Renuncia a l'accio

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

Renuncia a l'accio

  1. Introduccio

    La renuncia és un negoci unilateral abdicatiu del propi renunciant a l'exercici de l'acció penal o que, havent-la exercitat, no continui mantenint-la.

    Per Enneccerus-Lehmann(1), la renuncia és l'abandó del dret, mitjancant una declaració de voluntat dirigida a tal fi.

    El contingut de la renuncia és processal, a diferencia del perdó de l'ofes, que és jurídic-substantiu, i pot tenir lloc abans o després de la incoació del procés, pero és absolutament ineficac la realitzada amb anterioritat a la comissió del delicte pel principi «pactum ne dolus praestetur». Els efectes que la renuncia prodlleix son impedir el comencament, la continuació o la reproducció del procés.

    La renuncia ha de ser expressa; no obstant, haurá d'entendre's la presumpció absoluta de renuncia tácita, quan es manifestin uns fets incompatibles amb la voluntat de perseguir el delicte. Així, en els delicies d'estupre i rapte, la renuncia es presumirá en cas de matrimoni entre l'autor del delicte i la perjudicada.

    En els supósits de renuncia expressa, aquesta s'ha de consignar en termes clars i precisos, de manera que exclogui tot tipus de dubte. No és válida la que es fa baix condicions. Gómez Orbaneja(1) es refereix a la ineficacia de la renuncia del ferit que no pot sospitar que les lesions produídes pel culpable son moríais; la ineficacia de l'acte respecte ais perjudicáis per la mort, es deu a qué es tracta d'un Dret d'Acció penal personalíssim i intransmissible: no estén el seus efectes a altres persones, ni tan sols ais hereus.

    La renuncia expressa, perqué sigui eficac, exigeix la capacitat d'obrar del renunciant: si no té la capacitat legal necessária, haurá d'actuar el cridat per la Llei a actuar en nom del desválgut o incapacitat, amb les limitacions que s'exposaran.

    -Efectes de la renuncia, segons el tipus de delicte.

  2. Delictes publics

    En els delictes públics la renuncia de la persona ofesa o de la de qualsevol altra persona que pugui accionar recolzada en l'acció popular és inoperant, perqué les conseqüéncies d'aquest tipus de delicte afecten a més de la víctima, a tota la societat; per tant, encara que el perjudicat renuncií a l'acció penal retirant-se de l'exercici de la mateixa, no per aixó desapareix el delicte, sino que subsisteix en tota la seva integrítat, ja que la renuncia tan sols afectará a les indemnitzacions civils, pero no a la persecució del delicte.

    Malgrat considerar-se intranscendent, la renuncia de l'ofés o...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA