Renuncia a l'accio

• Autor: Antoni Sabater i Tomàs
• Cargo del Autor: Jutge d'apel·lacions

Renuncia a l'accio

1. Introduccio

   La renuncia és un negoci unilateral abdicatiu del propi renunciant a l'exercici de l'acció penal o que, havent-la exercitat, no continui mantenint-la.

   Per Enneccerus-Lehmann(1), la renuncia és l'abandó del dret, mitjancant una declaració de voluntat dirigida a tal fi.

   El contingut de la renuncia és processal, a diferencia del perdó de l'ofes, que és jurídic-substantiu, i pot tenir lloc abans o després de la incoació del procés, pero és absolutament ineficac la realitzada amb anterioritat a la comissió del delicte pel principi «pactum ne dolus praestetur». Els efectes que la renuncia prodlleix son impedir el comencament, la continuació o la reproducció del procés.

   La renuncia ha de ser expressa; no obstant, haurá d'entendre's la presumpció absoluta de renuncia tácita, quan es manifestin uns fets incompatibles amb la voluntat de perseguir el delicte. Així, en els delicies d'estupre i rapte, la renuncia es presumirá en cas de matrimoni entre l'autor del delicte i la perjudicada.

   En els supósits de renuncia expressa, aquesta s'ha de consignar en termes clars i precisos, de manera que exclogui tot tipus de dubte. No és válida la que es fa baix condicions. Gómez Orbaneja(1) es refereix a la ineficacia de la renuncia del ferit que no pot sospitar que les lesions produídes pel culpable son moríais; la ineficacia de l'acte respecte ais perjudicáis per la mort, es deu a qué es tracta d'un Dret d'Acció penal personalíssim i intransmissible: no estén el seus efectes a altres persones, ni tan sols ais hereus.

   La renuncia expressa, perqué sigui eficac, exigeix la capacitat d'obrar del renunciant: si no té la capacitat legal necessária...