Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, de 28-6-2002.
Llei
de pesca i de gestió del medi aquàtic
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2002 ha
aprovat la següent:
Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic
Exposició de motius
El territori del Principat d'Andorra ha tingut sempre unes bones condicions per a
la pràctica de la pesca. Els seus rius, estanys i llacs ofereixen un hàbitat ideal
per a les diferents espècies de salmònids, principalment la truita fario,
autòctona, molt apreciada pels pescadors.
Històricament la pesca com a activitat humana al Principat ha anat evolucionant
d'un origen alimentari fins a concebre's en l'actualitat gairebé exclusivament
com una activitat esportiva, capaç de satisfer les necessitats d'oci o,
simplement, de contacte amb la natura, valors que cada vegada es troben més
protegits i preuats en l'entorn europeu.
La realització del Pla de sanejament de les aigües d'Andorra té per objectiu
millorar la qualitat dels rius del país. Això permetrà augmentar, en qualitat i en
quantitat, el domini de la pràctica de la pesca.
L'article 1 del Conveni de Berna, del 19 de setembre de 1979, relatiu a la
conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa, defineix com a
objectiu del Conveni "assegurar la conservació de la flora i de la fauna
salvatges i dels seus hàbitats naturals, en especial de les espècies i dels
hàbitats la conservació dels quals requereix la cooperació de diversos estats, i
promoure aquesta cooperació". Els rius d'Andorra es poden considerar
autèntics corredors biològics internacionals i han de ser gestionats i protegits
en aquesta línia.
L'article 31 de la nostra Constitució insisteix, en la mateixa orientació, en la
necessitat de mantenir un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la
terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.
El Consell General, conscient d'aquesta evolució, ha decidit adaptar la
legislació fins avui existent en matèria de pesca a les noves realitats de la
societat actual a fi de garantir com més eficaçment millor, d'una part, que la
pesca es practiqui en un marc ordenat que optimitzi els recursos piscícoles
existents, i d'altra part, que els ecosistemes aquàtics tinguin garantida la
protecció i s'evitin així les agressions que sovint sofreixen.
La Llei s'estructura en vuit capítols, una disposició transitòria, una disposició
derogatòria i tres disposicions finals:
El capítol I estableix les normes generals i l'àmbit d'aplicació de la Llei, al
compliment de la qual no solament estan subjectes els qui materialment
realitzen l'activitat de la pesca sinó també totes aquelles persones que realitzen
actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.
El capítol II classifica les aigües en lliures i sotmeses als règims especials de
vedats, acotats i pesca sense mort que fins ara es trobaven regulades en
disposicions disperses, i a més regula els escenaris per a la celebració de
concursos.
Els capítols III i IV es refereixen a la conservació i la preservació del medi
aquàtic establint mesures per a la realització d'obres en aquest medi, i
atribueixen al Govern la facultat d'intervenir per protegir la riquesa piscícola.
Igualment, s'hi defineixen les normes bàsiques per a l'exercici ordenat de la
pesca sense perjudici que posteriorment es complementin i desenvolupin per
via reglamentària.
El capítol V regula el règim de lliurament i d'obtenció de les llicències de pesca i
dels permisos d'acotat, mentre que el capítol VI atribueix el control del
compliment de la Llei als agents del Cos de Banders, als quals se'ls considera
agents de l'autoritat, i menciona la Federació Andorrana de Pesca com a entitat
col·laboradora del ministeri responsable de la pesca.
El capítol VII tipifica les infraccions i les sancions que es poden imposar i fixa
els terminis de prescripció de les infraccions, mentre que el capítol VIII
estableix un procediment sancionador amb les particularitats que s'han cregut
oportunes per tal d'assegurar tant el dret a la defensa com el compliment
adequat de les sancions que finalment s'imposen.
La disposició transitòria disposa que l'article 16 entrarà en vigor un any després
de l'entrada en vigor de la present Llei, la disposició derogatòria deroga els
textos legals anteriors que s'oposin a la present Llei, mentre que les
disposicions finals faculten el Govern perquè estableixi anyalment els períodes
d'obertura i tancament de la pesca, delimiti les zones sotmeses a règim
especial, fixi les tarifes de les llicències i permisos i actualitzi periòdicament,
mitjançant la Llei del pressupost, els imports de les sancions.
Capítol I. Normes generals i àmbit d'aplicació
La present Llei té per objecte regular l'exercici de la pesca, fomentar, protegir i
conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d'aigua del
Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels
seus hàbitats naturals.
Als efectes d'aquesta Llei s'entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i
activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers
aquàtics, vius o morts.
El dret de pescar correspon a tota persona que tingui la llicència de pesca i
compleixi els requisits de la present Llei i altres disposicions que la
desenvolupin o la complementin.
Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen a tots els pescadors que exerceixen
el dret de pesca en qualsevol curs o massa d'aigua del Principat i a totes
aquelles persones que, sense exercir el dret de pesca, realitzen actuacions que
afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.
Reglamentàriament el Govern estableix els peixos i les espècies aquàtiques
que poden ser pescats.
El reglament que defineixi les espècies pescables ha de tenir en compte
l'annex II del Conveni de Berna.
Capítol II. Cursos i masses d'aigua
Als efectes de la present Llei, els cursos i les masses d'aigua es classifiquen
en:
-
Aigües lliures per a la pesca.
-
Aigües sotmeses a règim especial.
-
Escenaris per a la celebració de concursos de pesca.
Són aigües lliures per a la pesca aquelles en què aquesta activitat pot exercir-
se sense altres limitacions que les establertes en la present Llei i les
disposicions que la desenvolupen o complementen, sense que estiguin
sotmeses a cap règim especial.
Són aigües sotmeses a règim especial:
-
Els vedats de pesca.
-
Els acotats de pesca.
-
Els trams de pesca sense mort.
Els vedats de pesca són trams de rius o masses d'aigua declarats com a tals,
en els quals de forma temporal està prohibida la pesca de totes o algunes
espècies de peixos i éssers aquàtics per raons d'ordre biològic, científic o
educatiu.
-
Són acotats de pesca els trams de rius i les masses d'aigua que hagin estat
declarats com a tals en els quals la intensitat de la pesca i el volum de captures
i/o de pescadors estan regulats o limitats.
-
Els acotats de pesca tenen per finalitat la protecció, el foment i l'aprofitament
ordenat de la pesca. Ultra allò que s'estableix en aquesta Llei s'apliquen
específicament als acotats de pesca les disposicions següents:
-
Ultra el compliment d'allò que disposa l'article 3 de la present Llei, el
pescador ha de fer efectiu l'abonament diari del permís d'acotat per tal de poder
exercir el dret de pesca en una zona acotada.
-
El Govern fixa, per a cada acotat, el volum de captures i/o de pescadors
permès per dia, així com la mida mínima autoritzada dels peixos pescats.
-
En els acotats es pot practicar la pesca sense mort, amb el corresponent
permís d'acotat de pesca sense mort.
-
-
Són trams de pesca sense mort aquelles aigües, acotades o lliures, en les
quals l'exercici de la pesca ha de realitzar-se amb la condició de retornar vius
immediatament a l'aigua els exemplars capturats.
-
Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a
l'exercici de la pesca sense mort.
-
Els escenaris per a concursos de pesca són trams o masses d'aigua, lliures
o sotmesos a règim especial, destinats temporalment a la celebració de
competicions esportives de pesca i on es poden adoptar mesures destinades a
l'organització dels concursos.
-
Des de l'inici de la celebració del concurs fins a la finalització queda
prohibida la pràctica de qualsevol activitat que pugui alterar els aprofitaments
piscícoles.
-
Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a
l'autorització d'aquests concursos i el seu desenvolupament.
Capítol III. Protecció dels hàbitats aquàtics
La protecció dels hàbitats aquàtics consisteix especialment a protegir els
marges i llits dels cursos i masses d'aigua, i garantir uns cabals ecològics
mínims. Amb aquest objectiu es regula la realització d'obres que modifiquin els
cursos d'aigua o alterin els llits i marges dels cursos i masses d'aigua, i
s'apliquen mesures de protecció especials per tal d'assegurar la reproducció de
les espècies.
-
Qualsevol obra de les mencionades a l'article anterior requereix l'autorització
del Govern, amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria
d'ordenament territorial i de pesca, que han...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba