Llei del Registre Civil, d'11-7-96.
Llei
del Registre Civil
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11
de juliol de 1996 ha aprovat la següent:
Llei del Registre Civil
Index general
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Títol II. Organització del Registre Civil
Capítol I. El registrador i el personal del Registre
Civil
Capítol II. Les seccions, els llibres i els lligalls
Capítol III. Reconstitució dels llibres
Capítol IV. Arxiu i conservació dels llibres, lligalls i
documents
Capítol V. La inspecció del Registre Civil
Títol III. Els actes del Registre
Capítol I. Actes del Registre en general
Capítol II. De les inscripcions, anotacions i altres
assentaments
Capítol III. Assentaments marginals
Títol IV. Secció de naixements
Capítol I. Declaració de naixements
Capítol II. Nom i cognoms
Capítol III. Abandonats
Capítol IV. Inscripcions de paternitat i maternitat
Capítol V. Declaració judicial d'absència
Capítol VI. Adopció
Capítol VII. Emancipació
Capítol VIII. Limitacions de la capacitat i
representacions legals
Capítol IX. Nacionalitat
Títol V. Secció de matrimonis
Capítol I. Expedient civil de matrimoni i proclames
Capítol II. Inscripció de matrimonis
Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i
resolucions judicials afectant al matrimoni
Títol VI. Secció de defuncions
Capítol I. Inscripció de defuncions
Capítol II. Inhumacions i incineracions
Capítol III. Declaració judicial de mort
Títol VII. Funcionament i règim econòmic del Registre
Civil
Capítol I. Funcionament
Capítol II. Règim econòmic
Capítol III. Estadístiques
Capítol IV. Publicitat i certificacions
Títol VIII. La modificació del Registre
Capítol I. Competència i procediments
Capítol II. Procediments civils ordinaris
Capítol III. Procediments penals i disciplinaris
Disposicions transitòries
Exposició de motius
-
Entre els serveis que l'Església ha prestat al llarg
dels segles a la societat civil del nostre país, el
manteniment dels registres demogràfics no és el menys
important. Certament, la raó primigènia dels llibres
parroquials no era de caràcter civil sinó canònic, encara
que la llei canònica coincidia amb la civil, o més ben
dit hi havia confusió. En una societat com la nostra, en
què, fins ara, la qualitat de ciutadà s'identificava
totalment amb la de membre de l'Església, els fets de
l'estat civil de les persones es corresponien quasi
exactament amb els fets que el Concili de Trento, l'any
1563, va prescriure que havien d'ésser registrats.
A cada fet important de la vida de la persona -naixement,
casament, defunció- correspon la col.lació d'un sagrament
o la celebració d'un ritu. Les normes canòniques,
aplicades pels eclesiàstics que presideixen les
parròquies, han tingut i tenen fins a l'actualitat una
aplicació i un resultat en el camp estrictament civil.
Però, d'una banda, l'evolució demogràfica del país i,
d'altra banda, l'evolució tècnico-jurídica fan necessària
la creació del Registre Civil.
Actualment els registres eclesiàstics segueixen tenint
per objecte baptismes i, per consegüent, naixements, i
també matrimonis i defuncions, però els fets i els actes
d'estat civil de les persones que viuen al país i que no
són batejats, que no es casen canònicament i que no reben
les exèquies religioses no poden ésser registrats
civilment car el registre canònic no ha estat concebut
per a ells.
Nombrosos fets d'estat civil no estan regulats per la
llei canònica, i nombroses persones no estan sotmeses a
la potestat canònica. Aquestes dues raons ja serien per
si mateixes suficients per justificar la creació d'un
Registre Civil a Andorra, com ha estat el cas en altres
països de l'Occident cristià.
Però la promulgació de la Constitució, i singularment els
articles 5, 6, 11 i 13, obliga necessàriament a establir
un Registre Civil.
L'autoritat eclesiàstica, totalment autònoma en la seva
esfera, com a rectora de la societat perfecta que és
l'Església, romandrà l'única responsable del registre
dels fets, els actes i els ritus que el dret canònic
prescriu inclòs el matrimoni canònic, la validesa del
qual reconeix la Constitució. Al Registre Civil seran
sotmesos tots els actes i els fets que concerneixin la
persona i la seva vida en societat, independentment del
fet que professin o no una religió (condició civil de les
persones en el sentit de l'article 13.1 de la
Constitució).
No obstant el principi assentat en el punt anterior, els
fets de l'estat civil anteriors a l'entrada en vigor de
la present Llei, que estiguin inscrits als registres
eclesiàstics, podran continuar essent certificats pels
rectors -puix que el nou sistema no pot fer desaparèixer
els registres eclesiàstics, ni minvar-ne l'eficàcia-
concurrentment amb la potestat certificadora que tindrà
el Registre Civil per als actes transcrits en aquest
Registre provinents dels registres eclesiàstics.
-
La present Llei no s'ocupa del dret civil substantiu
-al qual es remet-, com tampoc pretén omplir eventuals
llacunes que el dit dret pugui presentar, salvada la
necessària concreció de les normes civils vigents.
Llevat de certes disposicions puntuals, tampoc no s'ocupa
la present llei d'establir cap norma de dret
internacional privat, esfera del dret d'importància
capital a partir del fet que la majoria dels habitants
d'Andorra són estrangers i es regeixen, per consegüent,
per la seva llei personal.
Les normes que conté el present text pressuposen, totes
elles, la vigència del dret actual, però com que no són
substantives poden admetre qualsevol variació que en el
futur pugui afectar el nostre dret, tant el dret civil
com les normes internes de dret internacional privat.
No obstant això, s'ha de posar de relleu que les normes
del Registre afecten de ple altres parcel.les del dret
substantiu, sobretot pel que fa al caràcter constitutiu
de certes inscripcions.
-
A l'hora de crear de bell nou un registre civil, són
diverses les opcions tècniques i pràctiques que
s'ofereixen al legislador. Entre totes s'ha escollit un
model de registre general únic per a tot el país adscrit
a l'Administració central.
La reduïda dimensió del país, tant en extensió com en
població, fa descartar la creació d'un Registre Civil per
a cada una de les set parròquies. La feblesa numèrica
dels actes desaconsella la creació de tants registres com
parròquies, no solament per la dificultat d'estructurar,
per a cada un, un cos de personal preparat i disponible,
i pel cost prohibitiu d'una tal estructuració, sinó per
la multiplicació de les interrelacions que caldria
preveure entre set registres i el creuament d'informació
i d'assentaments que s'hi produiria.
Un registre general únic evitarà les necessàries
correspondències que s'haurien d'assegurar entre els set
registres parroquials, i a la vegada unificarà criteris a
l'hora de l'aplicació.
Per altra banda, hi havia l'opció entre confiar la
responsabilitat del Registre a l'esfera judicial (exemple
d'Espanya) o a l'esfera de l'Administració (exemple de
França). La solució adoptada és la de l'Administració
central amb control judicial.
-
L'organització del Registre i del treball intern es
presenten amb un doble aspecte. D'una banda, un Registre
Civil és fonamentalment basat en els llibres i en la
conservació de documents; no es pot alliberar un Registre
de les servituds del paper i de l'arxiu, car hi són quasi
consubstancials. Però, d'altra banda, s'ha volgut
introduir la informàtica per alleugerir el treball
mecànic i conferir la seguretat necessària.
La privacitat que s'ha de respectar en totes les matèries
d'estat civil fa que l'opció informàtica sigui moderada
i, sobretot, que l'accés a la informació no pugui ésser
de cap manera facilitat per la interconnexió de sistemes.
En aquest camp, tota precaució és poca car és important
el bé jurídic que s'ha de preservar.
-
El Registre Civil forma part del sistema de fe pública
en què la publicitat registral és el fi primari. Això no
obstant, no s'ha d'oblidar que l'activitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba