Sentència del Tribunal Constitucional del 2-4-2012 relativa al recurs d’empara 2011-36-RE.

Causa 2011-36-RE

Número de registre 572-2011. Recurs d’empara

Sentència del 2 d’abril del 2012

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de novembre del 2011, per la representació processal dels Srs. Isabel Suárez Puebla, Manuel Menendez Cabeza, M. Paz Escandon De Aldecoa, Guillermo Menendez Escandon i M. Paz Menendez Escandon, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la tramitació de les comissions rogatòries internacionals del 14 de gener del 2011, contra l’aute del 14 d’abril del mateix any, dictat per la Secció d’Instrucció de la Batllia en les diligències prèvies DP-2890-6/10 i contra l’aute del 14 d’octubre del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la lesió dels drets esmentats de la Constitució, que es reposi els recurrents en la plenitud dels seus drets declarant la nul·litat de les comissions rogatòries internacionals i de l’aute del batlle instructor esmentats, que es retrotreguin les actuacions al moment anterior a la vulneració i que s’atorgui als recurrents una indemnització o compensació que comprengui: a) el dany moral causat per la lesió dels seus drets fonamentals i b) els perjudicis, presents i futurs, que es derivin de la informació indegudament facilitada a les autoritats de Suïssa, a acreditar en període d’execució de sentència;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 27 de desembre del 2011;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de febrer del 2012 que va admetre a tràmit el recurs d’empara 2011-36-RE, sense efectes suspensius;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 15 de febrer del 2012, per la representació processal dels recurrents;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;

Antecedents

Primer

En el marc de les diligències prèvies incoades per un presumpte delicte d’ús d’informació privilegiada per part d’un particular contra els Srs. Isabel Suarez Puebla, Manuel Menendez Cabeza, M. Paz Escandon De Aldecoa, Guillermo Menendez Escandon i M. Paz Menendez Escandon, el 25 de febrer del 2011, la Secció d’Instrucció de la Batllia va acordar enviar davant l’autoritat judicial competent de Suïssa una comissió rogatòria als efectes de prendre declaració a les Sres. M. Paz Menendez Escandon i Isabel Suarez Puebla i al Sr. Guillermo Menendez Escandon, en qualitat d’inculpats, així com una segona comissió rogatòria davant l’autoritat judicial competent espanyola als efectes d’informar si constava registrat qualsevol tipus de procediment judicial i/o investigació contra aquestes persones.

Segon

La representació processal dels Srs. Isabel Suarez Puebla, Manuel Menendez Cabeza i M. Paz Escandon De Aldecoa va formular un incident de nul·litat d’actuacions en què sol·licitava la nul·litat de les comissions rogatòries esmentades per tal com vulneraven el seu dret fonamental a la jurisdicció, en el concret vessant del dret a un procés degut, ja que havien estat cursades sense haver estat acordades per un aute motivat i notificat i sense ser necessàries, infringint d’aquesta manera les garanties processals establertes en els articles 40 i 80 del Codi de procediment penal, així com el seu dret a la intimitat, en el vessant del secret bancari. Demanava la retroacció de les diligències prèvies al moment en què es van produir aquestes vulneracions.

Tercer

El 14 d’abril del 2011, la Secció d’Instrucció de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual decidia no donar lloc a l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat, per tal com considerava que no es desprenia dels autes les vulneracions al·legades.

Quart

La representació processal dels Srs. Isabel Suarez Puebla, Manuel Menendez Cabeza i M. Paz Escandon De Aldecoa va interposar un recurs d’apel·lació davant el Tribunal de Corts contra l’aute de la Secció d’Instrucció esmentat.

Cinquè

El 14 d’octubre del 2011, el Tribunal de Corts va acordar no admetre a tràmit aquest recurs d’apel·lació, ja que aquesta resolució no és susceptible de recurs ordinari, pel fet que la desestimació d’un incident de nul·litat d’actuacions no està establert en el numerus clausus de l’article 194 del Codi de procediment penal.

Sisè

El 14 de novembre del 2011, la representació processal dels Srs. Isabel Suarez Puebla, Manuel Menendez Cabeza, M. Paz Escandon De Aldecoa, Guillermo Menendez Escandon i M. Paz Menendez Escandon va presentar un recurs d’empara contra la tramitació de les comissions rogatòries internacionals del 14 de gener del 2011, contra l’aute del 14 d’abril del mateix any, dictat per la Secció d’Instrucció de la Batllia en les diligències prèvies DP-2890-6/10 i contra l’aute del 14 d’octubre del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

En primer lloc, aquesta part destaca que la via processal seguida és procedent, ja que la vulneració del dret a la intimitat (article 14 de la Constitució) se situa en un segon pla, perquè s’hauria produït “en relació i/o com a conseqüència de la infracció del dret al procés degut de l’article 10 de la Constitució.”

Efectivament, segons el seu parer, el fet de trametre diverses comissions rogatòries internacionals, sense que fossin necessàries i sense el preceptiu i previ aute motivat, afecten en aquest cas, tant al dret a un procés degut com al dret a la intimitat, ja que aquestes comissions indegudament cursades contenien informació protegida pel secret bancari. En un cas com aquest, no s’havia d’emprar el procediment de l’article 41.1 de la Constitució, per tal com la resolució recaiguda en aquest procediment no hagués pogut deixar sense efecte les comissions rogatòries esmentades, així com les resolucions del batlle instructor, d’acord amb la jurisprudència que cita del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia.

En segon lloc, pel que fa al fons del recurs, manifesta que les comissions rogatòries internacionals impugnades contenen informació protegida pel secret bancari de manera innecessària, cosa que afecta el dret a la intimitat dels recurrents. L’article 40 del Codi de procediment penal estableix que l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones ha d’acordar-se mitjançant una resolució motivada; l’article 87, apartats 4 i 5 d’aquest mateix Codi, afegeix que s’han de tenir presents la idoneïtat i l’adequació de la mesura per la determinació...