De la policia

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. Organitzacio de la policía

    1. El servei d'ordre

    1. Forga armada. Antecedents histories.

      Fins a l'any 1931 que fou creat el Cos de Policía andorra, existia al Principat una especie de Força armada, anomenada, com a Catalunya, «sometent»(1) constituida per tots els andorrans compresos entre els 18 i els 60 anys. Cada cap de familia estava obligat a tenir un fusell i una certa quantitat de pólvora i de bales(2).

      Les principáis famílies andorranes no solament podien tenir Taima ordenada, sino posseir altres tipus de fusells, a més a més dels de cacera.

      La Força armada o «sometent» está a les ordres i disposició dels Veguers, com a Caps Superiors de la mateixa, com també dels Batlles per delegacio dels Veguers o en llur abséncia. Abans, en un dia previament assenyalat, els Veguers passaven visita a les diferents parróquies i a l'ensems revista o «mostra» a les armes assegurant-se que cada familia posseís la quantitat de municions que estava obligada a tenir.

      Els homes que formaven part de la Força armada es presentaven a la Plaga Major: cadascun passava davant del Veguers amb Taima de foc, donava el seu nom i cognom, i disparava tot seguit l'arma, per a demostrar que tant ell mateix, com la se va arma estaven en bones condicions per a prestar el servei que fos necessari. Aquest costum avui en dia s'ha perdut, i está substituit per l'obligació de presentarse el dia que previament s'assenyala a la Casa de la Valí d'Andorra la Vella, amb tot l'armament. Als Batlles els períoca aquesta especie de revista, prenent nota dels homes que es presenten.

      Cada Parroquia té la seva Companyia d'homes armats, la qual está manada pels Capitans i Deseners, i la seva autoritat queda limitada a la parroquia que pertanyen.

      Els Capitans son nomenats pel Consell General que gaudeix d'aquest privilegi, i ateses les circumstáncies se'n nomena un o mes. Es costum nomenar-los en el Consell que es celebra el dilluns anterior a la festa de Pentecosta. Els Deseners, que actúen a les ordres dels Capitans son nomenats pels Comuns(1); tant «los capitans, com los deseners se presentan ais Ministres o Ministre de Justicia per los Cónsols y Concel1ers de las respectives parróquies: lo dia que estos o est passa la revista ressenya o mostra de armes, ais quals antes de comensar la citada revista se'ls pren jurament per dits Ministres o Ministre de portarse be y fielment en son ofici, de desvetllarse per la concervació del millor repós y quietut de les Valls, y se'ls fará una exortació y explicassió de les obligacions de son respectiu cárrecn»(2).

      Les obligacions que reqlleien ais Capitans segons els costums, consistien en primer lloc a executar totes les ordres que els donaven els Veguers: transportar-los per tot on ells estimessim necessari: vetllar pel manteniment de l'ordre públie, procurant impedir robatoris: capturar «delinquents, o cassar lladres y malfactors: la guarda y custodia de presoners: evitar crits, alborots, borratxeras, pendencies o gent a deshora, passades les 10 hores de la nit; en les captures de casades, viudes, donsellas, o plebeyas o senyoras de distinsió, prenyades etc., se portarán ab major moderació que l's dicte la prudencia».

      A mesura que el Servei d'Ordre o Policía Andorrana, ha anat nodrint-se de més personal i mitjans (perqué s'ha de ressaltar que quan fou constituít el cos tan sols estava compost per un cap i cinc individus) la Força armada ha deixat de prestar molts servéis, quedant reservada la seva actuació a casos més aviat excepcionals com incendis, calamitats o altres desgracies publiques, com les que tingueren lloc amb motiu de les inundacions de l'any 1982. Aixó no obstant, l'any 1978, per assegurar l'ordre, es mobilitzaren més de 500 andorrans; a tal fi se'ls enquadrá en la Policia. També actuaren l'any 1978 quan la trobada al Principat dels dos Co-Prínceps, Mr. Va1ery Giscard d'Estaing i el Bisbe d'Urgell Monsenyor Joan Martí i Alanis, i en la del Setembre del 1986, entre el Sr. Bisbe i el President de la República francesa i Co-Princep Mr. Frangois Mitterrand.

    2. El sometent

      Actualment el sometent está organitzat pel Decret del 23 d'octubre del 1984, que estableix tota la normativa consuetudinaria en un esperit rigorosament respectuós de les característiques de la Institució.

      Explica el referit Decret en el seu preámbul que el Sometent té per finalitat la salvaguarda de la pau i de la seguretat del Principat, sota la dependencia dels Veguers i dels Batlles, institució en certa manera regulada pels textos consuetudinaris andorrans i per alguna disposició dels Veguers. D'una manera especial el Politar estableix la preeminencia dels capitans sobre els deseners i la subordinació d'uns i altres ais Veguers i Batlles, remarca la naturalesa onerosa i no lucrativa de capitans i deseners, la mostra i revista d'armes pels Veguers i les funcions ordináries del Sometent, que consisteixen en capturar malfactors que han de lliurar ais Batlles i sota les ordres d'aquests darrers, fer escorcolls, evitar baralles, etc.

      Pero la creació del Servei d'Ordre, per Decret dels Veguers de data 11 de juliol de 1931, va comportar la substitució del Sometent pel Servei de Policia en els afers ordinaris.

      El Sometent és una institució a la que ara es recorre no solament en casos d'emergéncia sino també quan el Servei d'Ordre, per la seva limitació d'efectius o bé per l'entitat o gravetat del problema o perill per la pau i l'ordre públics ho requereixen. La práctica ha mostrat que la previsió és encertada i durant els ültims anys el Sometent ha estat requerit diverses vegades.

      La funció fonamental del Sometent segons el costum d'Andorra és la conservado i garantía de la pau i ordre públics al Principat, l'evitar la comissió de delicies i de la persecució i detenció dels delinqüents i malfactors. (art. 1er.)

      Es un cos armat, i sens perjudici de les armes que en cas necessari son fornides ais membres del Sometent pel Servei de Policia i de les disposicions en vigor sobre armes, resta vigent l'obligació consuetudinaria de qué cada andorra major d'edat ha de tenir en la seva possessió una arma llarga i la munició adient. (Art. 3er.)

      Les missions concretes, a indicació dels Batlles, que té el Sometent son:

  2. La vigilancia i protecció col.lectiva i individual de les persones.

  3. La vigilancia i protecció d'edificis oficiáis o dels immobles que la requereixin.

  4. El reforcament dels controls fronterers del riu Runer i del Pas de la Casa.

  5. La constitució de controls a les muntanyes, després d'esdeveniments greus com atracaments o atemptats o preses d'ostatges.

  6. La constitució d'una reserva armada en un lloc determinat, en previsió d'esdeveniments greus.

  7. El reforcament del dispositiu policial per al manteniment de l'ordre en casos excepcionals. (Art. 4art.)

    L'organització del Sometent és Parroquial, i está integrat per tots els andorrans majors de 21 anys i menors de 60. (Art. 2on.)

    D'acord amb el costum, cada Honorable Comú nomena un capitá i el nombre escaient de deseners. El nomenament és comunicat ais Veguers i ais Batlles. (Art. 5é.)

    Els capitans tenen tots el mateix rang i tenen a les seves ordres els deseners de la respectiva Parroquia. (Art. 6)

    Per actuar i entrar en funcions el Sometent necessita una ordre donada pels Veguers i, en defecte dels mateixos, pels Batlles, que será indispensable per a qué els membres del Sometent entrin en servei. (Art. 8)

    L'ordre és necessária perqué els membres del Sometent actúen sota l'exclusiva dependencia jerárquica dels Veguers, dels Honorables Batlles i dels deseners i capitans. Quan es trata de missions perilloses o complexes, o que requereixin professionalitat especial, els honorables Batlles disposen la intervenció i control del Servei de Policía. (Art. 12)

    Quan un membre del Sometent captura un delinqüent o malfactor, té l'obligació de posar-lo immediatament a disposició del Batlle, bé sigui directament o bé per mitjá dels seus superiors o del Servei de Policia. En tot cas, la detenció no pot prorrogar-se més temps del que preveu el Codi de Procediment Penal. (Art. 11)

    Els membres del Sometent quan están en exercici notori de les seves funcions, tenen la consideració d'agent de l'autoritat, amb totes les garanties i protecció d'ordre penal i altres tipus inherents a tal condició. (Art.9).

    El sometent está baix la dependencia jerárquica superior dels Veguers i dels Batlles, els quals tenen junt amb els Capitans i els Deseners una relació directa amb els seus membres; d'ací que els Batlles tinguin a llur cárrec les següents funcions:

    1. La mobilització o entrada en servei del sometent, que disposen a indicado dels Veguers i, en abséncia d'aquests, sota la seva responsabilitat. La mobilització es fa per mitjá de l'Hble. Consol Major de cada Parroquia. En abséncia d'aquest, per mediació de l'Hble. Consol Menor i si aquest també está absent, per ordre directa al capitá o deseners.

    2. El comanament immediat del Sometent amb la intervenció que assenyalin, del Director o Director Adjunt del Servei d'Ordre.

    3. El manteniment al dia de les relacions nomináis amb indicació de l'edat i l'adreca de totes les persones que integren el Sometent.

    4. La inspecció de les armes sempre que els Veguers ho disposin.

    5. Convocar els capitans i deseners de cada Parroquia quan sigui convenient i com a mínim, una vegada l'any.

    6. Redactar, amb l'assessorament del Director de la Policía, els plans de seguretat, la previsió dels quals considerin escaients.

    7. Disposar la desmobilització o cessament del servei, en les condiciones previstes a l'apartat a) del present article.

    8. Executar les ordres del Veguers en relació a l'actuació del Sometent.

    1. Policía estrangera

      La intervenció al Principat de policia estrangera ha estat limitadíssima i excepcional, podent citar tan sols l'entrada de la gendarmeria francesa quan es produí la revolució del 1933 i la Ronda facilitada pel Rei d'Espanya al Bisbe Francesc Josep Boltas per actuar contra els malfactors, contrabandistes i desertors. El dia 14 del més de Novembre del...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA