Organs de justicia

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

1. ESTUDI ANALITIC I COMPARATIU DEL FUNCIONAMENT, COMPETENCIA I ATRIBUCIONS ACTUALS, DELS ORGANS DE JUSTICIA ANDORRANS A. Delimitació de competéncies Brutails, copsant la situació del moment, escrivia que l'estudi de l'organització judicial andorrana condlleix a constatar que «els poders de justicia son molt dispersos, i son nombrosos els agents que en retenen paral.leles». Afegint que no és possible una neta distinció entre poders administratius i judicials i que tampoc no es pot afirmar que hi hagi una justicia civil i una criminal, estrictament delimitades. Certament com raona l'autor citat, durant una llarga época existí en la divisió de poders un clar i profund confusionisme, una diáspora, motivada, per l'extensió dels poders que s'arrogá el Consell General. En efecte s'atriblleix una jurisdicció criminal diferent que la de la justicia ordinaria, puix que, no tan sols castiga severament els consells locáis que violaven o deixaven violar les seves ordenances, sino que castigava els delicies de dret comú, imposant penes greus. Així, el Consell del 12 de maig de 1866, ordenava ais Cónsols que capturessin, sia amb ferros, o amb arrest, els que causessin danys al bestiar o robessin llenya o altres fruits. Pal1erola, afirma, que els textos del 12 de maig de 1866, que arrogaven una jurisdicció criminal al Consell era anormal i per aquesta rao ha resultat després lletra morta i endemés que no demostra que el Consell castigues delicies de dret comú. Pero no acabava aquí la intervenció del Consell en materia judicial, sino que amb el pretext de garantir la integritat dels «Usos, Costums i Privilegis» intervenía en plets entre particulars, i en els que, per tant, no hi podia ser part, advocant en favor d'una d'elles, arribant també a suspendre actes de procediment i l'execució de sentencies(1) i suspendre en cas de conflicte, els Jutges anomenats per ambdós Co-Prínceps(2). També volgué reglamentar la funció notarial i la dels Batlles. Pal1erola, creu que aquesta extralimitació de funcions fou deguda a qué els Veguers no solament no residien a Andorra, sino que no hi anaven mai, ni vigilaven de prop els actes del Consell(3)(4) Malgrat l'avís del 19 de novembre de 1846 i altre del 20 de marc de 1885, que es dona al Consell sobre l'abús que implicava la suspensió realitzada pel Consell i que s'abstingués de fer-ho, persistí aquest, en el mateix comportament, en altres ocasions. Actualment l'atribució de competencia en la jurisdicció penal, está indiscutiblement i clarament fixada pels preceptes clars i terminants continguts en el Decret de 25 de gener de 1988, que entra en vigor el 5 d'abril del mateix any sobre delicies menors i contravencions penals, que subsitlleix la distinció entre delicies i faltes fins aleshores vigent, per la divisió tripartita entre delictes majors, delicies menors i faltes, atribuint respectivament la competencia al Tribunal de Corts, al Jutge de delictes menors i al Tribunal de Batlles. Les normes referides de carácter orgánic, son d'una importancia cabdal davant la inexistencia de fonts escrites especifiques en el tema que ens ocupa, ja que resolen de manera indiscutible i indubtable la competencia dels Tribunals andorrans, com únics órgans amb potestat en materia penal de jutjar, així com fer executar tot alló jutjat. La qüestió que es podría plantejar és la relativa a si el Consell pot castigar en virtut del text del 12 de maig del 1866, abans al.ludit, a les persones que causin danys al bestiar o robin llenya o altres fruits. Entenem que si el Consell imposa ais infractors una multa, té competencia per a fer-ho, donat el carácter administratiu de la mateixa, pero si imposa altres penes «com arrest» sobrepassa els límits de les seves facultats, puix que aquests comportaments constitutius de delicte o falta, els hi períoca jutjat-los, com a infraccions de dret comú a la jurisdicció penal ordinaria; altrament la concurrencia de sancions no conculcaría el principi «non bis in Item» perqué encara que des d'un pía teóric, és desitjable l'aplicació del conegut principi, en la col.lisió de normes sancionadores de tipus penal i administratiu, com a corrector de les discórdies de l'ordenament jurídic i de la sensació de la inseguretat per l'administrat, el cert és que des del punt de vista práctic els drets positius i llurs normes, to1eren que un mateix fet, pugui ésser qualificat d'infracció penal (delicte o falta) i a l'ensems infracció administrativa, i per tant, els Tribunals de la jurisdicció repressiva i els órgans de l'Administrado específicament considerada, puguin imposar sancions independents. Quan al dret «de degolla», o sia el dret de matar per part del propietari d'una finca, quan hi trobés bestiar d'altri, sembla que ha caigut, segons Pal1erola, en desús. Actualment, si un propietari troba bestiar en el seu camp, es dirigeix al pastor i li diu: «T'instrlleixo lo bau», que pren el nom de «bau de vist»; quan no hi ha pastor ni testimonis, o si el pastor nega, es pren tot o part del bestiar, i es porta davant l'autoritat i l'embarga. El propietari de la possessió pot elegir dues formes de denuncia: el «bau», la xifra del qual és fixada pels reglaments, repartint-se per meitat entre els interessats i els «banders», i el «dany», o sigui el valor del dany. Si les parts no s'entenen sobre el valor del dany, se sotmet el cas ais Cónsols, amb apel.lacio al consell General. L'actuació dels Cónsols i del Consell General, cree que s'ha de considerar com un lloable acte de conciliació, que si no accepten les parts, no impedirá seguir el consegüent procediment per delicte o falta, davant la jurisdicció penal ordinaria atesa la quantia. Abona aquesta tesi, el propi Pal1erola, segons el qual la qüestió de la reparado dels danys causats pel bestiar ha estat portada davant diverses jurisdiccions: Veguers, Batlles, Jutge d'Apel.lacions; pel qué opinem que si els fets son constitutius d'infracció penal, s'ha de sotmetre a aquesta jurisdicció en benefici de la seguretat jurídica. El consell General, reunit en la sessió tradicional de Sancogesma de 13 de juliol de 1987 i de 5 del mateix del 1988, acordá confirmar les ordinacions d'anys anteriors, ordenant que les infraccions que regulen la pesca es classifiquessin en faltes lleus, menys greus, greus i molt greus, i delictes, establint les corresponents penes pecuniáries per a cada tipus de faltes o delictes. I seguint el criteri abans exposat (de qué el Consell té competencia quan es tracta d'imposició de multes, pero no'de penes) en referir-se a les infraccions constitutives de delicie(1), disposa que serán posades en coneixement de l'autoritat judicial, per entendre que per a jutjar aquests tipus d'infraccions, és la jurisdicció penal ordinaria Túnica competent. B. Naixement del procés penal a. Introducció El procés penal produít el fet jurídic de la «notitia criminis» s'inicia, igual que el disposava abans la Instructa del 1.740, el Manual Digest i el Politar, d'ofici, per denuncia o querella. El Batlle, admesa la denuncia o la querella, o bé actuant d'ofici, inicia immediatament la instrucció de la causa, tenint l'obligació de donar-ne compte tan sols al Fiscal. La fase preliminar d'instrucció era de la competencia exclusiva i excloent dels Batlles, per tant, no tenen l'obligació de donar compte com abans ais Veguers de la seva iniciació des del punt de vista processal, sense pero que aixó vulgui dir que no la tinguin des d'un caire governatiu, com a encarregats que son de l'ordre públic. Restaven exclosos de la fase instructória els Veguers, per la incompatibilitat que suposa ser membres del Tribunal de Corts, del que després havien de formar part, i per la mateixa rao els Magistrats, que en substitució dels Veguers puguéssin actuar en dit Tribunal. Altrament mai s'ha designat cap Magistrat instructor especial; sempre ha recaigut aquesta funció en el Batlle corresponent, sens perjudici de qué si els fets perseguits son molt greus o transcendents, per rao de les persones presumptament responsables, actuín dos...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA GRATIS