Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars.
Llei 15/2004,
del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004
ha aprovat la següent:
llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes
tutelars
Exposició de motius
Les consultes i els treballs preparatoris per a l'elaboració de la Llei de garantia
dels drets de les persones amb discapacitat van permetre constatar la gran
preocupació dels pares per la protecció dels seus fills amb discapacitat,
especialment quan no poden governar-se per si mateixos, i van posar de relleu
les mancances de la legislació andorrana en la regulació d'aquesta matèria.
Tanmateix, també cal tenir en compte que aquesta situació pot afectar no tan
sols el col·lectiu que pateix alguna discapacitat sinó també d'altres, com per
exemple les persones amb problemes greus de salut mental o la gent gran amb
trastorns psiquiàtrics i que pateixen processos cerebrals degeneratius
importants, que són igualment mereixedores de mesures de protecció i de
solidaritat social.
Per això, la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat,
aprovada el 17 d'octubre del 2002, en el capítol IV dedicat a la protecció i
garantia dels drets, regula a l'article 22 la incapacitació i tutela amb caràcter
provisional i estableix a la disposició final segona que el Govern, en el termini
d'un any, ha de sotmetre al Consell General un projecte de llei regulador de la
incapacitat i el sistema tutelar amb caràcter general. Per tal de donar
compliment a aquest mandat, s'ha elaborat la present Llei que, primer, es
refereix a la incapacitació i a l'internament en situacions determinades i,
després, regula de forma completa i sistemàtica les institucions tutelars que
permeten conferir a determinades persones la guarda i protecció d'aquelles que
no tenen una capacitat plena d'autogovern.
Entre els aspectes que conformen aquesta Llei s'ha d'assenyalar, en primer
lloc, que el règim jurídic de la incapacitat s'ajusta plenament als principis
emanats de la Constitució del Principat d'Andorra i a l'interès públic que informa
totes les qüestions relacionades amb els drets i les llibertats de la persona. En
els aspectes processals interessa destacar la necessitat que es facin
determinades proves, així com les concessions que es fan al principi de la
investigació oficial amb la finalitat d'obtenir el coneixement de la veritat real en
un tema tan delicat. S'imposa també que la sentència que decreta la incapacitat
determini el grau i les limitacions.
La Llei també s'enfronta amb la problemàtica derivada de l'internament d'acord
amb els principis constitucionals i amb criteris fonamentalment garantistes, que
no tenen altra finalitat que evitar que, a l'empara d'una declaració judicial
d'incapacitat, es pugui privar abusivament a una persona del seu dret
fonamental a la llibertat. Així mateix, introdueix com a novetat el supòsit
anomenat d'internament voluntari, amb unes garanties adreçades a evitar que
es pugui convertir després en un internament involuntari i, per tant, il·legal.
Pel que fa a les institucions tutelars, es regulen d'acord amb uns criteris que en
part ja es troben a la legalitat fins ara vigent, però que es desenvolupen, se
sistematitzen i s'adapten als principis que informen la societat i la família del
Principat d'Andorra en els temps actuals.
D'altra banda, s'ha de remarcar que la Llei opta clarament per un sistema de
tutela judicial o d'autoritat, el qual ja informava la darrera normativa vigent al
Principat sobre la matèria. Interessa precisar que no s'instaura un sistema únic,
sinó bàsicament una dualitat de sistemes de guarda legal, que són la tutela per
a la protecció dels interessos personals i patrimonials de la persona
incapacitada i la curatela per a la protecció únicament del patrimoni d'aquestes
persones incapacitades, però també dels declarats pròdigs i absents. No
obstant això, es preveu la figura del defensor judicial, que és també un òrgan
tutelar, que ha de substituir el tutor i el curador en els casos que preveu la Llei.
S'ha decidit atribuir el càrrec de tutor a una sola persona per tal d'evitar els
inconvenients que s'originen a la pràctica moltes vegades per la pluralitat de
tutors o per la coexistència amb administradors dels béns del tutelat. Les
institucions tutelars poden recaure tant en persones físiques que estiguin en el
ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en les causes d'incapacitat o
inhabilitat establertes per la llei, com en persones jurídiques que tinguin per
objecte la protecció dels menors i de les persones incapacitades, que no tinguin
afany de lucre i que estiguin acreditades pel Govern. Pel que fa a les
obligacions que s'imposen al tutor interessa recordar aquí l'actualització que
s'efectua de les garanties que es poden imposar al titular del càrrec en funció
dels interessos que predominen en la família i la societat andorrana dels temps
actuals.
Així mateix, la Llei introdueix altres aspectes nous per a la nostra legislació que
cal ressaltar. En primer lloc, aquesta norma, a més de mantenir el sistema
tradicional d'atribuir als pares la facultat de poder nomenar tutor pels fills
menors no emancipats, regula la pàtria potestat prorrogada que pot ser
promoguda pels pares d'un menor quan es creu raonable que pot persistir una
causa d'incapacitat després de la minoria d'edat. També s'introdueix
l'anomenada autotutela, que ha estat ben rebuda en altres països, en virtut de
la qual qualsevol persona major d'edat pot nomenar un tutor en previsió d'una
futura declaració judicial. Una altra novetat que estableix, que pot ser d'interès
ateses les característiques del país, és la possibilitat d'instaurar
excepcionalment un sistema de tutela privada per a la gestió d'una empresa
familiar del tutelat, a la qual s'atribueixen una bona part de les funcions que
normalment corresponen a l'autoritat judicial o al consell de tutela.
Finalment la Llei regula les situacions de les persones que no tenen la
nacionalitat andorrana mitjançant criteris fonamentats essencialment en els
convenis internacionals existents sobre incapacitació i organismes tutelars.
Tanquen la Llei dues disposicions transitòries, referents a la retroactivitat i a
una adaptació automàtica del càrrec de defensor de l'absent al de curador, una
disposició derogatòria i dues disposicions finals.
Títol I. Incapacitació i internament de les persones
Capítol primer. Règim jurídic de la incapacitació
Subjectes i causes d'incapacitació
-
Han de ser incapacitades les persones majors d'edat i els menors
emancipats únicament en els casos en què per qualsevol causa es troben en
situació habitual de no tenir la potestat d'autogovernar-se.
-
Els menors d'edat no emancipats, si concorre en ells una causa possible
d'incapacitat que es creu que pot persistir després de la minoria d'edat, poden
ser incapacitats durant el darrer any de la minoria d'edat; en aquest cas la
incapacitació produeix els seus efectes a partir de la majoria d'edat.
Legitimació activa
-
Estan legitimats per promoure la declaració judicial d'incapacitació el cònjuge
o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, els
ascendents, els germans i el guardador de fet de la persona que pot ser
incapacitada i el Ministeri Fiscal.
-
El Ministeri Fiscal sempre ha de ser part dels procediments d'incapacitació
des del seu inici.
-
La incapacitació d'un menor d'edat no emancipat sols poden promoure-la els
seus pares si es troben en l'exercici de la pàtria potestat. Si es dóna lloc a la
incapacitació, es prorroga la pàtria potestat per disposició de la Llei quan la
persona incapacitada assoleix la majoria d'edat i s'exerceix d'acord amb allò
que estableix la sentència d'incapacitació i, subsidiàriament, d'acord amb les
normes generals sobre pàtria potestat.
Legitimació passiva
La persona objecte del procés d'incapacitació pot comparèixer en el judici amb
defensa i representació pròpies. Si no, ha de ser defensada pel Ministeri Fiscal,
llevat que aquest hagi promogut el judici d'incapacitació, supòsit en el qual la
defensa de la persona concernida correspon al defensor judicial que es
nomeni.
Procediment
-
El procés d'incapacitació s'ha de seguir d'acord amb els tràmits que estableix
la Llei pel procediment civil abreujat, amb les modificacions que resulten de les
disposicions d'aquesta Llei.
-
Són nul·les la renúncia, l'aplanament o la transacció que recauen sobre
matèries objecte del procés d'incapacitació.
-
No es pot decretar la incapacitació sense que l'organisme jurisdiccional hagi
examinat personalment la persona objecte del procés d'incapacitació i sense
l'existència d'un dictamen pericial mèdic, acordat per l'organisme jurisdiccional
que ha de decretar la incapacitació.
-
Sens perjudici de les proves que proposin les parts, l'organisme juridiccional
pot acordar, fins i tot d'ofici, els mitjans de prova que consideri escaients en
atenció a les finalitats del procés.
-
Durant la tramitació del procediment l'organisme jurisdiccional pot adoptar
les mesures...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba