qualitat, transmeti confiança en el desenvolupament de la seva
activitat.
Amb aquesta finalitat, el Govern ha definit com a valors que han de presidir
l'actuació administrativa: l'orientació al servei, al ciutadà i als resultats; el
desenvolupament de l'actuació administrativa amb criteris professionals; la
claredat en els rols, els sistemes de gestió i els procediments; el compromís
amb els objectius de l'Administració; la comunicació clara, oportuna i suficient, i
el treball en equip. Valors que han d'emmarcar tots els processos de
modernització que es portin a terme.
Però, sens dubte, la transformació de l'activitat administrativa no s'aconsegueix
sense la clara implicació dels seus recursos humans. Per això, el Govern
considera bàsic que l'Administració compti amb persones motivades per
desenvolupar la seva vida professional en les tasques públiques i amb
capacitat d'adaptació permanent als canvis organitzatius continus que la
posada en pràctica de les finalitats de l'Estat i els nous temps demanen. Es
tracta que siguin professionals que utilitzen com a marc d'actuació la
imparcialitat i l'eficiència i que gaudeixin del respecte dels ciutadans.
El disseny de nous sistemes de gestió dels recursos humans, juntament amb
una política retributiva equitativa en què prevalguin les responsabilitats
organizatives que es desenvolupen, són elements necessaris per motivar els
funcionaris i implicar-los en els projectes de modernització.
Fins ara, la situació ha estat presidida per una dispersió de normes sobre
personal, en la majoria dels casos anteriors a la Constitució, que confirma la
necessitat de dotar-se d'una Llei que, adaptada als nous temps i receptora de
la nostra realitat social i d'Estat, reguli de forma integrada el règim de la funció
pública.
La Llei té rang de qualificada quan es refereix a l'accés a la funció pública i als
seus requisits, recollit com a dret fonamental en l'article 25 de la Constitució
que ha de regular-se mitjançant llei qualificada d'acord amb l'article 40 de la
mateixa Norma Fonamental. Tanmateix, el caràcter de llei qualificada, amb les
restriccions que es deriven dels articles 57.3 i 60.2 de la pròpia Constitució,
només pot predicar-se del capítol II del títol II de la Llei (sistema de provisió de
places) i de la disposició addicional primera (integració dels funcionaris i dels
contractuals), en ser aquests els únics aspectes de la Llei que afecten aquest
dret fonamental, mentre que la regulació restant no pot veure's constrenyida
per aquestes restriccions.
La Llei aborda el règim de la funció pública de l'Administració general, però
amb la intenció integradora sobre la matèria, s'inclouen, també, en l'àmbit de la
Llei a l'Administració de justícia i els comuns, per això els hi dedica uns títols
específics: títols que informen dels principis a seguir i proporcionen pautes
generals per a l'eficàcia de la gestió global dels recursos humans de la nostra
Administració pública.
En l'àmbit anterior, la Llei afronta la regulació del règim de la funció pública
utilitzant com a premisses, d'una banda, la naturalesa estatutària de la relació
jurídica de treball dels seus funcionaris, i, d'altra banda, incorporant al seu
articulat el sistema de mèrit, propi de les administracions avançades i que, a
més, sustenta els valors ja enunciats. Ambdues premisses condueixen a
reconèixer, com a principis informadors del règim de la funció pública,
l'eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l'equitat.
Els principis anteriors es troben en els diversos títols i capítols de la Llei,
mitjançant el reconeixement de l'estabilitat dels funcionaris condicionada al seu
acompliment; la regulació de la matèria es realitza a través de les estructures
següents: un sistema d'ingrés i promoció objectiu; un sistema de classificació
adaptat a l'organització i suficientment flexible per adaptar-se a criteris
organitzatius funcionals o a criteris de procés i que, alhora, facilita el
desenvolupament professional; un sistema retributiu ordenat i equitatiu; i un
sistema d'avaluació de l'acompliment relacionat amb els objectius de
l'Administració.
El Govern, a més d'incorporar a la Llei els diversos sistemes de gestió dels
recursos humans, amb la naturalesa i l'abast exposats, es pronuncia de manera
definitiva sobre altres aspectes que, per la seva importància, es detallen
breument.
En primer lloc aclareix les diverses regulacions d'ocupació que han d'existir a
l'Administració. A partir d'ara, els funcionaris seran els qui ocupin les funcions
permanents. Els agents de l'Administració de caràcter indefinit pal·liaran la
possible falta de professionals en determinats llocs reservats a funcionaris. Els
agents de l'Administració de caràcter eventual atendran les activitats temporals
que hagin de prestar-se i, finalment, la tipologia de personal de relació especial
s'assignarà a qui, per confiança tècnica i política, assisteixi els alts càrrecs.
Seguint el criteri del paràgraf anterior, s'incorporen a la funció pública els
professionals que, per prestar funcions permanents de l'Administració, hi
mantenien una relació contractual. S'integra en la Llei una realitat i es dóna
resposta a la justa superació de la incertesa que mantenien els contractuals.
Com a punt important, la Llei també aclareix l'anomenat àmbit de la funció
pública, és a dir, la delimitació, en el si de l'Administració, de les funcions
professionals i les funcions polítiques. La Llei, a aquest efecte, qualifica la
figura del director, tot mantenint l'alt grau de confiança que ha de tenir amb el
Govern, com el càrrec professional de rang jeràrquic més alt en l'estructura
organitzativa i, per tant, reservat a funcionaris.
Es reconeix la gran importància de la matèria de funció pública. Per això, per la
seva naturalesa horitzontal, incorpora en l'estructura, com a òrgan competent
en la gestió de la funció pública, una Secretaria d'Estat. La política de recursos
humans, lògicament, la defineix el Govern, però l'execució d'aquesta política,
que transcendeix a totes les direccions, ha de ser desenvolupada, per a tota
l'Administració general, de forma harmònica, fet que requereix un òrgan
administratiu amb rang suficient.
Finalment, s'ha de ressaltar el que la Llei, si bé garanteix l'estabilitat en el
treball, ho fa sense perjudici de condicionar-la, d'una banda, a l'acompliment
individual del funcionari avaluat mitjançant un sistema que la mateixa norma
regula i, de l'altra, a la dimensió organitzativa necessària per al compliment dels
objectius públics. Ambdues circumstàncies permeten conciliar l'interès del
funcionari com treballador i l'interès públic que evidentment és objecte de
l'Administració general.
Títol I. Disposicions generals
Capítol I. Objecte i àmbit de la Llei
Objecte i rang de la Llei
-
La present Llei té per objecte establir en l'Administració pública el règim de la
funció pública, entenent com a tal, la relació d'ocupació que manté amb el seu
personal i el conjunt de sistemes de gestió dels recursos humans que
garanteixin, amb eficàcia i qualitat, la prestació dels serveis públics al ciutadà.
-
Els preceptes del capítol II del títol II d'aquesta Llei, que regulen el sistema
de provisió de places i de la disposició addicional primera, que estableix la
integració dels funcionaris i dels contractuals, tenen rang de llei qualificada. La
resta de preceptes de la present Llei tenen rang de llei ordinària, sense les
limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.
Principis
L'Administració pública ha de servir amb objectivitat l'interès general d'acord
amb els valors que inspiren la present Llei i reconeix com a principis reguladors
de la seva funció pública i, per tant, exigibles en el comportament de
l'Administració i del seu personal, l'eficiència, la professionalitat, la neutralitat i
l'equitat.
Àmbit de la Llei
-
L'àmbit de la Llei se circumscriu a l'Administració pública; no s'aplica, per
tant, a les institucions i/o càrrecs següents:
-
Consell General.
-
Membres del Consell Superior de la Justícia i membres de la carrera judicial
de la Batllia, Tribunal de Corts, Tribunal Superior de Justícia i Ministeri Fiscal.
-
Magistrats del...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba