Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.
Llei 9/2003,
del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha
aprovat la següent:
Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra
El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la
identitat i la creativitat d'un país. És un deure essencial de la societat i dels
poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les
millors condicions a les generacions futures. Tal com disposa l'article 34 de la
Constitució del Principat d'Andorra, l'Estat ha de garantir la conservació, la
promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic.
El Principat d'Andorra disposa ja de legislació de protecció del patrimoni
cultural. Les ordinacions del 13 de juliol de 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5
de juliol de 1988, i la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural, del 9 de
novembre de 1983, han contribuït a la conservació dels béns culturals
d'Andorra. No obstant això, el nou marc jurídic que va comportar l'aprovació,
l'any 1993, de la Constitució del Principat d'Andorra fa convenient la
promulgació d'aquesta nova Llei del patrimoni cultural, que reuneix i potencia la
normativa sobre protecció dels béns que integren aquest patrimoni.
El capítol primer estableix un concepte ampli de patrimoni cultural, integrat no
només pels elements de més relleu -que han de ser declarats béns d'interès
cultural- sinó també per tots els béns que presenten els valors culturals que la
Llei determina. Aquest capítol conté també la regulació del deure de les
administracions públiques i de la societat en general de tutelar el patrimoni
cultural, la regulació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i les normes
sobre projecció exterior.
El capítol segon, relatiu al règim general de protecció del patrimoni cultural,
estableix les normes aplicables a les diferents categories de béns integrants del
patrimoni esmentat i se centra especialment en els béns d'interès cultural. Pel
que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el
règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de
protecció. En relació amb els béns mobles, l'instrument principal de protecció
objecte de regulació és el control de les exportacions.
El capítol tercer regula els règims específics de determinades classes de béns:
el patrimoni arqueològic i paleontològic, el patrimoni etnològic, i el patrimoni
documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó
complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament
aplicable als béns regulats en el capítol tercer.
El capítol quart conté les normes relatives a arxius, biblioteques i museus i
estableix una regulació específica de l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional.
El capítol cinquè regula les mesures de foment i difusió. Les mesures de
foment pretenen, d'una banda, incentivar la contribució de la societat en la
preservació del patrimoni cultural, donant suport a les associacions
especialitzades, millorant la formació i la competència de professionals i
empreses i, de l'altra, compensar els titulars de béns culturals de les càrregues
i obligacions que la Llei els imposa. Les mesures de difusió tenen l'objectiu
d'afavorir l'accés i garantir el coneixement del patrimoni cultural. Fomentar
l'accés als béns culturals és una necessitat derivada de la concepció que la Llei
té del patrimoni cultural com a riquesa col·lectiva; garantir l'ensenyament i la
informació és potenciar l'efectivitat de la Llei, ja que la protecció del patrimoni
cultural és efectiva en la mesura en què la ciutadania és conscient de la seva
importància.
La Llei es clou amb el capítol sisè, que conté el règim sancionador, i les
disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. Entre aquestes
disposicions destaca la disposició addicional primera, que inclou en la nova
categoria legal de béns d'interès cultural els béns declarats d'interès nacional
per l'Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i l'Ordinació I del 4 de juny de 1970,
modificada per acord del Consell General del 5 de juliol de 1988.
Capítol primer. Disposicions generals
Objecte
-
És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació-restauració, la
conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni
cultural d'Andorra. S'entén per conservació totes les operacions destinades a la
comprensió d'una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar-
ne la salvaguarda material i, eventualment, la restauració i la revalorització.
S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques
destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la
continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de
mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural
immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït,
ja sigui natural i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a
les necessitats de la societat.
-
Integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials
relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics,
artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics,
arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.
-
Els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra es classifiquen en:
-
Béns d'interès cultural
-
Béns inventariats
-
-
El ministeri titular de la cultura ha d'elaborar l'Inventari general del patrimoni
cultural d'Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i
immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com de
titularitat privada. L'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra consta de
quatre seccions on s'inscriuen: en la primera, els béns d'interès cultural, mobles
o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la tercera, els
béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les persones
titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni cultural han de facilitar al
ministeri titular de la cultura l'examen dels béns i les informacions pertinents per
a l'elaboració de l'Inventari, sempre que això no sigui contrari al dret a la
intimitat i al respecte de la vida privada.
-
Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són
imprescriptibles i només es poden transmetre a d'altres entitats públiques
d'Andorra.
Béns d'interès cultural
-
Els béns més rellevants del patrimoni cultural d'Andorra han de ser declarats
béns d'interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de
la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
-
El procediment de declaració d'un bé d'interès cultural s'inicia per resolució
del ministre titular de la cultura, que s'ha de comunicar a les persones
interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La
incoació de l'expedient s'efectua o bé d'ofici o bé a instància de qualsevol
persona o entitat interessada i comporta l'aplicació immediata de manera
provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22
estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent.
Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l'expedient sol·licitat, ha de
motivar la seva decisió.
-
En la instrucció de l'expedient de declaració cal donar audiència a les
persones afectades. Si es tracta d'un bé immoble, cal donar també audiència al
comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d'informació pública d'un mes.
L'expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d'anar
acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació
detallada de l'estat de conservació del bé.
-
L'expedient de declaració s'ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos
a comptar de la data d'incoació. La caducitat de l'expedient es produeix si un
cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l'arxiu de les
actuacions i l'Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents.
Una vegada caducat, l'expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys
següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d'aquest termini.
-
La resolució d'incoació de l'expedient i el decret de declaració s'han de
publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La publicació no ha de fer
referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns
mobles, tampoc a la seva localització.
-
La declaració d'un bé d'interès cultural només es pot deixar sense efecte
seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació
d'aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l'expedient.
Béns inventariats
-
Són béns inventariats els béns no declarats d'interès cultural següents:
-
Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès
històric, artístic o cultural, siguin integrats a l'Inventari general del patrimoni
cultural d'Andorra per resolució del ministre titular de la cultura.
-
Els béns mobles compresos en alguna de les categories següents:
Primera
Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic
Segona
Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o
relig...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba