Mesures cautelars de caràcter real

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

1. Concerté i funcio

Actualment, la doctrina i les reformes legislatives propugnen les majors garanties per a la persona presumptament implicada en un procés criminal. Aixó s'ha traduít en la progressió del reconeixement i fortesa del dret de defensa, pero, aquest, indubtablement sagrat dret, proclamat universalment, no implica que es deguin desconéixer els drets de la víctima, l'enfocament científic dels quals és relativament recent, -any 1945- coincidint amb l'encunyació del terme «victimologia» per Mendelsohn(1). Amplis sector jurídics s'afanyen en assolir la inclusió, proclamació i regularització dels drets fonamentals de les victimes i perjudicats, en la Declaració Universal dels Drets de l'home, en concordanca amb els que s'atorguen -com s'ha dit- ais delinqüents -presumptes o certs-. S'aborda el tema en el primer Simposium Internacional reunit a Jerusalem l'any 1973; en el segon, celebrat a Boston, l'any 1976; el tercer, celebrat a Muenster (Alemanya Occidental, el 1979), i l'últim, a Tokio, el 1982.

La creixent preocupado, protecció i tutela dels drets de les victimes i perjudicáis, va adquirint un auge inusitat, davant la paradoxal situació dels nostres temps, de qué, a mesura que augmenta el nivell de vida, augmenta també desmesuradament la taxa de la criminalitat, sobretot la delinqüéncia violenta en les grans ciutats.

Concha i Pellico afirmen(1) que la «consagrado i desenvolupament, consolidació i perfectibilitat dels drets i garanties dels delinqüents, presumptes o declaráis, deuen correr parions i paral.lels amb els que es concedeixen i atorguen a les victimes i perjudicáis, perqué, mentre aquesta equiparació i equilibri no es restitlleixi, existirá un estat de coses injust i contrari al dret».

En canvi, un important sector de doctrina propugna relaxar les garanties i privilegis que s'atorguen ais delinqüents, amb la finalitat de vigoritzar el de les victimes.

Certament, ja sigui per la lentitud, incomoditats i molésties que l'obtenció del rescabalament dels perjudicis i la indemnització dels danys, proporciona a la víctima, les despeses que origina el procés; les coaccions que reben algunes vegades els perjudicáis, creiem que s'hauria de donar una resposta ordenada al tema de la victimologia, instaurant mesures cautelars penals i processals urgents, des d'una perspectiva més pragmática, per les efectives necessitats de la víctima i dels drets fonamentals que l'assisteixen, i pensant, endemés, que no son solament les victimes d'un delicte determinat les que sofreixen les seves conseqüéncies, sino la Societat en general, encara que indirectament, tant perqué ha de contribuir a les despeses que ocasionen el manteniment de la policía, dels jutges i Tribunals, etc. com per la inquietant inseguretat i fins el terror, suscitáis per la importancia i gravetat de la delinqüéncia en l'hora actual.

2. MOVIMENT INTERNACIONAL EN FAVOR DE LES VICTIMES

A. L'O.N.U.

L'any 1985, la 40- assemblea general de les Nacions Unides va adoptar per consens una resolució sota el nom de «declarado dels principis fonamentals de justicia relatius a les victimes de la criminalitat i l'abús de poder». Aquesta resolució va ésser elaborada a Milá, a l'agost de 1985, en el curs del Vllé Congrés de les Nacions Unides sobre la prevenció del crim i la lluita contra la delinqüéncia, grácies a una iniciativa conjunta d'Austrália, de Canadá i de França, i amb el suport dinámic, efica? i constant de la societat mundial de victimologia, organització no governamental agregada a les Nacions Unides. Ha calgut esperar 40 anys i quasi 60 comunicacions internacionals, després de la Declaració de Drets de l'Home del 1948 (a excepció de la convenció sobre la tortura), perqué, finalment, la comunitat internacional prengui consciéncia de la seva responsabilitat davant de les victimes, del seu deure de solidaritat i els reconegui un dret legítim a veritables drets, enunciats, organitzats, concrets i efectius... possibles.

Aquesta Declaració és generalment considerada com un dels progressos més reeixits aquests darrers anys, per Nacions Unides; constitlleix la base sobre la que els Estats, amb voluntat de millor protegir les victimes, podran en el futur recolzar-se per millorar els seus dispositius. Aquesta carta per les victimes es presenta en dues seccions.

En la primera -per les victimes de la criminalitat, a la vista de les legislacions nacionals- els drets precisos son reconeguts a nivell de procediment (dret a un tractament equitatiu, accés ais procediments judicials), de la reparació pels autors de la indemnització per l'estat, o de l'accés ais servéis socials i de la sanitat.

Quant a la segona secció, ha estat objecte de les discussions més intenses entre els estats, que han transigit arribant a una solució, considerada, a Milá, com acceptable per tots.

Ella ha consagrat la idea que, més enllá de les victimes de la criminalitat, existeixen victimes de l'abús de poder -actes greus, encara que no sancionáis penalment per les legislacions internes- que suposen perjudicis a vegades considerables atempta a la seva persona, la seva familia, la seva propietat, els seus drets essencials, sense esperanca, sovint, de la menor protecció ni reparació.

Aqüestes son les victimes a les que la segona part de la Declaració invita ais estats a considerar, i per les quals demana de completar les legislacions nacionals i de negociar tractats internacionals, a fi i efecte de assegurar-los, en el futur, l'accés a la justicia, reparació i indemnització i assisténcia social a les quals tenen legítimament dret.

En fi, la Declaració incita ais Estats a desenvolupar polítiques socials i económiques aptes per prevenir la victimització.

B. El Consell d'Europa

El Consell d'Europa ha portat a terme l'elaboració de tres resolucions, consagrant el dret de les victimes.

La Convenció europea sobre la indemnització dels actes de violencia, en trámit de ratificació per França (Novembre de 1983).

Dues recomanacions, una sobre:

«La posició de la víctima dins del quadre del dret penal i del procediment penal» (1985).

L'altra sobre:

«L'assisténcia a la víctima i la prevenció de la victimització» (1987).

C. La Societat Mundial de Victimologia

Si bé moltes de les comunicacions internacionals acaben sovint en no res, aquest no és el cas d'aquests textos sobre els drets de les victimes. Al cap d'uns quants anys s'ha fet un important esforc pel millorament concret dels drets de les victimes i pel desenvolupament d'estudis i investigacions sobre aquest tema. Aquesta organització no governamental, sota l'impuls de la societat Mundial de Victimologia, reuneix regularment investigadors i experts interessats per la reflexió i l'acció en favor de les victimes. Ha organitzat, a Jerusalem, a fináis d'agost de 1988, el seu 6é. simpósium internacional. Aquesta conferencia,...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA