Proposta d'aprovació de la ratificació del Protocol opcional al Conveni sobre l'eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona i d'acceptació de l'esmena a l'article 20, apartat 1, del Conveni, de 28-6-2002.
Proposta
d'aprovació de la ratificació del Protocol opcional al Conveni sobre l'eliminació
de tots els tipus de discriminació envers la dona i d'acceptació de l'esmena a
l'article 20, apartat 1, del Conveni
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2002 ha
aprovat la següent:
Proposta d'aprovació de la ratificació del Protocol opcional al Conveni sobre
l'eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona i d'acceptació de
l'esmena a l'article 20, apartat 1, del Conveni
La majoria dels instruments internacionals dedicats a la salvaguarda dels drets
humans i les llibertats fonamentals consideren, entre altres, la discriminació per
raó de sexe. Aquests instruments que proporcionen un marc legal, descriuen
uns criteris i estableixen uns mecanismes de control, deleguen en els estats la
responsabilitat d'aplicar totes i cadascuna de les mesures al seu abast per
corregir qualsevol distinció, exclusió o restricció que afecti el lliure gaudiment o
exercici dels drets i llibertats que s'hi proclamen. Aquesta funció cabdal dels
estats no necessita un compromís ferm dels governs respectius, responsables
de l'acompliment dels compromisos adquirits en els instruments internacionals.
La desigualtat entre homes i dones continua sent una realitat molt tangible en la
majoria de països del món. El Conveni sobre l'eliminació de tots els tipus de
discriminació envers la dona és un exemple clar d'aquest procés de
distanciament i d'una voluntat ferma de la comunitat internacional d'aturar els
desequilibris entre homes i dones. El Conveni delega en els estats la
responsabilitat de salvar les distàncies, però després de l'entrada en vigor del
Conveni, s'establí un Comitè d'experts encarregat d'examinar el grau
d'aplicació de les directrius del Conveni a través d'informes presentats pels
estats part.
El Protocol opcional confereix al Comitè certes capacitats de revisió i inspecció
de les obligacions dels estats en relació amb el Conveni i el faculta per fer
recomanacions i observacions directament als estats, els quals les han
d'avaluar i contestar. El Conveni, però, no donava als particulars la possibilitat
d'adreçar-se directament al Comitè per denunciar la violació d'alguns dels drets
protegits, un cop esgotats tots els recursos de la jurisdicció interna, i tampoc es
preveia la possibilitat que el Comitè mateix pogués obrir una investigació
davant violacions greus o sistemàtiques dels drets enunciats, d'acord amb
informacions fidedignes dutes a terme per un estat part en el Conveni. Es
tracta, però, d'un procés transparent en què l'estat part afectat està involucrat
des del principi i en totes les fases, i col·labora activament amb el Comitè per
resoldre favorablement la qüestió que se li planteja. S'ha d'entendre que les
funcions del Comitè són de revisió i assessorament. Si més no, la intenció dels
estats en formar part del Protocol els reafirma un cop més en la seva voluntat
de compromís amb els drets considerats en el Conveni, en sotmetre's
voluntàriament a l'escrutini d'un òrgan independent.
El Protocol opcional és un instrument concís. Els articles 1 al 7 tracten del
procediment i les formalitats de comunicació entre els particulars i el Comitè. La
investigació realitzada a instància del Comitè es troba regulada en els articles 8
al 10. Els estats part en el Protocol han de facilitar l'accés a la informació sobre
els procediments iniciats i sobre els resultats a tots els individus sota la seva
jurisdicció (articles 11 al 14). Els articles 15 al 21 regulen les disposicions
estàndard en els tractats internacionals, com ara el nombre de ratificacions o
adhesions necessaris perquè el Protocol entri en vigor; les funcions del
secretari general com a dipositari; el procediment per a una possible esmena;
la denúncia i les seves conseqüències, etc.
En relació amb l'esmena a l'article 20, apartat 1 del Conveni, i atès el gran
volum de feina del Comitè en l'examen i la recomanació dels informes dels
estats provocat per l'increment en el nombre de signataris, els països nòrdics -
Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega- proposaren durant la celebració de la
vuitena reunió dels estats part en el Conveni l'adopció d'una esmena a l'article
20, amb la finalitat de prolongar el període de reunions del Comitè de dues
setmanes com a màxim a un cop a l'any durant el temps necessari. Aquesta
esmena va ser tinguda en compte posteriorment amb aprovació per
l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de desembre de 1995
(A/RES/50/202) d'acord amb el procediment establert en l'article 26 del
Conveni.
En el cas d'Andorra, des de l'aprovació de la Constitució i el debut posterior en
l'esfera internacional, s'ha esforçat per actualitzar la seva responsabilitat
internacional mitjançant la signatura d'un seguit de convenis, especialment els
relatius a la salvaguarda dels drets i les llibertats fonamentals, amb una
voluntat clara i ferma de consolidar, protegir i ampliar els principis emmarcats
en la mateixa Constitució.
El Conveni sobre l'eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona
va ser aprovat pel Consell General el 16 d'octubre de 1996, d'acord amb
l'article 64.1 de la Constitució. L'instrument d'adhesió corresponent va ser
dipositat prop del secretari general de les Nacions Unides el 15 de gener de
1997, i va entrar en vigor al cap de 30 dies, el 14 de febrer de 1997 (BOPA
núm. 10, de 12 de febrer de 1997).
El ministre d'Afers Exteriors signava el Protocol a la seu de les Nacions Unides,
a Nova York, el 9 de juliol del 2001.
La ratificació del present Protocol opcional coincideix amb aquella força,
voluntat i compromís de l'Estat andorrà d'actualitzar i proveir les garanties
necessàries perquè els principis i drets enunciats en la Constitució trobin el seu
reconeixement en altres instruments internacionals. El principi d'igualtat davant
la llei i la prohibició de tota discriminació per raó de naixement, raça, sexe,
origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social està proclamat
en la Constitució i hi ha, a més, protecció penal contra qualsevol acte que
atempti contra la dignitat de la persona a causa, entre altres, del sexe.
Aquests drets fonamentals estan protegits al nostre país per la jurisdicció
ordinària, però a més a més hi ha altres instàncies que vetllen perquè es
compleixin estrictament: el Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.
Així doncs, la signatura i ratificació per part d'Andorra del Protocol opcional i
l'acceptació de l'esmena a l'article 20, apartat 1 del Conveni no contradiu, sinó
que enforteix la voluntat de l'estat d'assegurar, garantir i ampliar encara més els
drets i llibertats fonamentals enunciats en la Constitució i reflectits en molts
instruments internacionals.
S'aprova
-
La ratificació del Protocol opcional al Conveni sobre l'eliminació de tots els
tipus de discriminació envers la dona.
-
L'acceptació de l'esmena a l'article 20, apartat 1 del Conveni sobre
l'eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona.
El Ministeri d'Afers Exteriors donarà a conèixer la data d'entrada en vigor per al
Principat d'Andorra del Protocol opcional i de l'esmena a l'article 20, apartat 1,
esmentats.
Casa de la Vall, 28 de juny del 2002
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l'Estat per obligar a
través d'ell, n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra,
i autoritzem que a partir d'aquell moment es pugui lliurar l'instrument de
ratificació corresponent.
Jacques Chirac
Joan Marti Alanis
President de la República Francesa
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra
Copríncep d'Andorra
Protocol
opcional al Conveni sobre l'eliminació de tots els tipus de discriminació envers
la dona
Els estats part en el present Protocol,
Observant que la Carta de les Nacions Unides reafirma la fe en els drets
humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona i en la igualtat de
drets d'homes i dones;
Remarcant que la Declaració universal de drets humans proclama que tots els
éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té
tots els drets i totes les llibertats que s'hi proclamen, sense distinció de cap
tipus, inclosa la distinció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba