Llei 5/2008, del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres públiques.
Llei 5/2008,
del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008
sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres públiques
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha
aprovat la següent:
llei 5/2008, del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del
pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres
públiques
Índex
Exposició de motius
Disposicions generals
Capítol primer. Contracte de concessió d'obra pública
concessió
Capítol segon. Contractes d'obra amb abonament total del preu
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició addicional tercera
Disposició addicional quarta
Disposició addicional cinquena
Disposició addicional sisena
Disposició derogatòria
Disposició final
Exposició de motius
Les inversions de les administracions públiques i de manera especial les del
Govern, pel seu abast nacional, han estat sempre la part més important del
pressupost general que el Govern presenta a l'aprovació del Consell General
cada any.
Les necessitats creixents d'inversions de durada molt llarga i el cost que els
correspon fan impossible que les més imprescindibles es puguin finançar amb
pagaments pressupostaris durant el temps d'execució de les obres. Això ha
portat a augmentar de manera sovint excessiva el pes de les despeses
plurianuals compromeses any rere any.
Un dels efectes negatius derivats d'aquesta constatació és que és gairebé
impossible adjudicar obres d'importància i de cost molt gran si no es fa per la
via de concessions administratives de llarga durada, o fórmules equivalents.
La majoria dels estats europeus, i molt significativament els del nostre entorn
més immediat, han resolt aquesta urgència en programar les inversions amb
formes de finançament diferents. Així s'ha hagut de fer també a Andorra els
darrers anys, en casos tan significatius com les construccions del túnel
d'Envalira i del Centre de Tractament de Residus de la Comella. En ambdós
casos es va haver de presentar un projecte de llei específic al Consell General
per tenir l'habilitació legal que les permetés; altrament no s'haurien pogut fer, o
bé haurien absorbit una part desproporcionada dels pressupostos de l'Estat.
Andorra té, a més, unes característiques especials pel que fa al seu creixement
de població permanent, turística i de trànsit. No es pot trobar cap altre Estat, ni
a Europa ni segurament al món, que hagi multiplicat per deu la seva població
en mig segle. I molt menys que hagi rebut una allau de visitants creixent durant
molts anys fins a arribar a les xifres actuals.
A més a més, les característiques orogràfiques pirinenques de les valls del país
fan concloure una constatació ben òbvia: les inversions en infraestructures
fetes pel Consell General abans, per les entitats de dret públic, i pel Govern
d'ençà de la seva creació, s'han hagut de fer sempre amb unes dimensions i
unes previsions que no poden tenir proporció amb la demografia pròpia
d'Andorra i també amb uns costos molt més alts que els que originen les
mateixes obres a terres baixes i de clima més uniforme durant l'any.
Per altra part, ja ha estat admès de manera general a Europa que si es vol que
les generacions futures disposin d'unes infraestructures mínimes
imprescindibles (autopistes, autovies, ports i aeroports, trens, sanejament, etc.),
el seu cost no el poden pagar únicament les generacions presents amb càrrec
als pressupostos anyals. Es tracta d'inversions de molt llarga durada, de les
quals podran gaudir els ciutadans i els visitants durant molts decennis i, sovint,
durant segles.
Per aquest motiu el debat sobre l'endeutament se circumscriu, pràcticament, al
del seu volum global en relació amb el producte interior brut. Ningú ja no
s'oposa, de forma raonada i raonable, a la necessitat de periodificar en molt
llargues durades el pagament de les grans infraestructures i construccions. És
motiu de discussió, això sí, la necessitat de delimitar i controlar el volum global
d'endeutament, el seu pes relatiu en els pressupostos anyals, i el seu control
parlamentari.
En el context d'aquest debat convé donar respostes, tant a nivell normatiu com
en la gestió dels recursos, al problema que es planteja de preservació de
l'eficiència de les fórmules de contractació i de finançament de les
infrastructures previstes en aquesta Llei.
Quan la retribució del concessionari va, en tot o en part a càrrec del Govern o
una entitat o parapública, el diferiment del pagament més enllà del llindar
temporal ordinàriament previst per a les despeses plurianuals exigeix un control
molt curós i proporcionat, de forma que l'aplicació del pressupost suposi una
fiscalització de la diligència de l'adjudicatari i una correcta relació qualitat preu
en els serveis que reben els ciutadans, en tant que destinataris finals de
l'activitat de l'adjudicatari.
A Europa aquests endeutaments estatals van estar provocats per diferents
motius: inicialment la postguerra i la reconstrucció, després la reunificació
alemanya i els dèficits enormes en infraestructures dels nous membres de la
UE, i en general, la necessitat d'invertir en pocs anys allò que servirà durant
molts decennis. Els endeutaments que se'n van derivar van esdevenir en
alguns casos molt excessius, i van donar lloc a les directives i criteris establerts
per la Unió Europea en els seus documents fundacionals de Maastricht.
Si ens referim a aquestes directives, podem constatar que Andorra queda molt
favorablement respecte de tots els estats més pròxims, i de la majoria, pel que
fa al poc pes de l'endeutament de l'Estat com a conjunt (Govern, comuns i
entitats de dret públic). El quadre comparatiu (quadre 1) que acompanya la
memòria ho demostra. Si els analitzem bé, també demostren que els estats
menys endeutats són, quasi sempre, aquells en els quals les necessitats
d'infraestructures encara requeriran un augment considerable de l'endeutament
per apropar-se més al dels que ara el tenen molt elevat, però els ciutadans del
quals gaudeixen d'un benestar més gran.
El fet és que el pagament a molt llarg termini de les grans obres permet alhora
un finançament més econòmic, i un alliberament important de les partides del
pressupost destinades a millores immediates, a finalitats socials, educatives,
sanitàries, culturals i esportives, entre d'altres.
L'adjudicació de projectes complerts, i no en trams parcials, a agrupaments
d'empreses que poden reunir molta capacitat humana, tècnica i financera, i
l'acabament puntual de les obres tot respectant terminis més curts, permetrà
que Andorra tingui molt abans les infraestructures que necessita. D'aquesta
forma la millora de les comunicacions interiors i cap a l'exterior, de l'oferta
sanitària, dels equipaments d'ensenyament i de lleure, i d'altres que puguin
acollir-se a les noves fórmules de finançament, aportarà la creació indubtable
de riquesa directa i induïda, i contribuirà de manera decisiva a projectar una
imatge molt més acollidora per als qui escullen Andorra com a destinació
turística, de formació, de lleure o de negoci. I el que encara és més important:
permetrà millorar el benestar i la qualitat de vida de tots els habitants del país.
Si bé és cert que Andorra no disposa de grans recursos naturals, com quasi
tots els estats molt més endeutats, i que el sistema impositiu és sempre
perfectible, no es pot resoldre la necessitat d'inversió a força d'augmentar els
impostos en una carrera sense límits que ja costa prou de reduir o limitar pel
que fa a les despeses corrents. Un endeutament prudent no significa més
impostos per demà i sí que aporta més qualitat de vida de forma immediata
perquè el pressupost pot destinar més recursos a tot allò que representa un
augment d'atenció en les àrees socials més importants: educació, cultura,
esport, sanitat, seguretat i benestar en general.
Per aquest motiu aquesta Llei preveu les formes més modernes i aplicades a
tots els estats veïns. Es pretén que tingui una redacció senzilla, que fugi de
l'excessiva casuística habitual en lleis similars. Tenint en compte les particulars
condicions de contractació i d'execució de les obres a Andorra per les raons
adduïdes abans, s'ha volgut que els plecs de condicions de cada obra apliquin
els grans principis de la Llei i es pugui adaptar a cada obra de manera especial.
La Llei defineix en les disposicions generals la seva finalitat i l'àmbit d'aplicació.
Com que es tracta de grans obres de caràcter general, s'ha cregut necessari
precisar que la Llei només ofereix les seves possibilitats a les contractacions
fetes pel Govern, per l'STA...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba