Recurs extraordinari de suplicacio

AutorAntoni Sabater i Tomàs
Cargo del AutorJutge d'apel·lacions
  1. Objecte i finalitat

    El Decret de 13 juliol del 1990, s'instaura per primera vegada en el sistema processal penal del Principat un recurs extraordinari d'impugnació, que es denomina Recurs de Suplicacio, que és un reflex fidel del Recurs de Cassació, que regeix a França, Espanya, Italia, etc. (1) i que té per objecte i finalitat aconseguir que les normes publiques s'apliquin amb oportunitat i s'interpretin rectament per a mantenir la unitat de les decisions judicials, com a garantía d'igualtat i certesa. Andrés de la Olivera i Miquel-Angel Fernández(2) el defineixen dient que la «Cassació és un recurs extraordinari que serveix per a impugnar determinades resolucions, bé sigui perqué el Jutge ha violat en la sentencia una determinada norma jurídica, o bé perqué durant la substanciació del procés s'ha crebantat alguna de les formes essencials del judici que ha deixat en indefensió a qui el recorre». En ambdós supósits es demana al Tribunal Superior que anul.li («casi») la sentencia impugnada. Viada el defineix dient «que és un procés d'impugnació d'una resolució judicial davant el grau suprem de la jerarquia judicial per raons immanents al procés en que dita resolució fou dictada» (1).

    El recurs de Suplicació és un medi impugnatiu de control, tant de forma, com de substancia, de les especifiques decisions judicials. Es un principi de garantia i legalitat. El primer implica la conformitat de la llei (legitimitat) del procés (iter processus) formativa de les decisions i el segon la conformitat de la llei amb les decisions sobre la materia que s'enjudícia en el seu contingut intrínsec.

    Actualment prima la idea de que la cassació penal té com a funció predominant la de vetllar pel dret a la tutela judicial efectiva de les parts processals.

    Cortés Domínguez afirma que té una funció parciária perqué és un remei per la protecció dels drets i interessos de les persones afectades, pero també assoleix una clara protecció o salvaguarda de les normes de l'ordenament jurídic (nomo-filactica) i unificadora de la jurisprudencia en la interpretado i aplicació de les normes(2).

    És un recurs amb efectes devolutius i suspensius quan s'interposa pel condemnat, suspensió que no afecta ais demés que no hagin recorregut; tampoc prodlleix efecte suspensiu la sentencia absolutoria. A l'efecte disposa l'article 6 que el Recurs de Suplicació tindrá efectes suspensius respecte a l'objecte del mateix. No obstant, el condemnat seguirá en idéntica situació personal en quant a la presó provisional o les condicions que afectin la seva llibertat provisional, podent en tot moment el Tribunal Superior de Corts modificar aquesta situació, sigui a demanda de l'interessat, sigui d'ofici.

    En cas de varis condemnats en una causa, el recurs de l'un no afectará la situació dels altres i aquests no serán part en el recurs de suplicació.

    1. NATURALESA

      S'ha discutit, per la doctrina, si la cassació és un vertader recurs. L'evolució histórica demostra que en un principi estava ordenat per evitar ingeréncies del Poder Judicial en els órgans Legislatius o Executius, pero després, al pas dels anys, es converteix en un medi d'impugnació al tenir en general la seva estructura i empremta, perqué endemés de la seva funció restauradora de la Llei, disposa l'anul.lacio d'una activitat viciosa.

    2. Antecedents Historics

      S'ha volgut veure l'origen remot del recurs de cassació, en «l'acció de nul.litat o inexistencia», instituida a Roma durant el període República, per combatre com a medi d'impugnació, les resolucions judicials.

      L'evolució técnica romana, dona lloc a la distinció entre la nul.litat o inexistencia per infracció de normes formáis i altres per «errors en el judici», distingint-se ben prompte, entre la «quaestio iuris» i la «quaestio facti».

      En el període Imperial quan es substituí el procediment «per formulam», pel de «cognitiones», es produí una ampliació dels poders dels Jutges, la funció dels quals adquirí rang de funció pública, donant lloc a l'establiment de recursos dirigits a la nul.litat de les sentencies.

      S'establí també la «suplicatio», equivalent al recurs de revisió actual, que en un principi era l'exercici del dret de gracia per l'Emperador, i que després es convertí en un vertader remei davant del Prefecte del Pretori.

      En el dret germánic s'excloía la possibilitat d'impugnar una sentencia com a conseqüéncia de mantenir el principi de la validesa formal, és a dir, una vegada pronunciada i consentida la Sentencia quedaven subsanats tots els seus vicis, tant si es cometien «in iudicando» com «in procedendo», pero a través dels temps, la funció de la justicia passa del President de l'Assemblea del poblé, a un funcionan que en nom del Rei administra justicia, establint-se una especia de recurs -remei- per assolir la invalidesa de la sentencia.

      En el dret Italia es construí la «querella nullitatis», medi d'impugnació que permetia combatre les sentencies nul.les.

      En el dret francés, durant el régim feudal, neix l'institut anomenat «faussation de jugement», remei que constituía un segon judici en el que es permetia formular noves peticions i noves proves.

      Malgrat tots els antecedents que succintament s'han referit, la idea del Tribunal de Cassació, és obra relativament recent; fou conseqüéncia del triomf dels dogmes de la Revolució Francesa, i creat en substitució del «Consell de Partides», que era un órgan polític i no de Tribunal de Justicia, la funció del qual consistía en la de defensar la llei i a l'ensems impedir la invasió del poder judicial en l'esfera legislativa, perqué era el Poder Legislatiu i no el Judicial l'encarregat de pronunciar la nul.litat de la sentencia, per medi d'una especie de Comissió Extraordinaria del Cos legislatiu.

      Al principi únicament li incumbia fiscalitzar les infraccions que atacaven a les lleis, les que negaven l'existéncia o la forca vinculant d'una llei (contravention exprésse au texte de la loi), i d'aquí que el Tribunal no anés més enllá de la labor estrictament anul.latória o rescindent, havent de trametre de nou a l'órgan jurisdiccional el coneixement del fons (aprés avoir cassé, il renverra le fond des affaires aux Tribunaux qui devront en connaítre). Conseqiiéncia també d'aquestes notes peculiars fou que l'impuls per a la Cassacio tingues carácter oficial (a cárrec del «Ministére Public» i «dans l'interét de la loi).

      Altrament no es distingia entre els errors «in iudicando», i «in procedendo», degut a que «ancien regime» (Ordenanca de Blois de maig de 1579, vigent fins el 1667) atorgava al monarca poder general per anuí.lar tota sentencia, pero sense diferenciar entre violado de lleis relatives al fons de l'assumpte o relatives al procés. Segons Calamandrei(1), «si l'Assemblea hagués volgut aplicar tal concepció en les seves conseqüéncies lógiques, hauria hagut d'establir que la transgressió de qualsevol llei processal dona lloc a la cassacio, precisament perqué en tota transgressió, encara que amb diversa gravetat d'efecte sobre la validesa de la constitució processal, existeix igualment la voluntat d'ofendre a la llei».

      L'obra legislativa napoleónica, evoluciona l'entranya de la cassacio, tal com fins aleshores estava concebuda, per entendre que l'órgan que d'ella coneixia no és una emanació del Poder Legislatiu, sino un vertader organisme jurisdiccional, articulat amb tots els de l'Administració de Justicia i amb una funció cassacional dirigida a la unificació de la jurisprudencia i l'aplicació del dret.

    3. Nomenclatura

      La terminologia de «recurs de cassacio», utilitzada per moltes legislacions, no s'estima en general encertada, perqué en definitiva la paraula cassacio significa «anul.lar», que és el que es preté a través d'aquest recurs, o sigui, assolir l'anul.lació de la resolució recorreguda, tant si prospera per error «in procedendo» -perqué després d'anul.lar-se el fallo es reenvien les actuacions al Tribunal d'instáncia per a la subsanació de la falta processal- com si és resolt per error de fons, «in judicando», ja que aleshores el Tribunal Superior, es converteix en Tribunal d'instáncia, i dicta una segona sentencia.

      Al Principat s'ha denominat a la impugnació de que es tracta, «recurs de Suplicació», recollint, (explica l'exposició de motius del Decret en que s'institlleix) «una tradicional terminologia andorrana atribuida antigament al recurs que podia interposar-se contra la decisió última del més alt Tribunal penal d'aleshores, i té assignada la funció que en altres drets processals europeus correspon ais recursos de cassació i d'empara. L'amplitud amb que es regula permet que assumeixi l'encárrec propi del «dret al recurs» de tot justiciable i que sigui útil en ordre a la «tutela de drets fonamentals de la persona».

      Potser també que se'l denomini «Suplicació rememorant el remei de la «Supplicatio», que es reconegué a Roma per impetrar el dret de gracia, amb la intervenció decisiva de l'Emperador, que a través del temps es convertí en un recurs que es suscitava davant del propi Prefecte del Pretori.

    4. Diferencia amb el Recurs d'Apel.lacio

      Mentre el recurs d'apel.lacio permet un nou estudi del cas que s'enjudícia, tant en la qüestió de fet, com la de dret, permetent entendre de la totalitat de l'assumpte enjudiciat, per a resoldre sobre totes les qüestions i problemes suscitáis, el recurs de cassació es limita a examinar la concepció jurídica causal del fallo, o sigui els motius de fons, en quin supósit, el respecte i acatament ais fets declarats provats en la sentencia recorreguda constitlleixen norma essencial i vinculant, tant per les parts legitimades, com per l'alt Tribunal. De manera que no hi cap analitzar les proves practicades, formar un judici personal i propi que podes separar-se del Tribunal d'instáncia, i arribar a conclusions diferents de les adoptades per aquest, sino que s'ha de concretar a examinar, si donats els fets que s'estimen com a provats, i constitlleixen la veritat formal de l'enjudiciament, es comete, en la seva qualificació i sanció, alguna...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR