Llei general de l'allotjament turístic, de 30-6-98.
Llei
general de l'allotjament turístic
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30
de juny de 1998 ha aprovat la següent:
Llei general de l'allotjament turístic
Exposició de motius
Tota l'estructuració de l'oferta turística, com la que en
part es pretén mitjançant aquesta Llei d'allotjaments
turístics que té per objectiu essencial fixar la
modalitat i la categoria dels allotjaments turístics,
juntament amb altres elements complementaris, per a la
seva regulació, ha de fer-se partint de les grans
orientacions de la realitat turística actual.
En aquest sentit, i en l'àmbit internacional, les grans
tendències que presenten els mercats turístics en el seu
procés de globalització són les següents:
Existència de grans empreses transaccionals del turisme,
que configuren xarxes integrades de complexitat creixent,
de gran capacitat financera i de control de mercats, amb
capacitat per influir en les estructures i en les
relacions de producció, distribució i consum turístics.
Segmentació creixent dels mercats turístics, d'acord amb
l'aparició d'una demanda més exigent, més conscient dels
seus drets com a consumidor, i amb una millor informació
sobre les alternatives que li presenten les diferents
destinacions.
Progrés tecnològic accelerat en el tractament de la
informació, és a dir, l'emergència de noves formes de
treball i la mediació en la demanda amb la possibilitat
d'accedir directament a la terminal del potencial client
turístic.
Aparició creixent de polítiques de marca amb un sistema
potent i fiable de garanties per al consumidor i que
suposin una certa homologació d'estàndards de qualitat.
Implantació d'estratègies de qualitat que harmonitzin les
actuacions del sector privat i del sector públic per tal
d'elevar la qualitat tant en la presentació dels serveis
turístics com en la protecció del medi ambient.
L'anàlisi d'aquestes tendències, probablement, ja marca
algunes de les línies mestres del que ha de ser una nova
estructuració de l'oferta turística d'allotjament al
Principat d'Andorra. Aquesta regularització ha de tenir
com un dels seus objectius bàsics el de vetllar perquè el
nivell de qualitat que ofereixen els establiments
dedicats professionalment a donar allotjament als
turistes es correspongui amb uns preus totalment
satisfactoris, ja que la qualitat del producte turístic i
la satisfacció del client són fonamentals, atès que són
les úniques maneres de conservar un cert prestigi
turístic.
Davant dels reptes que planteja la nova estructuració
econòmica internacional, l'oferta turística ha d'intentar
arribar a una certa excel.lència del producte tant
utilitzant les tecnologies noves com fent una
organització correcta dels recursos humans de què es
disposi.
En les empreses d'allotjament turístic cal millorar tots
els processos interns i eliminar-ne al màxim les
insuficiències. El futur exigeix unes estructures
empresarials orientades al mercat i al descobriment del
client. També serà important l'especialitat i la
diferenciació.
Aquesta Llei té per objecte definir què s'entén per
allotjament turístic, establir un marc tipològic bàsic
per tal d'ésser desenvolupat posteriorment mitjançant
disposicions reglamentàries que defineixin les diferents
categories, els sistemes d'estàndard o els nivells de
qualitat i també els segells d'especialitat o
diferenciació, al mateix temps que preveure un marc
normatiu per a la tipificació d'infraccions i sancions.
Capítol I. De les definicions bàsiques
Són empreses d'allotjament turístic les que de forma
professional, habitual i en lliure concurrència,
degudament autoritzades administrativament i inscrites al
Registre de Comerç i Indústria amb aquest objecte,
presten un servei que consisteix principalment a
proporcionar l'estada temporal mitjançant preu en un
establiment obert al públic, amb o sense altres serveis
complementaris.
Són establiments turístics els establiments que
constituïts i condicionats de conformitat amb la
normativa vigent per a poder prestar allotjament a
usuaris turístics o clients, són utilitzats a tal efecte
per empreses d'allotjament turístic.
S'entén per unitat empresarial d'explotació l'exigència
de sotmetre a una única titularitat empresarial cada
establiment d'allotjament turístic.
A efectes d'aquesta Llei és usuari turístic o turista
tota persona que frueix dels serveis i bens que ofereixen
les empreses d'allotjament turístic i que ell, com a
client, demana i gaudeix. Com a tal, independentment dels
drets que li revinguin com a consumidor, gaudirà dels
drets següents:
-
rebre informació prèvia i complerta sobre els serveis
que li són ofertats
-
rebre els serveis d'acord amb la naturalesa i la
qualitat de la categoria que correspon a l'establiment
-
tenir garantida la seva intimitat personal així com la
facultat de formular queixes i reclamacions
Capítol II. De les modalitats d'allotjament turístic
Els serveis d'allotjament turístic s'ofereixen dintre
d'alguna de les modalitats següents:
Hotelera
Apartaments
Càmpings
Establiments Complementaris d'Allotjament Turístic.
Són establiments hotelers aquells allotjaments
constituïts en una unitat empresarial d'explotació
dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter
complementari o sense, allotjament a les persones en
estances del tipus habitacions o apartaments i sota règim
de funcionament que inclou la neteja diària de totes les
seves unitats i dependències.
Els establiments hotelers, d'acord amb les seves
característiques bàsiques, es distribueixen en tres
grups:
Hotels
Hostals o Residències
Pensions
Són hotels aquells establiments que, de conformitat amb
la descripció establerta en l'article 4, reuneixin els
requisits mínims quant a característiques i contingut de
les habitacions, les cambres de bany dins les
habitacions, l'esmorzar, els serveis d'acollida i altres
que es determinin reglamentàriament.
Són hostals o residències aquells establiments que, tot i
reunir els requisits mínims quant a característiques i
contingut de les habitacions, les cambres de bany, els
serveis d'acollida i altres, que es determinin
reglamentàriament, no ofereixen cap servei de restauració
de forma regular i permanent.
Són pensions aquells establiments, que tot i reunir els
requisits mínims quant a característiques i contingut de
les habitacions, les cambres de bany i els serveis
d'acollida i altres que es determinin reglamentàriament,
no arribin a complir, tant per la dimensió de
l'establiment com per l'estructura, les característiques
i la tipologia dels serveis, els nivells exigits pels
hotels.
Els establiments hotelers es classificaran en tres o més
categories, les quals podran ser subdividides en
subseccions que seran definides reglamentàriament.
Es considerarà també la capacitat receptiva, les
circumstàncies en que estigui instal.lat l'establiment,
les condicions, l'equipament de les habitacions i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba