Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juny del 2013 ha aprovat la següent:

llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor

Exposició de motius

L’article 35 de la Constitució del Principat d’Andorra, estableix que la llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris així com l’article 28 reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat de conformitat amb les lleis. Alhora, l’article 32 de la norma fonamental confereix a l’Estat la possibilitat d’intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, en el marc de l’economia de mercat, per contribuir al benestar general de la societat. D’acord amb aquests tres mandats constitucionals, l’adopció d’aquesta Llei persegueix la millora de les condicions de protecció als consumidors i usuaris i d’eficiència en el mercat amb l’objectiu últim de disposar d’un sistema que, sense intervenir de manera innecessària en la lliure presa de decisions empresarials, permeti disposar d’un instrument jurídic adequat per protegir als consumidors i garantir el bon funcionament dels diferents processos del mercat.

Atès que avui dia existeix al Principat d’Andorra una normativa limitada en relació amb certes pràctiques contràries a les finalitats anunciades i tenint en compte l’existència de normes similars en la majoria de països desenvolupats, s’ha optat per promulgar l’adopció d’un text legal que reguli els àmbits materials relacionats amb la competència i la protecció dels interessos dels consumidors. Així doncs, les matèries incloses en aquesta Llei són tres: la defensa de la competència, la competència deslleial i la protecció del consumidor.

En primer lloc, en matèria de defensa de la competència, aquesta Llei té com a objectiu aconseguir que les empreses operin de manera independent en el mercat i sotmeses a la pressió competitiva que exerceixen les unes sobre les altres.

En segon lloc, en matèria de competència deslleial, aquesta Llei pretén limitar les pràctiques deslleials i deshonestes en l’àmbit industrial i comercial.

En tercer lloc, en matèria de protecció del consumidor, aquesta Llei té com a finalitat modernitzar la normativa existent al Principat d’Andorra amb la voluntat de garantir als ciutadans l’accés als béns i serveis de forma eficient.

En darrer lloc, aquesta Llei preveu els mecanismes administratius i judicials encaminats, d’una banda, a assegurar que els perjudicats per conductes anticompetitives, deslleials o contràries als drets bàsics dels consumidors puguin gaudir d’una tutela plena i efectiva dels seus drets incloent les indemnitzacions corresponents pels danys i perjudicis que hagin sofert. D’altra banda, es pretén garantir que en els casos especialment greus, en què es vegi afectat l’interès públic, els organismes de l’Estat tinguin mecanismes suficients per sancionar els infractors.

La part final d’aquesta Llei estableix la derogació expressa de la Llei de protecció del consumidor, del 31 de juliol de 1985, i de les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Aquesta Llei s’estructura en 5 títols, 58 articles, 1 disposició addicional, 1 disposició derogatòria i 2 disposicions finals.

El títol I estableix, respectivament, l’àmbit objectiu d’aplicació d’aquesta Llei i les definicions rellevants a l’efecte d’interpretar-les.

El títol II conté les disposicions relatives a la defensa de la competència i s’estructura en dos capítols: un de relatiu a les conductes prohibides i l’altre al control de les operacions de concentració. En el primer capítol, relatiu a les conductes prohibides, s’estableix la prohibició dels acords restrictius de la competència i de l’abús de posició dominant, es preveuen les conductes exemptes i les conductes considerades de menor importància i es regula l’aplicació de les disposicions de defensa de la competència a les conductes d’Estat i d’empreses encarregades de la gestió de serveis d’interès econòmic general. En el segon capítol es detallen les operacions de concentració econòmica que, si compleixen els llindars previstos per aquesta Llei, queden subjectes a la notificació al ministeri competent en matèria d’economia, i s’estableix el procediment que cal seguir així com les conseqüències de no dur a terme la notificació.

El títol III conté les disposicions relatives a la competència deslleial. En particular, s’estableix una prohibició general de les conductes considerades deslleials, se’n regula l’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació i s’inclou una enumeració oberta dels actes considerats deslleials. Aquest títol també és aplicable a les conductes de l’Estat i d’empreses encarregades de la gestió de serveis d’interès econòmic general.

El títol IV, que conté les disposicions relatives a la protecció del consumidor, s’estructura en cinc capítols. El capítol primer inclou els principis informadors del dret de consum, el capítol segon regula els drets bàsics de les persones consumidores i identifica els col·lectius especialment protegits, el capítol tercer conté la regulació dels requisits comuns a totes les relacions de consum, el capítol quart estableix el règim d’infraccions i sancions i, per acabar, el capítol cinquè conté els articles relatius a la protecció administrativa del consumidor.

El títol V regula l’exercici judicial de les accions reconegudes en virtut d’aquesta Llei, el procediment judicial que cal seguir i estableix l’afectació de l’interès general com a criteri d’intervenció del Ministeri Fiscal. Aquest títol també estableix el règim de confiscació de beneficis en els supòsits en què s’hagi produït una afectació a l’interès general. A més, inclou una remissió a les funcions i facultats del Ministeri Fiscal previstes en la legislació que el regula. Així mateix, en aquest títol s’estableix a favor del ministeri competent en matèria d’economia la representació del Principat d’Andorra davant els fòrums internacionals en matèria de competència.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objectiu i àmbit d’aplicació territorial

1. Aquesta Llei té com a objectiu essencial promoure la competència efectiva i lleial entre tots els que participen en el mercat per augmentar l’eficiència en la gestió dels factors de producció i distribució de la societat andorrana en benefici dels consumidors, així com l’establiment de les normes per a la defensa dels interessos de les persones consumidores.

2. Aquesta Llei és aplicable a les conductes que tinguin efectes al Principat d’Andorra, amb independència d’on es produeixin les conductes i del domicili dels actors.

Article 2

Definicions

1. Per “mercat rellevant” s’entén el mercat de referència on es donen unes condicions generals en què venedors i compradors intercanvien béns o serveis considerats intercanviables o substituïbles entre si per raó de les seves característiques, els seus preus i els seus usos. El mercat rellevant implica la determinació dels límits geogràfics que identifiquen grups de venedors i compradors de béns o serveis on és probable que es restringeixi la competència.

2. Per “competidor” s’entén qualsevol operador econòmic que vengui productes o ofereixi serveis substitutius dels d’una empresa, o pugui entrar en el mercat en un període inferior a un any sense necessitat de dur a terme inversions importants.

3. Per “operadors econòmics” s’entén el conjunt de persones físiques o jurídiques que prenen decisions econòmiques en el mercat, incloent-hi els consumidors.

4. Per “posició dominant” s’entén la situació en què una empresa, per si sola o conjuntament amb altres empreses, està en condicions d’influir en els preus de mercat d’un determinat bé o servei o d’un grup de béns o serveis.

5. Per “supòsits d’afectació de l’interès general” s’entendran els que afectin un nombre significatiu d’operadors econòmics o els que tinguin per objecte un bé o un servei bàsic.

6. Per “consumidors” o “persones consumidores” s’entenen les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional. Qualsevol referència que es faci en aquesta Llei al concepte de persona consumidora s’entén que és feta a la persona consumidora o usuària en tant que gaudeix de béns i serveis fruit de l’activitat empresarial en el mercat.

7. Per “empresa” o “empresari” s’entén qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que, en l’acompliment d’un negoci, un ofici o una professió comercialitza béns o serveis o, de qualsevol altra manera, actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional.

8. Per “col·lectius especialment protegits” s’entenen els col·lectius que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum. En particular, són col·lectius especialment protegits els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.

9. Per “relació de consum” s’entén qualsevol relació establerta entre, d’una banda, empresaris, intermediaris o...