Llei 14/2003, del 23 d'octubre, de l'Institut Nacional Andorrà de Finances.
Llei 14/2003,
del 23 d'octubre, de l'Institut Nacional Andorrà de Finances
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 d'octubre del 2003 ha
aprovat la següent:
Llei 14/2003, del 23 d'octubre, de l'Institut Nacional Andorrà de Finances
Exposició de motius
L'Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant l'INAF o l'Institut) fou
constituït per la Llei de creació de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, de 12
de juny de 1989, com a institució financera de caràcter públic amb l'objectiu de
facilitar el finançament del sector públic, d'ajudar el Govern a acomplir els seus
objectius socials i econòmics i d'assistir les autoritats en la direcció de la
política financera i econòmica. Posteriorment, la Llei de modificació de la Llei
de creació de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, del 3 de setembre del
1993, defineix l'INAF com a òrgan tècnic executiu de l'autoritat financera del
Principat d'Andorra i li atorga unes funcions addicionals derivades d'aquesta
condició.
En l'actualitat, la consolidació de l'INAF com a autoritat del sistema financer
andorrà fa necessària una redefinició de les seves funcions a l'efecte de dotar
l'Institut de més independència i, en línies generals, d'equiparar les seves
competències a les d'entitats supervisores d'altres països.
Concretament, l'augment de les funcions de l'INAF depèn de dotar-lo de
competències en matèria de supervisió i control, com l'increment del seu camp
d'actuació, que li permet emprendre autònomament actuacions com
inspeccions in situ; la substitució d'administradors; la determinació de mesures
cautelars, i també de competències sancionadores.
Al mateix temps, l'increment de competències de l'INAF s'acompanya de
l'adopció de mesures funcionals per garantir-ne la independència, i la
redefinició de l'estructura operativa. En el primer grup de mesures s'inclouen
mecanismes com la regulació de les causes de cessament i separació dels
membres del Consell d'Administració i de la Direcció General, la regulació dels
seus mandats, l'establiment d'un règim d'incompatibilitats, la rotació dels
càrrecs, la modificació del sistema de finançament de l'INAF, i un mecanisme
de comunicació entre aquesta institució i el ministeri encarregat de les finances.
Dins de les mesures funcionals per a la redefinició de l'estructura operativa de
l'INAF s'inclouen principalment la remodelació dels òrgans de govern de l'INAF
amb la supressió del Comitè Consultiu.
D'altra banda, l'increment de les funcions de l'INAF implica un canvi de
l'arquitectura del sistema de supervisió, amb la supressió de la Comissió
Superior de Finances com a autoritat superior del sistema financer, atès el buit
de competències que provoca la concentració d'aquestes als òrgans de govern
de l'INAF, i el traspàs de competències en matèria de blanqueig de diners a la
Unitat de Prevenció del Blanqueig.
La Llei es compon d'un capítol I, integrat per dos articles on s'estableixen les
disposicions generals relatives a l'INAF; un capítol II, on es determina el seu
objecte i les seves funcions, compost per set articles; un capítol III, amb setze
articles, relatiu als òrgans de govern de l'Institut; un capítol IV relatiu al
finançament de l'INAF, format per dos articles; un capítol V, on s'estableixen les
disposicions relatives als comptes anuals, amb dos articles, i un capítol VI amb
un article únic relatiu al control financer i comptable de l'Institut. També formen
part de la Llei sis disposicions addicionals, relatives a les modificacions
introduïdes per la present Llei en la legislació del sistema financer andorrà;
dues disposicions transitòries; una disposició derogatòria, i una disposició final.
Capítol I. Disposicions generals
Naturalesa
L'Institut Nacional Andorrà de Finances és una entitat de dret públic amb
personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar públicament i privadament,
amb independència de l'Administració general. En el desenvolupament de les
seves funcions, actua amb independència respecte a l'Administració general.
Seu social
La seu de l'Institut s'estableix al territori del Principat d'Andorra.
Capítol II. Objecte i funcions
Objecte
L'INAF és l'autoritat del sistema financer andorrà i promou i vetlla pel bon
funcionament i l'estabilitat del sistema financer.
L'INAF realitza les actuacions necessàries que requereix l'exercici de les seves
funcions.
Supervisió i control
L'INAF supervisa i controla les entitats integrades en el sistema financer a fi i
efecte d'assegurar el compliment de la normativa aplicable a aquestes entitats.
Poder disciplinari i sancionador
L'INAF exerceix el poder disciplinari i sancionador de les entitats integrades al
sistema financer.
Serveis de tresoreria i de gestió del deute públic
L'INAF presta els serveis de tresoreria de l'Estat i du la gestió financera de les
emissions de deute públic del Principat d'Andorra.
Agent financer
L'Institut Nacional Andorrà de Finances du a terme aquelles activitats
financeres d'interès general que li siguin encomanades pel Govern i, en
especial, la promoció de les inversions en zones geogràfiques i en els sectors
econòmics que requereixin una atenció prioritària, com ara les infraestructures,
l'habitatge i l'agricultura.
Assessorament i estudis
L'Institut Nacional Andorrà de Finances eleva al Govern informacions i
dictàmens sobre la legislació financera i li proposa mesures susceptibles de
millorar l'ordenació i la reglamentació del sistema financer. Alhora assessora el
Govern i elabora estudis i estadístiques en matèria financera, procedint també
a l'establiment i publicació d'una memòria anual explicativa de les tasques
desenvolupades.
Relacions internacionals
L'Institut Nacional Andorrà de Finances estableix relacions i acords de
col·laboració en l'àmbit de les seves funcions i competències amb bancs
centrals i autoritats de supervisió financera d'altres països, i amb organismes
oficials nacionals i internacionals relacionats amb temes financers.
Capítol III. Òrgans de govern
Òrgans de govern
Els òrgans de govern de l'Institut Nacional Andorrà de Finances són el Consell
d'Administració i la Direcció General.
Secció 1a. El Consell d'Administració
Composició
-
El Consell d'Administració es compon d'un president, de tres a cinc
consellers i del director general de l'Institut.
-
El director general de l'Institut forma part d'ofici del Consell d'Administració,
amb veu però sense vot.
-
El Consell d'Administració nomena un secretari que l'assisteix en les seves
reunions.
Nomenament, durada i remuneració
-
El president i els membres del Consell d'Administració són nomenats pel
Consell General, a proposta del Govern presentada pel ministre encarregat de
les finances, amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en
primera votació.
Si en una primera votació no s'assoleix la majoria requerida en l'apartat
anterior, en un termini no superior a les 72 hores, quedaran elegits els
candidats que, en una segona votació, obtinguin el vot favorable de la majoria
simple del Consell General.
-
El càrrec de president i de membre del Consell d'Administració té una durada
de sis anys i no és renovable. La meitat dels càrrecs es renoven cada tres
anys.
-
En cas que es produeixin una o més vacants en el Consell d'Administració,
s'ha de procedir a cobrir-les tant aviat com sigui possible i s'ha de nomenar el
president o els consellers necessaris. Els nous membres podran
excepcionalment veure renovat el seu mandat, una volta exhaurit el període
que restava al causant de la vacant que cobreixen, fins a completar un període
sencer de sis anys.
-
La remuneració del president i dels consellers del Consell d'Administració és
fixada pel Govern.
Requisits
El president i els consellers del Consell d'Administració han de tenir la
nacionalitat andorrana i els coneixements i l'experiència professional adequats
en matèria de gestió empresarial, política econòmica o dret per a l'exercici del
càrrec.
Incompatibilitats
El càrrec de president o conseller del Consell d'Administració és incompatible:
-
amb el de membre del Consell General;
-
amb qualsevol altre càrrec públic prestat al servei de l'Administració, sigui
per elecció sigui per nomenament funcionarial o contractual;
-
amb qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics o en
entitats que desenvolupin activitats financeres en territori andorrà o a
l'estranger;
-
amb qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la
imparcialitat en l'exercici del càrrec.
Cessament i separació
-
El president i els consellers del Consell d'Administració cessen en el càrrec
per alguna de les causes següents:
-
per finalització del període per al qual van ser nomenats;
-
per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar;
-
per defunció;
-
per incapacitat declarada per resolució judicial ferma;
-
per inhabilitació per a l'exercici de drets polítics declarada per resolució
judicial ferma;
-
per condemna per la comissió d'un delicte.
-
per absència injustificada a les reunions del Consell d'Administració més de
dues vegades en un any, comptador a partir de cada absència.
-
-
El Consell General, a proposta del Govern, separa el president o els
consellers del Consell d'Administració en el cas que deixin de reunir els
requisits necessaris per a l'exercici del càrrec, incorrin en qualsevol
incompatibilitat sobrevinguda o cometin un...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba