Llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals.
Llei 6/2008,
del 15 de maig, d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions
professionals
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha
aprovat la següent:
llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions liberals i de col·legis i
associacions professionals
Índex
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Títol II. Exercici de les professions liberals
Títol III. Col·legis professionals
Capítol primer. Disposicions generals
Capítol segon. Funcions dels col·legis
Capítol tercer. Regles d'incorporació als col·legis
Capítol quart. Regles d'organització i funcionament
Capítol cinquè. Dissolució dels col·legis professionals
Títol IV. Associacions professionals
Títol V. Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions
Professionals
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari de l'exercici de les professions liberals
Capítol segon. Règim disciplinari col·legial
Disposicions addicionals
Primera. Actualització de sancions
Segona. Necessitat temporal de professionals titulats
Disposicions transitòries
Primera. Reconeixement i adaptació estatutària
Segona. Compliment de les obligacions registrals
Disposició Derogatòria
Disposició Final
Exposició de motius
La realitat social i econòmica d'Andorra exigeix una nova regulació de l'exercici
de les professions liberals per donar resposta a les necessitats d'un sector que
té una gran incidència en la producció i la transmissió del coneixement i un pes
molt rellevant en l'activitat econòmica, tant des del punt de vista dels mateixos
professionals implicats com des de l'òptica dels destinataris dels serveis
prestats pels professionals esmentats. El Decret d'exercici de Professions
Lliberals, norma amb rang de llei aprovada pel Consell General l'any 1977, ha
estat l'instrument principal que ha permès emmarcar el desenvolupament
normatiu en tot allò referit a la regulació de l'exercici de les professions liberals i
del reconeixement de les titulacions d'ensenyament superior. Avui, però, cal
modificar aquest plantejament normatiu per tal d'adaptar el nostre ordenament
jurídic al marc europeu en matèria de reconeixement de titulacions i per tal
d'establir una completa regulació legal de les professions liberals,
desenvolupant un tractament general del seu exercici tot atenent, a la vegada,
el seu important vessant associatiu, tant des del punt de vista privat com
col·legial.
La Llei d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions
professionals s'estructura en sis títols. En el títol I es defineix l'objecte general
que se sotmet a regulació i alhora s'estableix el concepte de professió liberal en
termes d'aplicació professional de coneixements i tècniques associades a una
titulació oficial o reconeguda al Principat d'Andorra, d'àmbit professional o
d'ensenyament superior. La Llei també estableix la distinció entre les
professions liberals de naturalesa col·legiada i aquelles altres que en funció de
la seva naturalesa poden quedar vinculades a un àmbit associatiu de caràcter
privat.
El títol II està dedicat a la regulació general de l'exercici de les professions
liberals, tot establint-se les condicions i els requisits per accedir-hi. La
possessió del títol acadèmic habilitant i, quan escaigui, la col·legiació com a
condicionant obligatori per a l'exercici de les professions liberals col·legiades
constitueixen els requisits determinants a l'hora de regular l'accés a les
professions liberals. El dret i el deure dels professionals d'actuar segons les
regles i tècniques de la professió corresponent, la promoció de la formació
continuada i la vinculació dels col·legis professionals amb l'activitat dels centres
d'ensenyament superior constitueixen elements fonamentals a l'hora
d'emmarcar l'exercici de l'activitat dels professionals liberals. Un exercici que
queda protegit i limitat pel dret i el deure de secret professional i que, en els
casos en què la Llei ho determini, queda subjecte a determinades prestacions
professionals obligatòries. En l'esmentat títol II es preveu també el deure dels
professionals de cobrir, mitjançant assegurança, els riscos de responsabilitat en
què es pugui incórrer com a conseqüència de l'exercici professional i, finalment,
es preveuen supòsits d'incompliment dels requisits exigits per a l'exercici
professional, així com de manca de diligència o de competència deslleial.
D'aquesta manera l'intrusisme i l'actuació professional irregular, conceptes que
defineixen conductes que queden vinculades a una pràctica professional
contrària al dret i que hauran de ser posades, en qualsevol cas, en
coneixement del Govern, obtenen carta de naturalesa en el nostre ordenament
jurídic.
Determinades professions titulades permeten desenvolupar funcions que tenen
una especial rellevància econòmica i social i, a més, la titulació requerida per al
seu exercici habilita específicament per a la realització d'actes o de prestacions
que afecten de manera directa drets i llibertats fonamentals o que tenen a
veure amb aspectes essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o
els serveis col·lectius. Estem davant aquelles professions en què concorren
motius d'interès públic que justifiquen l'existència d'organitzacions -els col·legis
professionals, regulats en el títol III de la Llei- que es constitueixen parcialment
com a corporacions de dret públic.
Així, la naturalesa jurídica dels col·legis professionals té un doble vessant. Per
un costat, els col·legis professionals són entitats d'origen associatiu que alhora
-i segons els motius d'interès públic referits anteriorment- tenen atribuïdes per
llei determinades funcions públiques. Aquest segon element comporta i justifica
que els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques
esmentades, gaudeixin també de la condició de corporacions de dret públic.
Una vegada delimitades les finalitats genèriques dels col·legis, el capítol I del
títol III estableix també els requisits que cal satisfer per a la creació dels
col·legis professionals, atenent criteris de representativitat professional i de no
duplicitat col·legial; això és, per un costat, l'exigència d'un nombre de
professionals en exercici lliure suficientment ampli que justifiqui la creació dels
col·legis i, per un altre costat, la prohibició de creació de més d'un col·legi
professional d'idèntica professió. De qualsevol manera, el que és essencial del
capítol I del títol III és la reserva de llei que s'estableix a l'hora de regular la
creació dels col·legis professionals. Així doncs, es dissenya un sistema de
creació que remet necessàriament a una llei singular i específica per a cada
col·legi professional, sens perjudici que altres normes amb rang de llei puguin
completar la regulació de les diferents professions.
El capítol II del títol III defineix, per la seva banda, les funcions dels col·legis,
d'acord amb el doble vessant -públic i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba