Proposta d'aprovació de l'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial del 20 de març de 1883, revisat a Brussel·les el 14 de desembre de 1900, a Washington el 2 de juny de 1911, a l'Haia el 6 de novembre de 1925, a Londres el 2 de juny de 1934, a Lisboa el 31 d'octubre de 1958, i a Estocolm el 14 de juliol de 1967 i esmenat el 28 de setembre de 1979, del 23-10-2003.
Proposta
d'aprovació de l'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la propietat
industrial del 20 de març de 1883, revisat a Brussel·les el 14 de desembre de
1900, a Washington el 2 de juny de 1911, a l'Haia el 6 de novembre de 1925, a
Londres el 2 de juny de 1934, a Lisboa el 31 d'octubre de 1958, i a Estocolm el
14 de juliol de 1967 i esmenat el 28 de setembre de 1979
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 d'octubre del 2003 ha
aprovat la següent:
Proposta d'aprovació de l'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la
propietat industrial del 20 de març de 1883, revisat a Brussel·les el 14 de
desembre de 1900, a Washington el 2 de juny de 1911, a l'Haia el 6 de
novembre de 1925, a Londres el 2 de juny de 1934, a Lisboa el 31 d'octubre de
1958, i a Estocolm el 14 de juliol de 1967 i esmenat el 28 de setembre de 1979
El Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial s'origina en el
Primer congrés internacional de la patent, que tingué lloc a Viena el 1873, i se
signa el 20 de març del 1883 en una Conferència diplomàtica a París per 11
estats, els quals es constitueixen en Unió per a la protecció de la propietat
industrial. El dia 15 d'abril del 2003 formen part de la Unió de París per a la
protecció de la propietat industrial 164 estats. L'Organització Mundial de la
Propietat Intel·lectual (OMPI) administra el Conveni de París per a la protecció
de la propietat industrial, i el Principat d'Andorra és membre de l'OMPI des del
28 d'octubre de 1994.
El Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial té per objecte
l'establiment d'unes normes comunes per a la protecció de les patents, els
models d'utilitat (en els pocs països en què existeix aquesta forma de
protecció), els dibuixos i dissenys industrials, les marques, els noms
comercials, les indicacions geogràfiques, les denominacions d'origen i la
repressió de certs actes de competència deslleial. I per aconseguir aquest
objectiu, es basa en tres principis directors: el tracte nacional o l'assimilació
amb els nacionals, el dret de prioritat i l'harmonització de normes fixant uns
mínims de compliment.
El Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial conté
disposicions de dret internacional públic que reglamenten els drets i les
obligacions dels estats membres, com per exemple la protecció de certs signes
d'estat que no poden ser registrats ni utilitzats com a marques; disposicions
que obliguen els estats membres a legislar en el domini de la propietat
industrial, com per exemple l'obligació de reglamentar certs detalls relatius al
dret de prioritat per registrar; disposicions relatives al dret material de la
propietat industrial sobre els drets i obligacions de les parts privades, en la
mesura que aquestes disposicions exigeixen que la legislació nacional dels
estats membres s'apliqui a aquestes parts, com per exemple la disposició
fonamental del tracte nacional o d'assimilació amb els nacionals, segons la qual
les persones nacionals d'un país de la Unió, residents en un país de la Unió o
que disposen d'un establiment industrial o comercial efectiu i real en el territori
d'un dels països de la Unió, es beneficiaran en tots els altres estats membres,
pel que fa a la protecció de la propietat industrial, dels avantatges que les lleis
que aquests altres estats membres acorden, o puguin acordar en el futur, als
seus nacionals.
Vist que el Consell General va aprovar la Llei de marques l'any 1995; la Llei
sobre la utilització dels signes d'estat l'any 1996; la Llei de noms comercials,
denominacions socials i rètols d'establiment l'any 1996; la Llei sobre drets
d'autor i drets veïns l'any 1999, i la Llei de patents també l'any 1999, que
atorguen una protecció específica per a cada forma de propietat industrial dins
del Principat d'Andorra, les quals compleixen els mínims fixats per les
disposicions del Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial;
Atès que els andorrans necessiten tenir una protecció dels seus drets de
propietat industrial fora del Principat d'Andorra per permetre un
desenvolupament de la seva activitat econòmica i creativa;
Atès que l'objectiu principal del Conveni de París per a la protecció de la
propietat industrial és fixar uns mínims en la protecció d'aquests drets i establir
un mecanisme de reciprocitat per estendre la protecció més enllà de les
limitacions territorials mitjançant el tracte nacional;
Atès que amb l'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la propietat
industrial, el Principat d'Andorra aconsegueix un tracte de reciprocitat en la
protecció de la propietat industrial: en matèria de marques, es reforçarà la
protecció que tenen en l'actualitat els andorrans a d'altres països, així com la
dels estrangers al Principat d'Andorra; els inventors andorrans podran protegir
les seves invencions a l'estranger d'acord amb les lleis de patents de cada
país, de la mateixa manera que els inventors estrangers podran protegir les
seves invencions al Principat d'Andorra sota la llei andorrana; i el mateix
succeirà amb les indicacions geogràfiques, els noms comercials, els dissenys
industrials i la repressió d'actes contraris als usos honestos en matèria
industrial o comercial;
Atès que amb l'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la propietat
industrial, el Principat d'Andorra obtindrà una protecció automàtica dels seus
signes d'estat en tots els seus estats membres;
S'aprova
L'adhesió al Conveni de París per a la protecció de la propietat industrial del 20
de març del 1883, revisat a Brussel·les el 14 de desembre de 1900, a
Washington el 2 de juny de 1911, a l'Haia el 6 de novembre de 1925, a Londres
el 2 de juny de 1934, a Lisboa el 31 d'octubre de 1958 i a Estocolm el 14 de
juliol de 1967, i esmenat el 28 de setembre de 1979.
El Ministeri d'Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l'entrada en vigor
d'aquest Conveni per al Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 23 d'octubre del 2003
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l'Estat per obligar a
través d'ell, n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra,
i autoritzem que a partir d'aquell moment es pugui lliurar l'instrument de
ratificació corresponent.
Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
Conveni
de París per a la protecció de la propietat industrial del 20 de març de 1883,
revisat a Brussel·les el 14 de desembre de 1900, a Washington el 2 de juny de
1911, a l'Haia el 6 de novembre de 1925, a Londres el 2 de juny de 1934, a
Lisboa el 31 d'octubre de 1958, i a Estocolm el 14 de juliol de 1967 i esmenat el
28 de setembre de 1979
1) Els països als quals s'aplica aquest Conveni constitueixen una Unió per a la
protecció de la propietat industrial.
2) La protecció de la propietat industrial té per objecte les patents, els models
d'utilitat, els dissenys industrials, les marques, les marques de servei, els noms
comercials, les indicacions de procedència o les denominacions d'origen i la
repressió de la competència deslleial.
3) La propietat industrial s'entén en el sentit més ampli i s'aplica no únicament a
la indústria i al comerç pròpiament dits, sinó també a les indústries agrícoles i
extractives i a tots els productes manufacturats o naturals, per exemple: vins,
cereals, fulles de tabac, fruits, bestiar, minerals, aigües minerals, cerveses, flors
i farines.
4) Les patents inclouen els diversos tipus de patents industrials reconegudes
per les legislacions dels països de la Unió, com ara les patents d'importació, les
patents de perfeccionament, les patents i els certificats d'addició, etc.
1) Els nacionals de qualsevol estat de la Unió gaudeixen en tots els altres
països de la Unió, pel que fa a la protecció de la propietat industrial, dels
avantatges que les lleis respectives concedeixen actualment o concediran més
endavant als nacionals, i això sense perjudici dels drets especialment establerts
per aquest Conveni. Consegüentment, tenen la mateixa protecció que aquests i
els mateixos recursos legals contra qualsevol violació dels seus drets, sempre
que compleixin les condicions i les formalitats imposades als nacionals.
2) Tanmateix, no es pot exigir cap requisit de domicili o d'establiment en el país
on se sol·licita la protecció als nacionals de països de la Unió per gaudir de
qualsevol dels drets de propietat industrial.
3) Es fa reserva expressa de les disposicions de la legislació de cadascun dels
països de la Unió relatives al procediment judicial i administratiu i a la
competència, i també a la designació d'un domicili o al nomenament d'un
mandatari, que poden requerir les lleis sobre la propietat industrial.
Els nacionals dels països que no pertanyen a la Unió que estan domiciliats o
que tenen un establiment industrial o comercial real i efectiu en el territori d'un
dels països de la Unió reben el mateix tracte que els nacionals dels països de
la Unió.
A.1) Tota persona que ha dipositat degudament una sol·licitud per a una patent,
o per al registre d'un model d'utilitat, d'un disseny industrial o d'una marca, en
un dels països de la Unió, o el seu drethavent, té, per efectuar el dipòsit...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba