Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions.

Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de maig del 2014 ha aprovat el següent:

Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions

Andorra és membre de la Convenció sobre els drets de l’infant des de l’1 de febrer de 1996, així com dels seus dos Protocols opcionals (el Protocol opcional relatiu a la participació d’infants en els conflictes armats, des del 12 de febrer del 2002, i el Protocol opcional relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, des del 18 de gener del 2002).

Andorra va ser un dels primers estats que van signar i ratificar aquests dos darrers instruments internacionals.

El nou Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions va ser adoptat durant la 66a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides, a través de la Resolució 66/138, del 19 de desembre del 2011, i va ser obert a la signatura a Ginebra el 28 de febrer del 2012, on el van signar 20 països. En l’actualitat l’han signat 45 estats i 10 ja en són part. Amb la ratificació de Costa Rica el 14 de gener del 2014 i d’acord amb l’article 19, el Protocol entrarà en vigor el proper 14 d’abril del 2014.

Andorra va signar el Protocol el 26 de setembre del 2012 a la seu de les Nacions Unides a Nova York.

El Comitè dels Drets de l’Infant era l’únic comitè nascut d’un conveni de les Nacions Unides que no tenia jurisdicció per rebre comunicacions directes de ciutadans sobre possibles violacions dels drets humans que protegia. Si bé és cert que els estats són els màxims responsables de la protecció dels drets humans en els seus territoris, també és cert que quan els estats no proporcionen una reparació adequada, és necessari establir un sistema de protecció internacional que pugui donar una resposta definitiva a la vulneració de drets humans comesa pels mateixos estats. Amb aquest afany neix el tercer Protocol opcional.

Es tracta d’un text inspirat en altres instruments internacionals, com ara el Protocol opcional al Conveni sobre l’eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona; el primer Protocol opcional del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics; el Protocol opcional del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el Protocol opcional del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals.

El Protocol té com a objectiu principal que el Comitè dels Drets de l’Infant pugui rebre directament comunicacions sobre violacions greus o sistemàtiques de qualsevol dels drets enunciats en la Convenció o en els dos Protocols opcionals per part d’individus (infants) o grups d’individus (grup d’infants o els seus representants) dels estats que siguin part d’aquest tercer Protocol. El Protocol proporciona doncs als infants una via directa per adreçar-se al sistema de les Nacions Unides, si els seus drets no són respectats en els seus estats d’origen, sempre que prèviament hagin exhaurit totes les vies de recurs nacionals.

El Protocol compta amb un preàmbul (semblant als dels altres quatre instruments referenciats) i 23 articles. En aquest cas, però, el text es presenta en una versió adaptada al grup vulnerable que pretén protegir, i té en compte que es tracta d’infants que poden ser manipulats per adults; d’aquí que el Comitè estigui obligat a examinar en cada cas si la comunicació rebuda beneficia l’interès superior de l’infant.

Tot i que el protocol no estableix una definició harmonitzada del principi “d’interès superior de l’infant”, el text de la Convenció aclareix nogensmenys que el principi ha de tenir una consideració principal i ha de guiar les decisions del Comitè.

D’altra banda, l’article 2 del Protocol, així com l’article 12 de la Convenció, permeten als infants participar en el procés, poder ser escoltats pel Comitè de conformitat amb la seva edat i maduresa. Es tracta d’un reconeixement de l’estatut legal i social dels infants, que si bé no gaudeixen d’una autonomia completa, són subjectes de drets, perquè les seves opinions suposen un valor afegit que cal considerar quan es desenvolupen estratègies o polítiques que els afecten directament.

L’article 4 està dissenyat per assegurar que l’individu o l’infant no pateixi cap recriminació per haver adreçat una queixa al Comitè. A diferència d’altres instruments que estableixen mecanismes semblants, els redactors del Protocol, en atenció a la vulnerabilitat dels infants, van decidir establir un sistema de protecció més elevat que inclou, en primer lloc, privacitat, i qualsevol vulneració dels seus drets, maltractament i intimidació.

El Comitè pot demanar a un estat l’adopció de mesures provisionals (article 6) per evitar un dany irreparable a la víctima o a les víctimes de la presumpta violació. Entre l’any 2000 i l’any 2006, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (CDH) ha demanat en 127 ocasions l’adopció de mesures provisionals a determinats estats, i, en la majoria dels casos, aquests estats les han dutes a terme.

L’article 10.4 estableix l’obligació del Comitè d’examinar fins a quin punt han estat “raonables” les mesures adoptades per l’estat en virtut de l’article 4. La dificultat de concretar el significat de la paraula “raonable” sense haver establert abans uns estàndards mínims ofereix als mateixos estats un marge ampli d’apreciació en el moment de valorar l’adopció de les mesures.

El seguiment de les recomanacions dels Comitès de les Nacions Unides amb funcions similars a les que crea aquest Protocol pot enfrontar-se a diversos obstacles. Per aquest motiu, l’article 11 preveu la possibilitat que l’estat afectat hagi de continuar explicant, en els seus informes de seguiment de la Convenció, quines són les mesures que continua adoptant, si escau, en resposta a les opinions o recomanacions del Comitè fins que aquest Comitè doni per tancat l’assumpte.

De conformitat amb l’article 12, els estats part també podran presentar comunicacions al Comitè per queixar-se de l’incompliment per part d’un altre estat part de les obligacions derivades de la Convenció o dels dos Protocols opcionals. Amb aquesta disposició s’incrementa la vigilància no només del Comitè sinó també de tots els estats part del Protocol.

En relació a l’article 12.1, considerant que Andorra és part de la Convenció i dels dos Protocols opcionals, es formula una declaració per reconèixer la competència del Comitè per rebre i examinar queixes formulades per un altre estat part sobre possibles incompliments de les obligacions derivades de la Convenció i els seus Protocols, mitjançant.

En casos de violacions greus o sistemàtiques (article 13), un o més membres designats del Comitè podran fer investigacions confidencials amb l’objectiu de presentar un informe amb caràcter urgent. Sis mesos més tard de la presentació de l’informe, l’Estat afectat pot ser convidat pel Comitè perquè expliqui les mesures preses per posar fi a les violacions denunciades (article 14).

Els estats part, per la seva banda, es comprometen a donar a conèixer àmpliament i a divulgar el Protocol a la societat civil en general, fent especial incidència en la població infantil i juvenil (article 17).

En definitiva, l’entrada en vigor d’aquest nou Protocol opcional el proper 14 d’abril del 2014 possibilita, especialment als infants, l’apropament a un sistema de protecció amb la garantia de l’Organització de les Nacions Unides per mitjà d’un Comitè integrat per experts formats i sensibilitzats en tots els afers relacionats amb la infància.

Tenint en compte les consideracions esmentades i atès que el 26 de setembre del 2012 el Govern va procedir a la signatura del Protocol opcional,

s’aprova:

La ratificació del Principat d’Andorra del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor per a Andorra d’aquest Protocol opcional.

Casa de la Vall, 29 de maig del 2014

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

François Hollande Joan Enric Vives Sicília

President de la Bisbe d’Urgell

República Francesa

Copríncep d’AndorraCopríncep d’Andorra

Protocol

opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions

Els estats part d’aquest Protocol,

Considerant que, de conformitat amb els principis enunciats a la Carta de l’Organització de les Nacions Unides, la llibertat, la justícia i la pau al món es fonamenten en el...