Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, de 3-9-93.
Llei
qualificada del règim electoral i del referèndum
Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2
i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei
qualificada del règim electoral i del referèndum
Títol I
Disposicions generals
Capítol I
El dret de sufragi
Capítol II
Les llistes electorals
Capítol III
Les candidatures
Capítol IV
La campanya electoral
Capítol V
De les condicions del vot
Capítol VI
Infraccions penals
Capítol VII
El recurs contenciós
Títol II
De les eleccions generals
Capítol I
Convocatòria d'eleccions
Capítol II
Sistema electoral
Títol III
De les eleccions comunals
Títol IV
Dels referèndums
Capítol I
El referèndum de reforma constitucional
Capítol II
El referèndum consultiu
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició transitòria tercera
Disposició transitòria quarta
Disposició transitòria cinquena
Disposició transitòria sisena
Disposició final
Exposicio de motius
La modificació del sistema electoral era una necessitat
sentida pel poble andorrà. La Constitució recentment
aprovada, li ha donat una resposta satisfactòria, tot
combinant els aspectes tradicionals, tan arrelats, de
representació parroquial amb les innovacions que
aprofundeixen el sentit democràtic de les institucions i
les adeqüen als temps actuals.
D'aquesta forma la Constitució obliga a un canvi
legislatiu i anuncia una llei qualificada per al règim
electoral i per als referèndums. Aquesta llei
qualificada, és a dir, aprovada per una majoria superior
a l'ordinària, és la que ara es presenta. Es compleix,
així la disposició transitòria primera de la Constitució
i se substitueix i es deroga la Llei Electoral, adoptada
pel Consell General de les Valls l'any 1987.
La creació de dos tipus de circumscripcions electorals,
unes de parroquials i una altra nacional, ha comportat
modificacions sensibles en el sistema electoral,
combinant criteris de representació majoritaris i
criteris proporcionals. Ha estat voluntat del legislador
que aquesta combinació possibilités alhora l'adequada
fidelitat a la voluntat de l'elector i l'estabilitat de
les institucions, impedint la proliferació de
fraccionaments partidistes excessius que fessin difícil
l'existència d'unes majories de govern sòlides.
Aquesta voluntat política s'ha acompanyat de les millores
tècniques que, com la revisió semestral del cens
electoral o la regulació del procediment contenciós,
garanteixen millor el dret a votar dels ciutadans. La
regulació d'unes incompatibilitats ben definides
contribueix també a l'equilibri entre les institucions i
la societat.
Pel que respecta al referèndum, s'ha distingit entre el
de reforma constitucional i el consultiu, diferenciant la
proclamació dels resultats dels seus efectes. Les
eleccions comunals han estat també objecte d'una nova
regulació.
El Consell General, que ha portat a terme la tasca de
redacció de la Constitució, entén que amb l'aprovació de
la Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum
no ha fet res més que avançar un altre pas en el mandat
constitucional que li donaren els ciutadans.
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. El dret de sufragi
-
El sufragi és universal, lliure, igual, directe i
secret.
-
El dret de sufragi correspon a tots els andorrans,
majors d'edat, amb ple ús dels seus drets civils i
polítics i no sotmesos a cap causa d'incapacitat prevista
per la llei.
Capítol segon. Les llistes electorals
Podran exercitar el dret a votar en les eleccions els
andorrans que, gaudint del dret de sufragi segons la
legislació vigent, figurin nominalment inscrits en la
llista electoral de la Parròquia del seu domicili o del
seu origen, en la data en què la referida llista quedarà
completada.
-
Les llistes electorals són permanents. La seva
elaboració correspon als Comuns, que les actualitzaran i
publicaran semestralment.
-
Les eleccions i referèndums s'efectuen segons l'última
llista publicada, amb les modificacions previstes per la
llei.
Els registres electorals contindran, junt amb el nom i
cognoms de l'elector, la seva edat, lloc de naixement i
domicili, així com el col.legi electoral i la mesa on li
correspondria votar, si n'hi hagués més d'una a la
Parròquia.
-
Les dades electorals formen un registre que es
conservarà als arxius del Comú.
-
Els Comuns organitzaran per mitjans informàtics una
còpia del registre electoral que, als efectes previstos
en aquesta llei, estarà a disposició del Consell General
i del Govern, si la sol.liciten.
-
Les candidatures a les eleccions del Consell General o
a les comunals tenen dret a obtenir gratuïtament una
còpia de les llistes electorals de la circumscripció
corresponent, en la qual només figurarà el nom, cognoms i
l'adreça dels electors.
-
Els Comuns inscriuran en la llista electoral de cada
Parròquia els andorrans que estiguin donats d'alta en el
seu cens de població i que compleixin els requisits a què
es refereix l'article primer.
-
Els andorrans que figurin inscrits en el cens de
població i en la llista electoral d'una Parròquia, i que
hi causin baixa com a residents per haver fixat llur
residència a l'estranger, continuaran inscrits en la
llista electoral d'aquella Parròquia, a menys que
l'interessat exerciti l'opció prevista en l'article 7.
-
Els andorrans residents a l'estranger que no estiguin
inscrits en la llista electoral de cap Parròquia, podran
sol.licitar la seva inscripció a la Parròquia d'origen,
d'acord amb les disposicions de l'article 7.
-
Tot elector inscrit en les llistes electorals de la
seva Parròquia de residència pot optar per canviar-se a
les de la seva Parròquia d'origen. S'entendrà per
Parròquia d'origen la de residència dels pares en el
moment de néixer o ésser adoptat l'elector o, quan faci
el cas, la de residència de la darrera generació
d'ascendents andorrans de l'elector.
-
Els andorrans que hagin adquirit aquesta nacionalitat
per matrimoni podran exercir el mateix dret d'opció per
la Parròquia d'origen del seu cònjuge en el mateix moment
que aquest o bé, posteriorment.
-
Tots els Comuns publicaran al seu tauler d'edictes la
llista provisional d'electors els dies 30 de març i 30 de
setembre de cada any. Cada Comú confeccionarà la llista
segons els antecedents i les dades que tingui al seu
abast i corregirà els errors i omissions que hi observi,
bo i procurant que sigui el més completa possible.
-
Els Comuns hi inscriuran d'ofici totes les persones
que hagin obtingut el dret a votar a la Parròquia des de
l'anterior publicació de les llistes electorals i
n'eliminaran el nom de les que l'hagin perdut.
-
Els Comuns incorporaran a la llista, d'ofici, i en un
annex diferenciat, totes les persones que, sense
necessitat de fer cap expedient, podrien exercir el dret
a votar si fossin majors d'edat i arribessin a aquesta
majoria d'edat al llarg dels propers sis mesos, indicant-
ne la data a partir de la qual es podria fer efectiu el
dret a votar.
-
L'opció prevista en l'article 7 podrà exercitar-se
sol.licitant el canvi en les llistes durant els primers
tres mesos després de cada publicació de les llistes
electorals. L'interessat demanarà al Comú de la seva
Parròquia d'origen que l'inscrigui en les seves llistes i
aportarà a aquest efecte la documentació que acrediti el
seu dret.
-
Un cop inscrit a la Parròquia d'origen, no podrà
demanar una altra vegada el canvi per tornar a la de
residència, encara que en fos una altra, fins passades
dues consultes electorals com a mínim i, així,
successivament.
-
Cada any, i no més tard dels dies 15 de març i 15 de
setembre, els Comuns s'adreçaran mútuament la llista dels
electors que hagin demanat i obtingut l'exercici de
l'opció contemplada en aquest article, a fi que siguin
donats de baixa, només a efectes electorals, en llur
Parròquia de residència.
-
La persona que es consideri amb dret a votar i no
sigui inscrita en la llista provisional d'electors, podrà
demanar la seva inscripció al Comú dins el termini de 15
dies naturals, havent de formular aquesta petició per
escrit i aportarà la documentació que cregui oportuna.
-
Tot elector podrà impugnar, sol o juntament amb
d'altres, el dret a figurar en la llista electoral de la
persona o persones que, al seu entendre, no tinguin dret
al vot, o no en tinguin a la Parròquia on figurin
inscrits. A aquest efecte, haurà de formular la
corresponent impugnació al Comú, en el mateix termini del
paràgraf anterior.
Els Comuns examinaran les peticions rebudes i s'hi
pronunciaran dins el termini de 8 dies naturals, i
inclouran o exclouran de la llista electoral els noms
corresponents; tot seguit, en publicaran una relació
complementària al tauler d'edictes i decretaran les
demandes acceptades i també les desestimades, amb la
motivació que correspongui segons el seu criteri.
Aquestes llistes tindran el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba