Procediments especials

AutorAntoni Sabater i Tomàs
Cargo del AutorJutge d'apel·lacions
  1. Generalitats

    El Codi Procediment Penal, sota el títol de procediments especials, conté la regulació de quatre tipus de procediments: -El procediment pels delictes d'imprudéncia en accidents de circulació; -el de rebel.lia o contumacia -el d'extradició i -el Judici de Revisió.

  2. Procediment per delictes d'imprudéncia en accidents de circulació

    Encara que aquest procediment es regeix per les normes del procediment ordinari, perqué la Llei no preveu l'existéncia de «diligencies prévies», i per tant, no es poden convertir en un mode normal d'iniciar un procés, en canvi regula algunes especialitats en certs actes processals, i que succintament analitzarem.

    Respecte a les diligencies a practicar disposa l'article 269 que el Batlle, quan la naturalesa de l'accident ho requereixi, i sempre que pugui, es traslladará al lloc de l'accident i procedirá a practicar les diligencies d'instrucció. Verificará la identitat de les persones compromeses, de les victimes i dels testimonis i rebrá les declaracions, examinará els vehicles i els documents relatius a llur propietat i asseguranca, escoltará les conclusions del metge referents a la naturalesa de les lesions i l'estat psíquic dels conductors i reconstituirá l'accident amb l'ajut del croquis i de les fotografíes.

    Si el Batlle no pot practicar personalment les diligencies referides, les practicará el Servei de Policia.

    La diligencia que potser manca en l'article 269, és la de que el Batlle pugui ordenar a un metge que l'acompanyi al lloc de l'accident per a prestar els oportuns auxilis a les victimes del mateix; si el metge requerit es negués a complir la comesa per la qual se'l requereix, se l'advertirá que pot encórrer en responsabilitat criminal.

    També potser seria necessari establir en una propera reforma, independentment de les comprovacions que pels medis comuns i ordinaris estableix el Codi per a la investigació del delicte i la determinado de la culpabilitat del presumpte inculpat, que el Batlle en una breu acta, consignes les declaracions dels testimonis, la identifícació de l'inculpat, les manifestacions pericials, etc.

    A les mesures cautelars de carácter penal i civil es refereix l'article 270.

    El Batlle podrá acordar, diu l'article 270: a) la detenció o presó dels presumptes inculpáis o llur llibertat amb fiança; b) la intervenció dels vehicles i dels permisos de conduir i de circulació; c) que no es practiqui l'autópsia quan es pugui determinar la causa de la mort per simple examen; d) que es doni la deguda assisténcia ais ferits, fent constar el lloc de llur hospitalització; e) l'asseguranca de les responsabilitats pecuniáries i l'assenyalament d'una pensió provisional per atendré a la víctima i a les persones al seu cárrec.

    Els encausants, expressa l'article 271, en els delicies de circulació de vehicles a motor, podran, previa autorització del Batlle, absentar-se del Principat, ádhuc en el cas de ser estrangers, sempre que deixin abastament garantitzades les responsabilitats pecuniáries derivades del fet, i designin persona o entitat amb domicili al territori de les Valls, per tal de rebre les notificacions, citacions i emplacaments.

    Encara que en la práctica, els Batlles, assenyalen una pensió provisional per atendré a la víctima, seria necessari que, aquesta práctica estés recolzada per la Llei, conferint al Batlle la facultat de fixar la pensió provisional, que deuria abonar-se per l'inculpat o el seu assegurador fins el límit de l'asseguranca obligada.

  3. dels procediments especiáis pels delictes flagrants, quasi-flagrants i comesos en audiencia, no reguláis pel Codi Processal

    1. Delicte Flagrant

      Es denomina flagrant, segons l'acceptació etimológica del mot, al delicte «resplendent» és a dir, al comes públicament, davant de varíes persones i que es descobreix en el mateix moment de la seva realització.

      Per a que l'autor d'un fet es pugui considerar sorprés en flagrancia, és precís que no hagi passat a actes estranys després de comes el delicte i la sorpresa ha d'ésser almenys en el moment en qué passa, a l'ocultació o a la destrucció de tot alló que pot comprometre o descobrir-lo; cas de flagrancia vertadera, és el de l'autor del delicte que el comet davant dels ulls d'una o váries persones, o que és perseguit per la forca pública, per la víctima o altres persones, perqué en aquesta última hipótesi no hi ha solució de continuítat entre la persecució immediata i la comissió del delicte.

      La prova del delicte flagrant és fácil i segura, perqué l'evidéncia del fet constitlleix prova i endemés perqué com indica Carrara «la prova apodíctica del delicte tant en general com en especial és immediatament adquirida per la respectiva acta i indefectible»; justifica i fonamenta que per la depuració i cástig d'aquests delictes s'establexi un procediment rápid, breu i exempt de les dilacions de l'ordinari régim processal.

    2. Quasi-flagráncia

      Junt a la flagrancia vertadera i propia, contemplada com a sorpresa del delinqüent en l'acte d'execució del delicte o immediatament poc després de la seva comissió, els drets positius i la doctrina consideren com a cos similar a aquesta la quasi-flagráncia, consistent en que la sorpresa i detenció de l'individu, té lloc no immediatament després de la realització del delicte, pero si poc després i en lloc próxim al mateix, i endemés en possessió del «corpus delicti» efectes, armes, utensilis, instruments, empremtes, etc.; tot el qual fa presumir raonablement que és Fautor de l'acte delictiu. És veritat que el culpable no está «in ipsa perpetratione fascinaris deprehensis» (sorprés en el mateix moment de perpetrar el fet), perqué en la hipótesi en qüestió no és sorprés ni és percebut per la forca pública, ni per l'ofés ni per altres persones, tot seguit pero, la ficció jurídica de qué es tracta té com a suport que la sorpresa o detenció es prodlleixen poc després de comes el delicte, en lloc próxim, i en possessió de les coses, empremtes, etc., que s'han citat i que malgrat la inexistencia de circumstáncies de fet manifestes, clares i visibles com en la flagrancia, son idónies per a titllar-lo i presumir-lo culpable.

    3. Delictes comesos en audiencia

      Els delictes comesos en audiencia son els actes criminosos comesos estant celebrant audiencia pública civil o penal, o immediatament després, pero sempre en presencia encara dels Batlles, Jutges, Magistrats o Ministeri Fiscal. No procedeix aquest tipus de Judici, quan els actes es realitzen fora de la Sala d'Audiéncia, encara que es tracti de locáis immediatament situats próxims a la Sala i amb la finalitat de pertorbar l'ordre de la mateixa, així com el seu normal desenvolupament i malgrat s'imposin les sancions que per restablir l'ordre de la Sala li atorga al President el Codi Processal Penal.

    4. Forma especial de procediment que comporten els delicies flagrants, quasi-flagrants i en audiencia

      Ateses les característiques dels tres tipus de delictes referits, no tan sols per l'interés de la immediata i exemplar rapidesa de la condemna, sino per l'interés superior de la justicia a la qual deu servir el procediment, és obligat estatuir una forma especial de procediment, per la seva repressió immediata, tot el qual implica rapidesa en la instrucció i en la celebrado del judici(1), perqué, la seva consumació és tan notoria, manifesta, imminent i visible, -com s'ha destacat- que no necessita ulterior prova per a constatar-la («me tácente, res ipsa loquitur», encara que jo calli la cosa mateixa parla). L'evidéncia probatoria, en uns casos s'obté per la presencia en la perpetrado del fet, o per efecte en les reaccions que el fet prodlleix.

      En els delictes comesos en audiencia la seva prova directa i material és manifestament clara i indubtable, al cometre's davant dels órgans judicials, del Ministeri Fiscal, del Batlle i del Secretan (que donará fe de tot alló ocorregut).

      El procediment a aplicar ais presumptes delinqüents detinguts «in fraganti», i en audiencia, podría tramitar-se d'acord amb les següents regles: s'iniciará la causa quan el Servei de Policía posi en coneixement dels fets al Batlle o al Fiscal mitjancant el corresponent atestat, en els delictes flagrants o quasi-flagrants, o bé per acta abastament descriptiva dels fets que el President del Tribunal o el Jutge d'Apel.lacions, d'ofici o a instancia del Fiscal o altra part que ho sol.liciti, ordenará que s'estengui i que es remeti al Batlle corresponent.

      L'atestat o l'Acta, redactáis en forma legal per l'autoritat legítima, és un indici de necessitat absoluta, perqué proporcionará un document preuat en tanta fe, que no pot debilitar-se sino mitjancant un procés de falsedat.

      Rebudes les referides actuacions, el Batlle, formará el corresponent sumari, si el delicte és públic o a requeriment de part legítima, si és privat. Practicará, per la comprovació del delicte i...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR