Mesures cautelars de caràcter personal i real

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. Introduccio

    La üei processal penal estableix un sistema de mesures de diversa naturalesa i funció, de carácter personal preordenades i dirigides a evitar que el presumpte responsable se sostregui a l'acció de la justicia i no es pugui portar a terme l'acompliment ulterior de la sentencia.

    Les altres mesures cautelars reals tendeixen a la protecció dels interessos pecuniaris individuáis o col.lectius, presentant-se, a diferencia de les personáis, l'efectivitat de les quals depén de la concurrencia de diferents circumstancies, com una actuacio Íncondicionada i básica a portar-Íes a terme Ímmediatament. La importancia d'ambdues mesures cautelars mereix un estudi minuciós.

  2. Ordre de compareixenca, preso provisional i llibertat provisional

    1. Introducció

      La Secció dotzena del Capítol III del Codi de Procediment Penal, es refereix a les mesures que tenen per objecte l'assegurament de la persona, a fi de qué el Batlle o el Tribunal, la pugui tenir a la seva disposició durant el temps que necessita el primer órgan jurisdiccional per averiguar els fets, i el segon, per a jutjar-la i perqué compleixi la condemna.

      Les mesures respecte de la persona son: la citació, la possible detenció i la possible presó provisional.

    2. Mesures de carácter personal

      Ordre de compareixenca

      L'article 103 del Codi disposa que el Batlle podrá ordenar la compareixenca de les persones contra les quals apareguin fonamentats motius de culpabilitat. Quan la persona contra la qual existeixin indicis de culpabilitat hagi fugit o es negui a comparéixer, el Batlle podrá lliurar una ordre de detenció que es podrá executar en tot el territori de les Valls, i de la qual se'n podrá demanar l'execució, fins i tot, fora d'aquest territori, tenint present la legislació dels Estats on l'acusat s'hagi refugiat.

      Aquest article no preveu altra mesura assegurativa tendent a evitar la fúgida del presumpte culpable que la detenció, encara que podia establir-ne d'altres, sens dubte no tan efectives, com, per exemple, la vigilancia, la residencia en un lloc determinat; Fobligació de presentar-se a les autoritats; prohibició de sortida a l'estranger; privació del carnet de conduir, etc.

      L'ordre de compareixenca, equivalent a citació, és un acte mixt d'intimidació i comunicació, tendent a obligar la persona a la qual s'imputa un fet punible, o contra la qual resultin fundats motius de culpabilitat, a qué comparegui a la presencia judicial, per a ésser escoltada.

      Si la persona citada deixa de comparéixer sense justificació de causa legítima, es nega a fer-ho, o ha fugit, el Batlle podrá lliurar l'ordre de detenció.

      La disposició legal de l'article 101, no té un carácter imperatiu, sino totalment potestatiu, com es desprén de la paraula «podrá»; per consegüent, la incompareixenca no es converteix automáticament en ordre de detenció.

      La llei no estableix ni les condicions ni els requisits de la citació, pero és indubtable que haurá de contenir l'órgan que l'hagués acordat, objecte, lloc, dia i hora de presentació, prevenció de qué l'ordre de compareixenca es podrá convertir en ordre de detenció.

    3. Detenció i casos en qué procedeix

      La detenció consisteix en la privació provisional de la llibertat de moviments d'una persona per a posar-la a disposició del Batlle o del Tribunal.

      La detenció no és un acte capriciós, arbitrari, ni tan sols discrecional o genéric, perqué les causes que l'autoritzen han d'estar expressament estab1ertes en la llei.

      Casos en que procedeix la detenció

      La més immediata de les causes de detenció és, com s'ha vist, la incompareixenca de l'imputat davant del Batlle. (Art 103)

      Aquesta causa té tan sols per objecte rebre declaració a l'imputat; per tant deu cessar la detenció tan prompte s'hagi realitzat, sens perjudici de qué a continuació pugui decretar-se novament, si procedeix segons els resultats de les actuacions practicades.

      Altres causes de detenció envolten la idea de l'evidéncia, de manera que el Tribunal o el Batlle instructor, l'autoritat, qualsevol persona «a fortiori», en compliment d'un deure cívic, en defensa de la societat, deuen i están facultáis per a detenir en els següents casos': 1er. A la persona que intenti cometre un delicte. 2on. Al delinqüent «in fraganti». 3er. A l'escápol de la presó. 4art. Al processat o condemnat rebel. 5é. A la persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d'un delicte, o de la qual es pugui presumir que no compareixerá quan se la citi davant de l'autoritat judicial.

      El Codi de Procediment Penal no regula la detenció ni com a dret ni com obligació, per part de particulars per rao de delicte, pero incloem aquesta actuació dels particulars a detenir perqué constitlleix el compliment d'un deure cívic, dret que no es pot negar al particular, més ara quan en general tothom s'inhibeix de cooperar en la lluita contra el delicte; altrament els particulars no obren en justicia i equanimitat, podent tenir com a contrapartida un procés per detenció arbitraria.

      La detenció judicial pot acordar-se mitjanc,ant una simple providencia, pero, quan la detenció es converteix en presó, o es deixa sense efecte, el Batlle ha de dictar aute que posará en coneixement del Ministeri Fiscal i notificará al querellant, fent-los saber el dret que els assisteix de sol.licitar la seva reforma.

      Quan es posi a disposició del Batlle un delinqüent que hagi intentat cometre un delicte; que hagi participat en la comissió d'un fet punible; o un delinqüent «in fraganti», s'elevará la detenció a presó o es deixará sense efecte en el termini de 72 hores, atesos els antecedents o les circumstáncies del fet, que facin presumir que no compareixerá davant l'autoritat judicial quan sigui degudament citat. Instruirá el corresponent sumari.

      Independentment de l'obligació que imposa ais Agents del Servei públic l'article 26.

      Si es tracta d'un detingut fugat de l'establiment penitencian on estigués complint condemna, el Batlle ordenará l'immediat ingrés a l'establiment del que s'hagi fugat.

      Per últim, en el cas de lliurament d'un detingut processat en rebel.lia, el posará a disposició del Batlle que l'hagués acordat, i si fos el propi órgan, reobrirá la causa, o el posará a disposició del Tribunal, si procedeix.

    4. Presó provisional

      1. Generalitats

        La presó provisional és una mesura cautelar que permet garantitzar que, en el seu dia, es podrá complir la condemna que pugui recaure, pero, més que aquesta finalitat, és la de qué, degut a la importancia del delicte, la consegüent pena i la perillositat del processat, cal acordar la presó com a mitjá d'evitar l'alarma que pot causar la permanencia del subjecte en llibertat, per la possible repetició de nous actes delictius, o la venjanca dels familiars de les victimes o veíns.

        Per altra part, facilita la instrucció del sumari i el descobriment de la veritat, impedint al mateix temps que l'inculpat faci desaparéixer les empremtes del delicte, o així mateix que amb amenaces i coaccions, impedeixi que les persones que, coneixent la veritat dels fets, puguin fer-la constar davant del Batlle; altrament, tenint el pres a la seva disposició, el Batlle pot rebre-li declaració, practicar acaraments, reconstruir el moment del fet criminal, etc.

        S'addlleix contra la presó provisional que, si la persona obligada a sofrir-la, després resulta innocent, se li causa un greu perjudici; pero és obvi que la llei no pot preveure tots els casos i no ha pogut més que dictar regles generáis en les quals, atesa la gravetat del fet, ha procurat salvaguardar els interessos socials.

        Malgrat tot, la presó ha d'ésser excepcional; deu evitar-se i substituir-se per altres mesures, sempre que no resulti indispensable ais fins del procés, i s'haurá de realitzar durant el menor temps possible, i de la manera que perjudiqui menys els drets del pres. El Batlle deu inspirar-se en aquest principi d'excepcionalitat, d' innegable importancia.

        La presumpció d'innocéncia és compatible amb la presó, sempre que s'acordi per medi de resolució fonamentada, recolzada en un judici raonable i previsible, pero no solament a assegurar l'execució futura i al compliment d'una sentencia condemnatória, sino atesa la gravetat del fet i protegir l'ordre públic(1).

      2. Durada mínima de la presó

        El conveni Europeu de 1950 per a la Protecció dels Drets Humans, aconsella la necessitat d'establir un «plac raonable».

        ...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA