Llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries, de 15-12-2000.

Llei

sobre transmissions patrimonials immobiliàries

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de desembre del 2000

ha aprovat la següent:

llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries

Exposició de motius

L'evolució del sector econòmic de la construcció, com a element inductor i

alhora induït del creixement de l'economia andorrana, ha anat estretament

lligada durant els darrers quaranta anys tant al ritme de creixement del país

com a la forma en què s'ha portat a terme.

El desenvolupament econòmic i la inserció d'Andorra en el context de la

circulació financera internacional, així com l'arrelament del turisme que escull el

nostre país com a destinació regular, han impulsat la compra de terrenys, pisos

o cases, tant per part de nacionals com d'estrangers, amb el propòsit d'obtenir

un dret de propietat immobiliària alhora que es realitza una inversió segura i

rendible. El nivell de demanda d'habitatges ha induït augments de demanda en

altres sectors en què ha tingut una repercussió favorable.

Pel que fa a les inversions estrangeres, cal tenir en compte, però, les

restriccions i limitacions importants que des de sempre ha imposat la

normativa. El caràcter restrictiu de la regulació, que té els seus antecedents

moderns en els decrets del Consell General de l'11 de juny de 1939, en els

posteriors del 28 de maig de 1942, 11 de novembre de 1949, i en l'Acord del 31

de març de 1953, dimana actualment del Decret del Consell General de data 23

de juny de 1955 (referent a la necessitat d'obtenir prèviament autorització del

Consell General per a l'estranger que vulgui adquirir un solar destinat a edifici, i

a la limitació de l'extensió de la parcel·la a mil metres quadrats com a màxim),

del Decret del Consell General de 8 de juliol de 1965 (referent a la limitació

d'adquisició per compra d'un sol pis o apartament per part dels estrangers, a la

necessitat d'autorització prèvia del Consell General, i a l'exigència de

l'aprovació prèvia per part del Consell General del Reglament del règim interior

de condomini amb propietat horitzontal perquè l'edifici pugui ser venut en règim

de parcel·lacions cúbiques independents), de l'Ordinació de 12 de juliol de

1966, del Decret de 28 de juny de 1968 i de l'Acord de 26 de juny de 1970.

Els compradors (nacionals i estrangers) han utilitzat a bastament i profusament

a la pràctica el contracte privat (promeses de compravenda o altres formes

contractuals permeses pel dret civil andorrà), a vegades en la seva funció

genuïna de documents preparatoris per a l'adquisició de béns immobles abans

de la construcció (sobre plànol) o bé durant la mateixa construcció, però també

a vegades impròpiament, en funció de les necessitats dels particulars

compradors o promitents compradors.

La pràctica seguida al llarg dels anys ha portat recentment a una situació d'una

certa complexitat, de confusió i de dificultats de comprensió. S'ha donat el cas

que alguns estrangers no poden escripturar els pisos o apartaments adquirits

perquè els edificis on es troben les unitats immobiliàries no reuneixen tots els

requisits constructius necessaris. Han aparegut dubtes sobre els efectes que

ha de tenir la manca d'autorització administrativa prèvia i també sobre l'eficàcia

o el valor de determinades formes contractuals. Els tribunals s'han hagut de

pronunciar sobre aquest tema durant els darrers anys i ho han fet mitjançant

resolucions no sempre uniformes tenint en compte la diferència de situacions.

Tot això porta a la necessitat i conveniència que la situació sigui aclarida i

regulada mitjançant llei, pel poder legislatiu.

A aquests efectes cal tenir en compte que el requisit de l'autorització

administrativa prèvia per a les adquisicions immobiliàries d'estrangers obeeix a

una finalitat de control públic de la inversió estrangera al Principat; finalitat que

no ha de barrejar-se amb la necessitat que es compleixi la normativa de

construcció i urbanisme, per la qual s'ha de...