Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, de 29-12-2000.
Llei
de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o
valors producte de la delinqüència internacional
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000
ha aprovat la següent:
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o
valors producte de la delinqüència internacional
Exposició de motius
L'Estat andorrà, per història i per tradició, sempre ha estat respectuós amb la
prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners sense renunciar a la seva
sobirania i a les garanties que figuren en l'ordenament jurídic en matèria de
secret bancari i de seguretat en les relacions entre el sistema financer i els
seus clients.
Han transcorregut prop de cinc anys des de l'aprovació de la Llei de protecció
del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del
crim, de data 11 de maig de 1995, i en aquest temps, la internacionalització de
l'economia mundial, així com la internacionalització de la criminalitat han
determinat la comunitat internacional a establir normes de caràcter preventiu i
també de caràcter repressiu l'eficàcia de les quals depèn de l'homogeneïtat de
llur aplicació simultània a tots els països del món. El blanqueig de diners pren
formes diferents en funció del desenvolupament del sistema legislatiu i del
nivell d'aplicació d'aquest sistema en cada país. És veritat que els instruments
internacionals de lluita contra el blanqueig reposen sobre principis comuns,
però la varietat de situacions nacionals fa molt difícil no solament un procés
d'uniformització normativa sinó també un procés d'harmonització i assimilació
de les normes.
Amb aquesta voluntat d'harmonització, l'exposició de motius de la Llei de
protecció del secret bancari i del blanqueig de diner o valors producte del crim
ja posava de manifest de manera ferma la voluntat d'adhesió de l'Estat andorrà
als convenis de Viena, de les Nacions Unides, i d'Estrasburg, del Consell
d'Europa.
Les disposicions del Codi penal andorrà, la Llei de protecció del secret bancari i
de prevenció del blanqueig de diner i els procediments de dret intern andorrà
presenten un grau important de convergència amb les disposicions dels
convenis en llur filosofia. Tanmateix convé adaptar aquestes lleis als convenis,
com a la pràctica usual dels països veïns i les directrius dels organismes de
lluita contra el blanqueig de diners.
És el que la present Llei intenta aconseguir amb la senzillesa tradicional dels
textos legals andorrans però amb la voluntat reiterada d'eficàcia. Les
ratificacions dels convenis de Viena i d'Estrasburg recentment signades
comporten la modificació de la legislació andorrana vigent per adaptar-la als
preceptes dels dos convenis esmentats, i per aconseguir que les nostres
normes tinguin la màxima eficàcia i tendeixin a ser uniformes amb les aplicades
en altres països.
La confiscació, que és l'objecte de la majoria de les disposicions del Conveni
d'Estrasburg, ha estat detallada considerant les especificitats andorranes.
L'aspecte de prevenció del blanqueig de diners o valors producte del crim
organitzat és el que ha necessitat unes modificacions més àmplies per donar
més garanties d'eficàcia al mecanisme de declaració, control i denúncia dels
fets sospitosos, tot salvaguardant el principi del secret bancari. A aquest efecte
es crea la Unitat de Prevenció del Blanqueig com a organisme centralitzador de
totes les declaracions en matèria de blanqueig de diners.
La present Llei té un doble objecte. En el títol I es regula l'organització de
l'ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d'aplicació a tots
els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als
quals es refereixin. En el títol II es fa referència a la lluita contra el blanqueig de
diners o de valors procedents de la delinqüència internacional. Es tracta de
dues matèries d'un àmbit distint, la regulació conjunta de les quals es justifica,
però, per ser el fenomen relatiu a la referida delinqüència internacional el que
dóna lloc a la majoria de supòsits de cooperació judicial internacional.
Títol I. Organització de l'ajuda judicial internacional
Capítol preliminar. Camp d'aplicació
El present títol s'aplica a tots els procediments relatius a la cooperació
internacional en matèria penal.
Capítol I. Condicions de l'ajuda judicial
Secció primera. Condicions generals
Les comissions rogatòries internacionals, excepte pel que fa a les notificacions i
les citacions, han de precisar:
L'autoritat que la transmet i l'autoritat a la qual va dirigida.
Una exposició suficient dels fets objecte del procediment i una exposició del
motiu de la demanda.
El delicte o els delictes que s'investiguen o es persegueixen amb còpia traduïda
dels mateixos.
Sempre que sigui possible, l'estat civil, l'adreça i la nacionalitat de les persones
afectades per la mesura i també la informació més àmplia sobre els béns
objecte de la demanda.
En el cas que la demanda no contingui els requisits previstos en l'article 2, el
batlle pot, segons l'índole dels defectes, demanar a l'autoritat del país
demandant que la completi o refusar l'execució de la comissió rogatòria per
aute motivat i retornar les actuacions a la part demandant.
L'ajuda judicial està supeditada en tots els casos a les condicions prèvies
següents:
-
Que el procediment a l'estranger sigui conforme als principis constitucionals
del Principat referint-se als drets i les llibertats garantits en el capítol III del títol
II de la Constitució.
-
Que la mesura sol·licitada no sigui contrària als principis fonamentals de
l'ordenament jurídic andorrà.
-
Que no existeixin raons suficients per fer suposar que el procediment ha
estat promogut contra una persona per raó de les seves opinions polítiques, de
la seva qualitat de membre d'un grup social determinat, de la seva raça, de la
seva religió o de la seva nacionalitat.
-
Que tots els delictes sobre els quals es basa la comissió rogatòria siguin
penalment castigats per la llei andorrana com a delicte.
-
Que la persona objecte de la demanda no hagi estat condemnada per
sentència ferma al Principat i hagi complert la pena o que no hagi estat absolta
a Andorra pels mateixos fets.
-
Que els fets que motiven la demanda no siguin de caràcter polític o la
demanda no es faci amb una finalitat política.
-
Que els fets que motiven la demanda, encara que constitutius de delicte
segons la llei andorrana, tinguin la importància suficient per justificar la
intervenció de la justícia andorrana.
-
Que la comunicació de la informació no perjudiqui la sobirania, la seguretat,
l'ordre públic o altres interessos essencials del Principat.
Cap informació obtinguda de les autoritats andorranes per via d'ajuda judicial
no pot ser utilitzada en l'estat demandant per a altres finalitats que les que
hagin estat precisades en la comissió rogatòria i, més especialment, per a
altres infraccions o fets punibles que els que hi hagin estat indicats i pels quals
el jutge andorrà hagi pogut valorar la procedència en el sentit de la llei
andorrana.
Tenint en compte la naturalesa de la demanda d'ajuda, les autoritats judicials
andorranes poden condicionar llur cooperació al compromís previ de l'estat
demandant de respectar el principi recollit a l'article 5.
Si l'acte imputat a una persona és castigat per diverses disposicions penals de
dret de l'estat requeridor, la comissió rogatòria només pot ser executada pel
que fa a les infraccions per a les quals no existeix cap causa d'improcedència
en el sentit de la present Llei.
En tot cas, a criteri de l'autoritat judicial, es pot acordar l'ajuda judicial quan,
amb l'acord de l'imputat, els actes sol·licitats tenen per finalitat exculpar la
persona imputada.
Secció segona. Procediment
Correspon al ministeri titular de relacions exteriors rebre les peticions i retornar-
les un cop formalitzades. Quan el ministeri titular de les relacions exteriors rep
una petició, la cursa al president del Tribunal de Batlles i en tramet una còpia al
Ministeri Fiscal.
En cas d'urgència, les peticions de les autoritats judicials de l'estat demandant
poden adreçar-se a les autoritats judicials andorranes, ja sigui per via
diplomàtica, ja sigui directament, ja sigui mitjançant l'Organització Internacional
de Policia Criminal (Interpol).
Les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries,
executades o no segons el cas, per la via diplomàtica amb caràcter urgent,
sense perjudici que també es pugui trametre mitjançant Interpol o bé lliurada a
mà a les autoritats de l'estat demandant que hagin estat expressament
facultades a aquest efecte.
Quan l'objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat
d'inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió es pot fer
directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la
legislació de l'estat demandant ho permet.
Qualsevol persona detinguda...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba