Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, de 25-4-96.
Adhesió
del Principat d'Andorra a l'Organització per a la
Seguretat i la Cooperació a Europa
Atès que el Govern d'Andorra ha vist i examinat l'Acta
Final d'Hèlsinki, de data 1 d'agost de 1975, la Carta de
París per una Nova Europa, de data 21 de novembre de
1990, i la Declaració de Budapest, de data 6 de desembre
de 1994,
Atès que el Consell General, en la sessió del dia 21 de
novembre de 1995, va aprovar l'adhesió del Principat
d'Andorra a l'Organització per a la Seguretat i
Cooperació a Europa, i va acceptar les disposicions dels
documents següents: Acta Final d'Hèlsinki, la Carta de
París per una Nova Europa i la Declaració de Budapest,
Nosaltres, els Coprínceps, havent vist i examinat els
documents esmentats, manifestem el consentiment de
l'Estat i manem expedir el present instrument d'adhesió
del Principat d'Andorra a l'Organització per a la
Seguretat i la Cooperació a Europa, degudament signat per
Nosaltres i contrasignat pel Ministre de Relacions
Exteriors.
Andorra la Vella, 25 d'abril de 1996
Joan Martí Alanis
Jacques Chirac
Bisbe d'Urgell
President de la
República Francesa
Copríncep d'Andorra
Copríncep d'Andorra
Manuel Mas Ribó
El Ministre de Relacions Exteriors
Declaració
interpretativa (feta per Joseph B. Zabkar en nom de la
Santa Seu)
Nota de l'editor: El dia 29 de novembre de 1972 la
delegació de la Santa Seu a les Consultes d'Hèlsinki va
fer una declaració interpretativa sobre la definició de
"consens" tal com consta en les Recomanacions Finals de
les Consultes d'Hèlsinki. El text d'aquesta declaració és
el següent:
La delegació de la Santa Seu està d'acord amb la
definició de "consens" com l'expressa el paràgraf 5 del
Document CESC/HC/3.
Ara bé, vista la posició especial que es deriva de la
naturalesa de la Santa Seu -posició que serà aclarida pel
seu Representant durant el debat general- considero que
és la meva obligació fer aquí una declaració
interpretativa anticipada respecte al paràgraf 5 sobre el
consens.
El nostre propòsit en fer-la no és sol.licitar de cap
manera que s'esmeni el text relatiu a la formació del
consens tal com es preveu al paràgraf 5, sinó només
contemplar certes circumstàncies davant de les quals la
Santa Seu es podria trobar durant aquestes Consultes.
Es pot preveure, de fet, que sorgiran discussions sobre
problemes específics de naturalesa política, problemes
sobre els quals la Santa Seu -per raons molt
comprensibles- no podrà prendre posició ni la prendrà.
No s'ha d'interpretar aquesta actitud com acord o
desacord, ni deuria impedir que es formés un consens. La
Santa Seu es reserva l'opció d'explicar, si escau, les
raons de la seva actitud i de sol.licitar que dita
explicació s'incorpori en la documentació de les
Consultes.
Acta final d'Hèlsinki
Acta final de la Conferència sobre la seguretat i la
cooperació a Europa
Hèlsinki, dia 1 d'agost de 1975
La Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a
Europa, que es va inaugurar a Hèlsinki el dia 3 de juliol
de 1973 i es va continuar a Ginebra des del dia 18 de
setembre de 1973 fins al dia 21 de juliol de 1975, va ser
conclosa a Hèlsinki el dia 1 d'agost de 1975 pels Alts
Representants d'Austria, Bèlgica, Bulgària, Canadà,
Xipre, Txecoslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, França, la
República Democràtica Alemanya, la República Federal
Alemanya, Grècia, la Santa Seu, Hongria, Islàndia,
Irlanda, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco,
Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, San
Marino, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia, la Unió de
Repúbliques Soviètiques Socialistes, el Regne Unit, els
Estats Units d'Amèrica i Iugoslàvia.
Durant les fases d'inauguració i de cloenda de la
Conferència, el Secretari General de les Nacions Unides
va dirigir-se als participants com a invitat d'honor. El
Director General d'UNESCO i el Secretari Executiu de la
Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides es
van dirigir a la Conferència durant la seva segona fase.
Durant les reunions de la segona fase de Conferència, es
van rebre contribucions i es van escoltar declaracions
sobre diversos punts de l'ordre del dia dels següents
Estats mediterranis no participants: la República
Democràtica i Popular d'Algèria, la República Arab
d'Egipte, Israel, el Regne de Marroc, la República Arab
Síria, Tunísia.
Motivats per la voluntat política, en l'interès dels
pobles, de millorar i reforçar les seves relacions i de
contribuir a Europa a la pau, la seguretat, la justícia i
la cooperación així com a un acostament entre ells i amb
els altres Estats del món,
Decidits, en conseqüència, a donar ple efecte als
resultats de la Conferència i a assegurar, entre els seus
Estats i arreu d'Europa, els beneficis derivats d'aquells
resultats i així a ampliar, aprofundir i fer continu i
durador el procés de distensió,
Els Alts Representants dels Estats participants han
solemnement adoptat
Qüestions relatives a la seguretat a Europa
Els Estats participants de la Conferència sobre la
Seguretat i la Cooperació a Europa,
Reafirmant el seu objectiu de promoure millors relacions
entre ells i d'assegurar condicions en què el seu poble
pugui viure en pau veritable i duradora, lliure de tota
amenaça o temptativa contra la seva seguretat;
Convençuts de la necessitat d'exercir esforços perquè la
distensió sigui un procés tant continu com de més en més
viable i comprensiu, d'àmbit universal, i que l'aplicació
dels resultats de la Conferència sobre la Seguretat i la
Cooperació a Europa serà una contribució major a aquest
procés;
Considerant que la solidaritat entre els pobles així com
el propòsit comú dels Estats participants d'assolir els
objectius determinats per la Conferència sobre la
Seguretat i la Cooperació a Europa deurien portar al
desenvolupament de relacions millors i més estretes entre
ells en tots els camps i així a la superació de la
confrontació provinent de la naturalesa de les seves
relacions anteriors i a una millor comprensió mútua;
Conscients de la seva història comuna i reconeixent que
l'existència d'elements comuns a les seves tradicions i
als seus valors els podran ajudar a desenvolupar les
seves relacions, i desitjant cercar -tot i tenir
plenament present la individualitat i la diversitat de
les seves posicions i punts de vista- possibilitats de
conjuminar els seus esforços per tal de superar la
desconfiança i d'incrementar la confiança, resolvent els
problemes que els separen i cooperant en l'interès de la
humanitat;
Reconeixent la indivisibilitat de la seguretat a Europa
així com el seu interès comú pel desenvolupament de la
cooperació arreu d'Europa i entre ells i manifestant la
seva intenció de fer esforços en conseqüència;
Reconeixent el lligam estret que hi ha entre la pau i la
seguretat a Europa i al món en general i conscients de la
necessitat que cadascun d'ells faci la seva contribució
al reforçament de la pau i seguretat mundials i a la
promoció dels drets fonamentals, de progrés econòmic i
social i del benestar per a tots els pobles;
Han adoptat el següent:
1. (a) Declaració sobre els principis que guien les
relacions entre els Estats participants
Els Estats participants,
Reafirmant el seu compromís per la pau, la seguretat i la
justícia i pel desenvolupament continu de relacions
amistoses i cooperació;
Reconeixent que aquest compromís, que reflecteix
l'interès i les aspiracions dels pobles, constitueix per
a cada Estat participant una responsabilitat present i
futura, incrementada per les experiències del passat;
Reafirmant, en acord amb la seva qualitat de membres de
les Nacions Unides i d'acord amb els propòsits i
principis de les Nacions Unides, el seu recolzament ple i
actiu de les Nacions Unides i pel reforçament del seu
paper i de la seva eficàcia en consolidar la pau, la
seguretat i la justícia internacionals, per la recerca de
solucions als problemes internacionals, així com pel
desenvolupament de relacions amistoses i cooperació entre
Estats;
Manifestant la seva adhesió comuna als principis
declarats a continuació que són conformes a la Carta de
les Nacions Unides, així com la seva voluntat comuna
d'actuar, en l'aplicació d'aquests principis, en acord
amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions
Unides;
Declaren la seva decisió de respectar i aplicar, cadascú
en les seves relacions amb tots els altres Estats
participants, independentment dels seus sistemes
polítics, econòmics o socials, de la seva grandària,
ubicació geogràfica o nivell de desenvolupament econòmic,
els principis següents que tots són d'importància
primària en guiar les seves relacions mútues:
-
Igualtat sobirana, respecte dels drets inherents a la
sobirania
Els Estats participants es respectaran l'un a l'altre la
igualtat i la individualitat sobiranes així com tots els
drets inherents a i englobats en la seva sobirania,
incloent-hi particularment el dret de cada Estat a la
igualtat jurídica, a la integritat territorial i a la
llibertat i a la independència política. També
respectaran l'un a l'altre el dret d'escollir lliurement
i desenvolupar els seus sistemes polítics, socials,
econòmics i culturals, així com el seu dret de determinar
les seves lleis i normes.
Dintre el marc del dret internacional, tots els Estats
tenen drets i obligacions iguals. Respectaran l'un a
l'altre el dret de definir i de portar com vulgui les
seves relacions amb altres Estats d'acord amb el dret
internacional i l'esperit de la present Declaració.
Consideren que les seves fronteres podran ser
modificades, d'acord amb el dret internacional,
pacíficament i mitjançant acords. També tenen el dret de
pertànyer o no pertànyer a organitzacions internacionals,
de ser o no ser part contractant en tractats bilaterals o
multilaterals, incloent-hi el dret de ser o no ser part
contractant en tractats d'aliança; també tenen dret a la
neutralitat.
-
Abstenir-se d'amenaçar o fer servir la força
Els Estats participants, tant en les seves relacions
mútues com en les seves relacions internacionals en
general, s'abstindran d'amenaçar o fer servir la força
contra la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba