Del procediment penal i del codi

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

1. El procediment Penal del Principat

A. Antecedents histories i les lleis actuáis

Durant moltes centúries, l'organització social y política del Principat permeté que la normativa processal penal estigues basada essencialment en els costums patris i en el dret comú, l'aplicació judicial dels quals no fou motiu de greus preocupacions; pero aquesta situació, pel que afecta ais processos penals ha canviat en els últims anys de forma constant, paral.lelament a l'esllavissament del dret penal material envers conductes delictuoses derivades d'aquest condicionament social, económic i cultural, i ádhuc romandre sortosament normal l'índex de criminalitat, encara que les circumstáncies abans exposades incrementin, en nombre absolut, els fets delictuosos, el que fa que cada jornada fos més freqüent la intervenció de l'activitat judicial dirigida a investigar-los i reprimir-los. S'evidencia, dones, la necessitat de disposar d'una regulació clara, senzilla i, per tant, comprensible per a tots, del procés en materia criminal, que permeti d'una part una rápida investigació i aclariment dels fets delictuosos, amb el cástig dels culpables i la reparació dels danys causats, restablint així l'ordre jurídic pertorbat -fi essencial del procés- i servís també d'altra part, per a refermar la seguretat jurídica dels particulars, per ais qui unes normes fixes, clares, concretes i obligatóries han de representar la millor garantia de llur dret. Finalitats que, per llur transcendencia, no es poden deixar a la discreció de practiques rutináries o costums que, si no atacaven els principis fonamentals de justicia, resultaven anacróniques i es trobaven en desacord amb la realitat i les necessitats actuáis, puix la recta administració de justicia exigeix no sols l'existéncia d'unes lleis substantives justes, sino també d'un exacte i rigores compliment de normes de procediment adequades, que son, en definitiva, el conducte idoni pel qual aquelles poden tenir una deguda aplicació. La reforma sorgeix, per consegüent, com una necessitat indefugible, per tal d'obviar les dificultáis própies de l'aplicació de practiques primitives i rituals mancades de técnica processal, que venien regint el procediment criminal, el qual no podia quedar-se endarrerit a les exigéncies de l'época, car, com tot el dret, deu ésser reflex del seu temps i solució de les necessitats que la vida imposa.

Era necessari establir un sistema processal adequat, que garantitzés, al mateix temps, la necessária rapidesa en l'actuació i en el fallo, per tal d'evitar situacions de baralla i provisionalitat, en qué els drets de tots decauen i perden eficacia, pero amb el degut respecte i fiançament de les garanties processals de totes les parts que intervenen en el procés penal, perqué el problema básic que té plantejat el procediment penal és el de la necessária rapidesa sense detriment de les garanties, ja que no hi ha altre factor més important, en l'aspecte penal, que la demora i la inseguretat, per a determinar l'augment de criminalitat en un país.

És essencial tenir confianza en els Tribunals per a mantenir la idea de llibertat, i tres son les coses que podrien destruir-la: La primera, la ineficacia i el retard perqué el transcurs de dos o tres anys, després que a un hom li han trencat la cama o destrossat l'automóbil, constitlleix un temps massa llarg per esperar una restitució o reparació.

La segona rao es recolza en qué les persones que han estat explotades o enganyades en les més petites transaccions de la vida ordinaria (utensilis doméstics, reparacions, aliments, etc.) arriben a creure que els Tribunals no poden vindicar llurs drets legáis contra el frau.

I la tercera, es refereix a la sensació que tenen les persones de qué no son protegides contra les accions crimináis.

Baix els postuláis exposats, s'ha de procurar el perfeccionament de l'Administració de Justicia, com a funció social de primer rang, perqué reflecteix amb gran sensibilitat la situacio que la societat d'un determinat país presenta; el grau de perfeccionament que la convivencia ha assolit i, a l'ensems, assenyala el nivell de sanitat penal de la col.lectivitat.

L'autor d'aquesta obra, aleshores Jutge Delegat d'Apel.lacions, d'acord amb els Mm.II. Veguers, Srs. Sansa i Dubois, redacta un projecte de procediment penal, que meresqué la conformitat dels Magistrats francesos designáis a l'efecte, projecte que procura no trencar amb l'ordre anterior, sino perfeccionar-lo respectant tot alló que constitlleix la base de l'ordre comú i clássic del nostre poblé, conservar l'esperit característic de la seva personalitat i s'enriqlleix amb les experiéncies del passat, sense introduir novetats que, pel sol fet d'ésser-ho, impliquin desordre i confusió, desarticulant bruscament el sistema en vigor.

El projecte fou aprovat per ambdós Veguers reunits en Corts i, naturalment, a proposta del Jutge Delegat d'Apel.lacions, el 14 de gener de 1972, baix el nom de Procediment Penal. Procediment penal que sens dubte marca un notable avancament i prestigi de l'Administrado de Justicia d'Andorra.

Pero aquest Decret resta tan sols en vigor fins a la promulgació del de 30 de desembre del 1975, pel qual es crea, per expresses instruccions de SS.EE. els Co-Prínceps, el Ministeri Fiscal, i s'introduí la figura de l'advocat, per actuar davant dels Tribunals penals andorrans, perqué llavors va ser necessari adequar el procediment a l'actuació dels esmentats Fiscal i Advocats; tot el qual dona lloc al nou Procediment Penal del 10 d'abril de 1976, que és un transsumpte fidel de l'anterior procediment, amb les necessáries modificacions imposades per la creació del Ministeri Fiscal i la intervenció dels advocats.

El Procediment Penal, estab1ert pel referit Decret del 10 d'abril del 1976, ha estat reformat a la vegada pel Decret del 18 de gener del 1984, i, segons expressa l'extraordináriament curt preámbul, per adaptar el Procediment a les exigéncies modernes, sobretot en materia de respecte dels drets de la defensa i dels drets de l'home des de l'enquesta practicada per la Policia fins a l'execució de les penes. Endemés, fa front a les diverses imperfeccions que figuraven en la práctica dels textos anteriors.

La vigent llei processal, denominada des d'ara Codi de Procediment Penal, fou aprovada pel Decret del 16 febrer de 1989 i entra en vigor el 1 de marc següent. La seva promulgació respon, segons expressa l'exposició de motius, a qué si bé l'aparició de la llei processal penal del 18 de gener del 1984, significa un notable avanc amb la inclusió de noves normes l'operativitat i l'encert de les quals ha confirmat la práctica judicial, quan encara no han transcorregut cinc anys de la promulgació de l'esmentada edició del Codi, la necessitat de reformar-la per introduir les normes corresponents a la nova jurisdicció del Tribunal de Delicies Menors, estab1erta pel Decret de 29 de gener de 1988, ha donat l'ocasio per procedir a efectuar-ne una més profunda adaptació. La nova edició conserva velles normes didáctiques que han mostrat llur utilitat, i continua fidel al principi de simplicitat que ha inspirat sempre el nostre ordenament processal, pero substancialment consolida i augmenta el nombre de garanties de la persona detinguda o inculpada evitant qualsevol mesura que pogués estimar-se no ajustada ais principis que regeixen els ordenaments moderns i en especial amb les normes que emparen els drets de la persona. Son significatives, entre d'altres, la reducció dels terminis estab1erts per decretar l'aute de processament i dels límits imposats al període de presó preventiva o a la incomunicació. Les mesures sobre execució de les penes imposades pels Tribunals son objecte d'una regulacio...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA GRATIS