Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
Llei 4/2007,
del 22 de març, qualificada penitenciària
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del 2007 ha
aprovat la següent:
llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària
Índex
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Principis de dret i garanties en matèria de drets i llibertats
fonamentals
Capítol segon. Els centres penitenciaris
personals
Capítol tercer. Ingrés penitenciari
Títol II. Règim penitenciari
Capítol primer. Drets i deures dels interns
Capítol segon. Comunicacions i visites
Capítol tercer. Seguretat i vigilància
Capítol quart. Alliberament i trasllat dels interns
Títol III. Règim disciplinari
Capítol primer. Infraccions
Capítol segon. Sancions
Títol IV. Prestacions, treball penitenciari i dret al recurs
Capítol primer. Prestacions als interns
Capítol segon. Treball penitenciari
Capítol tercer. Mesures excepcionals, peticions i dret al recurs
Disposició addicional
Disposició final
Exposició de motius
El Principat d'Andorra encara no disposa d'una llei penitenciària reguladora de
l'organització del sistema penitenciari i de les condicions d'internament dels
presos, que és condició necessària per disposar d'un règim jurídic complet en
aquesta matèria. Actualment, les úniques fonts normatives existents són les
normes de règim interior del Centre Penitenciari Casa la Vall i el Reglament de
funcionaris del Centre Penitenciari, que són, però, insuficients per raó del seu
rang i del seu contingut.
Aquesta situació obliga a l'elaboració d'aquesta llei per dues raons
fonamentals. En primer lloc, per tal de disposar d'un marc normatiu sistemàtic i
actualitzat en aquesta matèria. I en segon lloc, per la necessitat de conciliar el
règim de privació de llibertat inherent a l'ingrés en un establiment penitenciari
amb els requisits establerts per la Constitució.
Com és evident, el règim d'internament comporta l'afectació d'un dels drets
bàsics de la persona, com és el de la seva llibertat, i la col·loca dins una relació,
derivada de la naturalesa del règim penitenciari, en la qual es veuen
necessàriament afectats nombrosos drets reconeguts per la Constitució i també
en els convenis internacionals sobre drets humans.
Des d'aquesta perspectiva, cal considerar de forma especial la prohibició
d'aplicar penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, el respecte a la
dignitat de la persona, la no discriminació, el dret a la seguretat personal o, fins
i tot, el dret a la intimitat que també cal preservar, encara que amb certes
limitacions, com és lògic, dins l'àmbit penitenciari.
Un altre aspecte relacionat amb l'internament que afecta molt directament els
drets dels reclusos és el règim disciplinari. Malgrat que l'internament suposa
l'existència d'una relació d'especial subjecció dels interns envers l'Administració
en la qual el reglament pot desenvolupar un paper important, no és menys cert
que les mesures disciplinàries tenen caràcter limitatiu i han de poder comptar
amb un suport normatiu amb rang de llei per tal de preservar el principi
constitucional de legalitat en matèria sancionadora.
Finalment, no es pot oblidar que el règim d'internament ha de permetre, en la
mesura que ho permeti el contingut i el sentit de la pena, l'exercici dels drets de
la persona en els ordres civil, social, econòmic o cultural.
Tots aquests factors, juntament amb la necessitat d'una ordenació general dels
mitjans i del funcionament del Centre Penitenciari, justifiquen l'aprovació
d'aquesta Llei a partir dels criteris que s'exposen a continuació.
El primer és la necessitat de configurar el sistema jurídic penitenciari d'acord
amb el principi de legalitat i de reserva de llei. La Llei ha de ser la peça clau
d'aquest sistema per les raons que ja s'han esmentat, sense perjudici que el
reglament hagi de tenir en aquest cas un protagonisme important atesa la
naturalesa administrativa del règim penitenciari i de la relació que deriva de
l'internament.
El segon és l'establiment dels principis generals que han d'inspirar l'aplicació
del règim penitenciari, entre els quals cal destacar la garantia i el respecte dels
drets constitucionals dels interns en allò que no quedi afectat per la pena i les
pròpies condicions inherents a l'internament, i la funció reeducativa i
resocialitzadora a la qual ha de tendir el tractament penitenciari.
L'organització dels serveis penitenciaris és un altre eix de la Llei que es regula
des d'una perspectiva general, malgrat que el Principat d'Andorra només
disposi d'un centre penitenciari. L'existència d'aquest únic centre no fa
innecessària la regulació general per llei, ja que és evident que cal establir unes
definicions mínimes amb rang legal, i tampoc no es descarta que hi pugui haver
en el futur nous centres d'aquesta naturalesa.
La regulació del règim penitenciari és un altre aspecte important de la Llei, en el
qual s'incorporen les previsions relatives a les condicions d'ingrés al Centre i es
defineix amb precisió l'estatut penitenciari amb les obligacions corresponents
dels interns. Dins d'aquest àmbit cal destacar de manera especial el que fa
referència a les normes de convivència dins el Centre, comunicacions i visites,
les condicions de seguretat i les regles relatives a trasllats i a la posada en
llibertat.
El règim disciplinari també és una part rellevant de la Llei en la mesura que
garanteix l'ordre i la seguretat dins el Centre, que sempre tenen el risc de
quedar compromesos per les característiques inherents que té el règim de
privació de llibertat i la convivència, no sempre fàcil, dins el Centre. En aquest
àmbit, la Llei és especialment escrupulosa amb el principi de legalitat quan
defineix la tipologia d'infraccions i sancions, el procediment i les garanties. En
aquest darrer apartat, també cal destacar l'apartat de la Llei que reconeix i
regula el dret a formular peticions, queixes i recursos en relació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba