Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.

Llei 9/2003,

del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha

aprovat la següent:

Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra

El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la

identitat i la creativitat d'un país. És un deure essencial de la societat i dels

poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les

millors condicions a les generacions futures. Tal com disposa l'article 34 de la

Constitució del Principat d'Andorra, l'Estat ha de garantir la conservació, la

promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic.

El Principat d'Andorra disposa ja de legislació de protecció del patrimoni

cultural. Les ordinacions del 13 de juliol de 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5

de juliol de 1988, i la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural, del 9 de

novembre de 1983, han contribuït a la conservació dels béns culturals

d'Andorra. No obstant això, el nou marc jurídic que va comportar l'aprovació,

l'any 1993, de la Constitució del Principat d'Andorra fa convenient la

promulgació d'aquesta nova Llei del patrimoni cultural, que reuneix i potencia la

normativa sobre protecció dels béns que integren aquest patrimoni.

El capítol primer estableix un concepte ampli de patrimoni cultural, integrat no

només pels elements de més relleu -que han de ser declarats béns d'interès

cultural- sinó també per tots els béns que presenten els valors culturals que la

Llei determina. Aquest capítol conté també la regulació del deure de les

administracions públiques i de la societat en general de tutelar el patrimoni

cultural, la regulació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i les normes

sobre projecció exterior.

El capítol segon, relatiu al règim general de protecció del patrimoni cultural,

estableix les normes aplicables a les diferents categories de béns integrants del

patrimoni esmentat i se centra especialment en els béns d'interès cultural. Pel

que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el

règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de

protecció. En relació amb els béns mobles, l'instrument principal de protecció

objecte de regulació és el control de les exportacions.

El capítol tercer regula els règims específics de determinades classes de béns:

el patrimoni arqueològic i paleontològic, el patrimoni etnològic, i el patrimoni

documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó

complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament

aplicable als béns regulats en el capítol tercer.

El capítol quart conté les normes relatives a arxius, biblioteques i museus i

estableix una regulació específica de l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional.

El capítol cinquè regula les mesures de foment i difusió. Les mesures de

foment pretenen, d'una banda, incentivar la contribució de la societat en la

preservació del patrimoni cultural, donant suport a les associacions

especialitzades, millorant la formació i la competència de professionals i

empreses i, de l'altra, compensar els titulars de béns culturals de les càrregues

i obligacions que la Llei els imposa. Les mesures de difusió tenen l'objectiu

d'afavorir l'accés i garantir el coneixement del patrimoni cultural. Fomentar

l'accés als béns culturals és una necessitat derivada de la concepció que la Llei

té del patrimoni cultural com a riquesa col·lectiva; garantir l'ensenyament i la

informació és potenciar l'efectivitat de la Llei, ja que la protecció del patrimoni

cultural és efectiva en la mesura en què la ciutadania és conscient de la seva

importància.

La Llei es clou amb el capítol sisè, que conté el règim sancionador, i les

disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. Entre aquestes

disposicions destaca la disposició addicional primera, que inclou en la nova

categoria legal de béns d'interès cultural els béns declarats d'interès nacional

per l'Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i l'Ordinació I del 4 de juny de 1970,

modificada per acord del Consell General del 5 de juliol de 1988.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Objecte

  1. És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació-restauració, la

    conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni

    cultural d'Andorra. S'entén per conservació totes les operacions destinades a la

    comprensió d'una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar-

    ne la salvaguarda material i, eventualment, la restauració i la revalorització.

    S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques

    destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la

    continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de

    mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural

    immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït,

    ja sigui natural i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a

    les necessitats de la societat.

  2. Integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials

    relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics,

    artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics,

    arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.

  3. Els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra es classifiquen en:

    1. Béns d'interès cultural

    2. Béns inventariats

  4. El ministeri titular de la cultura ha d'elaborar l'Inventari general del patrimoni

    cultural d'Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i

    immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com de

    titularitat privada. L'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra consta de

    quatre seccions on s'inscriuen: en la primera, els béns d'interès cultural, mobles

    o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la tercera, els

    béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les persones

    titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni cultural han de facilitar al

    ministeri titular de la cultura l'examen dels béns i les informacions pertinents per

    a l'elaboració de l'Inventari, sempre que això no sigui contrari al dret a la

    intimitat i al respecte de la vida privada.

  5. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són

    imprescriptibles i només es poden transmetre a d'altres entitats públiques

    d'Andorra.

Article 2

Béns d'interès cultural

  1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d'Andorra han de ser declarats

    béns d'interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de

    la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.

  2. El procediment de declaració d'un bé d'interès cultural s'inicia per resolució

    del ministre titular de la cultura, que s'ha de comunicar a les persones

    interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La

    incoació de l'expedient s'efectua o bé d'ofici o bé a instància de qualsevol

    persona o entitat interessada i comporta l'aplicació immediata de manera

    provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22

    estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent.

    Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l'expedient sol·licitat, ha de

    motivar la seva decisió.

  3. En la instrucció de l'expedient de declaració cal donar audiència a les

    persones afectades. Si es tracta d'un bé immoble, cal donar també audiència al

    comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d'informació pública d'un mes.

    L'expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d'anar

    acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació

    detallada de l'estat de conservació del bé.

  4. L'expedient de declaració s'ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos

    a comptar de la data d'incoació. La caducitat de l'expedient es produeix si un

    cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l'arxiu de les

    actuacions i l'Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents.

    Una vegada caducat, l'expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys

    següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d'aquest termini.

  5. La resolució d'incoació de l'expedient i el decret de declaració s'han de

    publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La publicació no ha de fer

    referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns

    mobles, tampoc a la seva localització.

  6. La declaració d'un bé d'interès cultural només es pot deixar sense efecte

    seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació

    d'aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l'expedient.

Article 3

Béns inventariats

  1. Són béns inventariats els béns no declarats d'interès cultural següents:

    1. Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès

      històric, artístic o cultural, siguin integrats a l'Inventari general del patrimoni

      cultural d'Andorra per resolució del ministre titular de la cultura.

    2. Els béns mobles compresos en alguna de les categories següents:

      Primera

      Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic

      Segona

      Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o

      relig...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR