Memoria

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

Fiscalía General del Principat cT Andorra Any Judicial Octubre 1981 - Octubre 1982

Constitlleix un alt honor per part d'aquesta Fiscalía General, elevar a SS.EE. els Co-Prínceps, al M.I. Sr. Cap de Govern i ais MM.II. Srs. Veguers, aquesta Memoria, per primera vegada, pero amb el desig de poder-la presentar successivament cada any judicial. En la mateixa, el Ministeri Fiscal del Principat, a la vegada que recollirá les dades estadístiques, exposará la marxa de l'Administrado de Justicia i proposará, a judici seu, si fos necessari, aquelles reformes recomanables tant en Dret Penal com en Dret Processal o d'Organització dels Tribunals de Justicia.

Durant l'any judicial 1981-1982, ha tingut especial relleu el nomenament per part de S.E. el Co-Príncep Episcopal, del Fiscal General i del Fiscal General Adjunt del Principat, i el nomenament així mateix per part de S.E. el Co-Príncep Francés, del Jutge d'Apel.lacions i del Jutge Delegat d'Apel.lacions, per un període de cinc anys respectivament, segons les previsions del Decret de 30 de desembre del 1975 que va instituir al Principat, el Ministeri Fiscal.

En relació amb l'Administració de Justicia, es té de destacar l'augment, en relació a d'altres anys, de les causes per delictes de competencia del M.I. Tribunal de Corts, principalment delictes culposos relacionáis amb el tráfic automobilístic, i també delictes de robatori amb violencia i intimidació en les persones. En canvi, s'ha experimentat un descens important en els delictes relatius al tráfic de drogues toxiques i estupefaents. També han augmentat els procediments per contravencions penals o faltes de competencia del Tribunal dels Batlles.

Es precís posar en evidencia la recent creació del col.legi d'advocats del Principat, que suposa un gran pas endavant i una aspiració dels Advocats, i que sens dubte, servirá per a col.laborar més estretament encara amb l'Administració de Justicia.

En les estadístiques Judicials de l'any 1981-1982, aquesta Fiscalía General ha pretés recollir i aquest ha estat el seu desig, de forma clara, precisa i senzilla, el nombre dels procediments judicials i dels delictes i de les faltes o contravencions penals enjudiciats pels Tribunals de Justicia del Principat.

El Ministeri Fiscal creu molt necessari i convenient, abans de fer qualsevol tipus de reforma que s'estimés necessária, l'urgent instauració del Butlletí Oficial del Principat per a donar seguretat jurídica i certesa a les disposicions legáis i ais actes de carácter general de les Autoritats del Principat.

En la Memoria que presenta aquesta Fiscalía General l'any passat sol.licitava, amb carácter prioritari, que es crees el Butlletí Oficial del Principat, dones es considerava que era imprescindible i necessari, per a donar certesa i seguretat jurídica. Dones bé, ja ha quedat instituít el mencionat Butlletí Oficial, que está portat a ésser un instrument molt important per al Principat.

Presentem en aquesta Memoria, que voldríem que fos una radiografía, el més perfecte possible de la Criminalitat a les Valls, amb dades especifiques, referents ais fets delictius que s'han produít durant l'any judicial 1982-83. Aqüestes xifres assoleixen la denominada «Delinqüéncia aparent» dels fets, que per suposar-se delictius donen lloc a que s'inicii el subsegüent Procediment Judicial, sense pero prejutjar responsabilitat. Tot i aixó, el seu volum no coincideix amb el de la «Delinqüéncia real», de més ampli aspecte social, ja que baix aquest concepte han d'incloure's també les infraccions penals succeídes, pero no percebudes ni denunciades, o sia els «Números negres», justificada obsessió dels Criminólegs i de la Sociología Penal, quan vol conéixer amb la major certesa possible el grau d'efectivitat de les lleis, i el progressiu augment de la delinqüéncia que distorsiona el món i fa difícil quantificar la dolosa productivitat de les societats occidentals. Endemés cal tenir en compte la quantia de la «Delinqüéncia Legal» ?entenem per ella, la que ha estat declarada per Sentencia que ha guanyat fermesa en número, pero que no coincideix amb els autors, cómplices i encobridors ni amb els delictes o faltes sancionades, ni amb els subjectes passius, victimes o perjudicáis perqué una mateixa sentencia pot referir-se a varis responsables condemnats, o a més d'un delicte i a múltiples damnificáis.

Alhora ho posem de manifest per tal de valorar l'evolució de la delinqüéncia al Principat, i adoptar les normes legislatives pertinents per tal d'assolir la coexistencia entre les llibertats que l'home demana, i a l'ensems mereix, i la seguretat i l'ordre que la societat necessita per a desenvolupar-se amb profit i aconseguir un benestar.

En relació a anys passats, s'observa en general un augment dels procediments de faltes o contravencions penals, de competencia dels Hbles. Srs. Batlles i també de les causes per delictes de competencia del M.I. Tribunal de Corts.

No s'observa augment segons el recompte de la «Delinqüéncia Legal», amb relació a altres anys, ais delictes relatius a les drogues i estupefaents, pero que estem segurs (encara que afortunadament, es pot afirmar que la droga no inunda el nostre país com passa en d'altres nacions, on el tráfic i consum augmenta progressivament) que no es tracta ja d'una deliqüéncia ocasional i transitoria condicionada per les vicissituds del turisme o del tránsit a altres paísos, sino que avui ha adquirit el carácter de delinqüéncia continuada, permanent sense pero, que pugui titllar-se de professionalitzada.

La droga ha guanyat amb intensitat i extensió, i el que és més greu, la consternant disminució de l'edat en la iniciació del consum de la droga; pensem que en els paisos que envolten al Principat, la situació és alarmant, l'ascens és realment espectacular, en una paraula, l'evolució en el tráfic i consum de drogues, és insospitada.

La relació entre la comissió de delictes i el consum de la droga, és evident. El drogadicte no és un delinqüent, pero la seva criminalitat és conseqüéncia indirecta de la necessitat de proveir-se de diners pel pagament de la droga; alhora el tóxicoman es converteix en delinqüent per a procurar-se droga o diners; pero és que endemés, el consum habitual d'estupefaents incita a cometre altres delictes, perqué no solament es tracta de robatoris en farmácies sino que d'actes de violencia i fins i tot homicidis, falsificacions de receptes, etc., pero, inclós, s'está posant cada dia més de manifest que el món de la droga i del delicte s'ajunten cada vegada mes, de tal manera que la majoria de delinqüents comuns, consumeixen hachis, cocaína o heroína o trafiquen en aquests productes.

Enfront d'aquesta problemática internacional, estimem que és precís la implantado d'una acció concertada de prevencio contra la droga que hauria de comencar per una informació sobre les conseqüéncies que reporta; programes educatius o de propaganda que podrien constituir-se en mitjans eficacos per a evitar el consum.

Quant a l'aplicació de la llei, si es tracta d'adolescents o joves, consumidors-traficants en drogues «fluixes», benignitat, pero sense to1erar la idea que «l'herba és una droga innocent», pero contra el traficant, aplicació de la llei amb rigor.

La prevencio general deuria projectar-se sobre la venda de determináis productes farmacéutics.

Altre aspecte important de la delinqüéncia a ressaltar és que els autors dels delictes «mes greus» son en general persones estrangeres que es traslladen al Principat i apronten llur estada per a cometre accions delictives, fonamentalment delictes contra la propietat, especialment falsificacions i estafes, mitjancant la presentació i utilització de targetes de crédit que han sostret il.lícitament o falsificat a l'estranger. També els delictes de xecs sense fons i els delictes de robatori amb forca en les coses, rara vegada amb violencia o intimidació en les persones, i delicte de furt, essent tots aquests delictes els més nombrosos.

En l'altra Memoria próxima, ja aprofundirem en la delinqüéncia económica, denominada també de «coll blanc», o «Delinqüéncia de caval1ers», relativa a la defensa dels instruments del tráfic mercantil i més concretament a les desviacions anti-jurídiques que comporta la utilització abusiva de la lletra de canvi, els xecs i demés instruments mercantils utilitzats com a mitjans de pagament, instruments valuosos al servei de l'economía i del tráfic mercantil, pero portadors també del germen inflativista i dels estigmes del delicte.

Abans d'acabar, voldria dir unes paraules respecte a l'acció civil per a clarificar la seva comesa.

L'acció civil nascuda de l'acte il.lícit que endemés sigui punible, i que pot comprendre la restitució de la cosa de la qual hagi estat privat el perjudicat, la reparació del dany i la indemnització dels perjudicis causats pel fet punible, a diferencia d'Italia i França, i malgrat l'heterogeneitat de les sancions (pena i indemnitzacions) está forcosament imposada al Principat, al Ministeri Fiscal, «sempre que la part perjudicada no hagi desistit o renunciat expressament a la seva reclamado civil» (Art. 17, parágraf 3er. del Decret de Procediment Penal), per bé que aquesta renuncia o desistiment a l'acció civil no impedeixi ni anul.li l'exercici de l'acció penal; en aquest cas el Ministeri Fiscal es limitará a demanar el cástig dels culpables ates que l'acció punitiva sempre va dirigida a l'actuació d'una pretensió de l'Estat, en canvi la civil és una pretensió reparatória del perjudicat particular, encara que l'exerciti el Ministeri Fiscal, ja que fins i tot tractant-se de delictes que causin perjudicis a l'Estat, aquests entren en el procés, com a Administrador o com a Fisc. L'article 17 disposa que l'acció civil podrá «intentar-se ja sigui conjuntament amb la penal, o per separat, en judici civil», tot i aixó és obvi que el Ministeri Fiscal no está legitimat processalment per a exercitar exclusivament l'acció civil, davant d'aquesta jurisdicció, (excepte en els supósits que no son del cas...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA