Llei general de les Finances Públiques, de 19-12-96.

Llei

General de les Finances Públiques

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19

de desembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei General de les Finances Públiques

Exposició de motius

1. El transcurs del temps des de l'aprovació, el 2 de

   desembre de 1983, de la Llei general de les finances

   públiques ha posat en relleu la conveniència, i fins i

   tot la necessitat, d'ajustar algunes de les seves normes

   als nous condicionaments normatius sorgits durant la seva

   vigència i als resultats d'una experiència d'aplicació de

   més de deu anys.

   Per consegüent, els objectius que la present Llei pretén

   amb caràcter general es poden resumir de la forma

   següent:

   1. Actualitzar el text de la Llei general de les finances

      públiques, de 2 de desembre de 1983, tenint en compte les

      normes corresponents de la Constitució, del Reglament del

      Consell General de 3 de setembre de 1993, del Reglament

      d'organització i funcionament del Tribunal Constitucional

      de 16 de desembre de 1994 i d'altres textos normatius amb

      incidència en la Llei vigent.

   2. Aconseguir una sistematització més depurada i una

      unitat de criteri en el contingut de la Llei.

   3. Millorar l'efectivitat de les normes concernents a les

      despeses públiques i al seu control.

   4. Determinar l'aplicació de la Llei general de les

      finances públiques a les entitats parapúbliques o de dret

      públic, als comuns i a les societats públiques.

      D'altra banda la necessitat de procedir a un control de

      la gestió dels cabals públics que realitzen els diferents

      òrgans de l'Estat, aconsella la creació d'un Tribunal de

      Comptes per tal que d'una manera independent i tècnica

      supervisi el compliment de l'ordenament jurídic en

      matèria econòmica per part dels mateixos i en especial

      les obligacions dimanants de la present llei.

2. Pel que fa a les disposicions generals (capítol I),

   cal fer atenció a l'enunciat dels supòsits de reserva de

   llei. Certament, la regulació de la reserva de llei, tant

   absoluta com relativa, correspon al text constitucional.

   Ara bé, donat que la Constitució no conté normes que

   defineixin i concretin dita reserva, sembla important la

   seva concreció en un text de rang legal.

   Es deixa clara la prevalença de les normes de la Llei

   general de les finances públiques sobre les normes

   particulars de les entitats parapúbliques o de dret

   públic -inclosa també, per tant, la Caixa Andorrana de

   Seguretat Social.

3. Respecte als drets i les obligacions de les finances

   públiques (capítol II), cal destacar, en primer lloc, la

   previsió de la nova categoria dels preus públics,

   segregada de les taxes. D'altra banda, es regula amb més

   detall la prescripció, invertint el criteri actual

   regulador dels efectes de la seva interrupció, en sentit

   més favorable als administrats.

4. La matèria dels pressupostos (capítol III) es regula

   amb la pretensió d'aconseguir la màxima claredat

   normativa. Es preveuen possibles desenrotllaments dels

   pressupostos de les entitats parapúbliques o de dret

   públic, de manera que no siguin discordants amb

   l'estructura pressupostària de l'Administració general.

   D'altra banda, s'especifica la classificació per

   naturalesa econòmica de les despeses per tal d'assolir

   una homologació de criteris aplicable també als

   pressupostos comunals d'acord amb la disposició

   addicional segona. Aquesta homologació, que es refereix

   només a un aspecte formal dels pressupostos, no ha de

   produir cap minva del principi d'autogovern dels comuns

   establert a l'article 79 de la Constitució.

5. Respecte als capítols IV i V, es descriuen i

   s'especifiquen les funcions de la Intervenció General,

   d'acord amb el criteri de potenciar una peça clau en

   l'assoliment de la transparència en l'execució de les

   despeses a què s'ha al.ludit anteriorment.

6. La present Llei modifica també la regulació de

   l'endeutament (capítol VI). S'introdueixen noves

   modalitats d'endeutament públic que no tenia en compte el

   text fins ara vigent, com el lliurament de lletres de

   canvi, pagarés i documents similars.

7. Finalment, sense incloure cap innovació substancial,

   respecte al text vigent, en les matèries concernents a la

   tresoreria i a les responsabilitats, la present Llei

   completa el contingut normatiu amb tres disposicions

   addicionals, dues disposicions transitòries, una

   disposició derogatòria i una disposició final.

   Capítol I. Disposicions generals

Article 1

Normes aplicables al règim de les finances públiques

1. El règim de les finances públiques concernint

   l'Administració general, les entitats parapúbliques o de

   dret públic i les societats públiques participades per

   l'administració general es regeix per aquesta Llei i per

   altres lleis i disposicions reglamentàries referents a

   recursos, despeses i pressupostos.

2. Té caràcter supletori el dret comú.

3. Les normes del text articulat de la llei anual del

   pressupost general concreten i permeten executar per a

   cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

Article 2

Reserva de llei

Cal aprovar per llei:

1. El pressupost general i les seves modificacions en els

   supòsits previstos per aquesta Llei.

2. L'establiment, la modificació i la supressió dels

   tributs i la regulació de llurs elements essencials.

3. El règim de l'endeutament i la fixació, per a cada

   exercici pressupostari, de la quantitat màxima

   d'endeutament i de la prestació de garanties mitjançant

   aval.

4. La creació, la modificació estatutària i l'extinció

   d'entitats parapúbliques o de dret públic i de societats

   amb participació de l'administració general.

5. L'adquisició i l'alienació de participacions que

   comportin l'adquisició o la pèrdua del control en les

   esmentades societats.

6. El règim del patrimoni i de la contractació pública.

7. La resta de normes relatives a les finances públiques

   en els casos establerts per la Constitució i les lleis

   que la despleguen.

Article 3

Entitats parapúbliques o de dret públic

1. Les entitats parapúbliques o de dret públic es

   regeixen per llurs normes particulars sempre que no

   siguin contràries a la present Llei o a altres normes amb

   rang de llei.

2. Aquestes entitats han d'actuar en coordinació amb

   l'Administració general.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social és, als efectes

   de la present Llei, una entitat parapública.

Article 4

Societats públiques

1. Són societats públiques les societats mercantils, la

   participació en el capital de les quals per part de les

   entitats constitutives de l'Estat andorrà, siguin

   generals o parroquials, és majoritària o suficient com

   per a tenir-ne el control.

2. L'actuació de les societats públiques es desenvolupa

   d'acord amb les normes del dret privat, sense perjudici

   de romandre sotmesa al control financer en els termes

   establerts pels articles 39 i concordants de la present

   Llei.

   Capítol II. Drets i obligacions de les Finances Públiques

   Secció 1a. Drets econòmics de les finances públiques

Article 5

Drets econòmics

Són drets econòmics de les finances públiques els crèdits

derivats de l'aplicació dels recursos següents:

1. Els tributs.

2. Les transferències procedents de l'exterior a les

   quals tingui dret l'Estat andorrà.

3. Les rendes procedents dels béns de domini privat o

   patrimonials.

4. Els preus públics.

5. El producte de l'endeutament.

6. Les indemnitzacions, a favor de les finances

   públiques, de danys i perjudicis.

7. Les sancions pecuniàries.

8. Els restants recursos que pertanyen legalment a

   l'Administració general i a les entitats parapúbliques o

   de dret públic.

Article 6

Gestió

La gestió dels drets econòmics de les finances públiques

correspon, segons els casos:

1. Al ministre de Finances.

2. Al cap de Govern per raó dels serveis que en depenen

   directament i originen ingressos, i als restants

   ministres en el mateix supòsit.

3. Als presidents dels consells d'administració de les

   entitats parapúbliques o de dret públic, sense perjudici

   de la possibilitat de delegació, en termes generals o de

   forma específica per a determinats drets econòmics, en

   els respectius directors.

Article 7

Prescripció

1. Salvat allò que altres lleis estableixen, prescriuen

   als tres anys:

   1. La facultat de l'Administració de liquidar els deutes

      tributaris i d'altres ingressos de dret públic. El

      termini de prescripció comença a partir de la realització

      del fet generador o del naixement de l'obligació

      correlativa.

   2. El dret d'exigir el pagament dels deutes liquidats. El

      termini de prescripció s'inicia des de la notificació de

      la liquidació.

   3. La potestat d'imposar sancions pecuniàries. El termini

      de prescripció es compta a partir del dia en què es comet

      la infracció.

2. La prescripció queda interrompuda si el deutor

   reconeix el deute de forma fefaent davant l'Administració

   o si aquesta li n'exigeix el pagament, també de forma

   fefaent. En cas d'interrupció de la prescripció el deutor

   no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.

3. La prescripció dels drets econòmics s'aplica d'ofici

   mitjançant resolució de l'òrgan competent.

   Secció 2a. Obligacions econòmiques de les finances

   públiques

Article 8

Naixement de les obligacions

1. Les obligacions de despesa neixen de les lleis, dels

   negocis jurídics de tota mena i dels actes o fets que,

   segons l'ordenament, també generen les esmentades

   obligacions.

2. Les obligacions de pagament neixen de l'execució del

   ...