Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París el 17 d’octubre del 2003.

Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París el 17 d’octubre del 2003

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juny del 2013 ha aprovat el següent:

Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París el 17 d’octubre del 2003

El compromís de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix i reivindica la importància del patrimoni intangible com a cresol de la diversitat cultural i com a garantia del desenvolupament sostingut.

L’adopció del Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial arriba després d’una llarga reflexió de la UNESCO sobre la funció i els valors de les expressions i les pràctiques culturals, així com dels monuments i els llocs. El primer pas va ser la Recomanació de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular, del 1989, que no va tenir un caràcter vinculant, però sí que va esdevenir un instrument de sensibilització. El 1994 s’institueix el programa de Tresors humans vius amb l’objectiu de reconèixer oficialment i de sensibilitzar sobre els dipositaris, les persones i els grups, de tradicions i de coneixements perquè poguessin transmetre els seus sabers i les seves tècniques a les noves generacions com a elements específics del patrimoni cultural immaterial. El programa de Proclamació de les obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat de la UNESCO va crear una llista que distingia aquestes expressions internacionalment i a les comunitats i als grups dipositaris d’aquests costums i tradicions, seguint el model del Conveni del patrimoni mundial, per difondre i salvaguardar expressions i coneixements intangibles. Però no va ser fins a l’any 2001 que la Conferència General va aprovar la creació d’un nou instrument normatiu per protegir les expressions immaterials del patrimoni cultural.

El text s’articula al voltant de 40 articles i en 9 capítols, que inclouen: les disposicions generals; els òrgans del conveni; les funcions dels estats per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en l’àmbit nacional i internacional; la cooperació i assistència entre estats; el fons del patrimoni cultural immaterial; els informes periòdics que han de presentar els estats part i, finalment, les disposicions finals comunes a tots els instruments multilaterals d’àmbit internacional.

El Conveni defineix el patrimoni cultural immaterial, concretament els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com part integrant del seu patrimoni cultural.

El Conveni afirma, a més a més, que el patrimoni cultural immaterial es manifesta, en particular, en els àmbits següents: 1) tradicions i expressions orals, incloent-hi l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial; 2) arts de l’espectacle (com la música tradicional, la dansa i el teatre); 3) usos socials, rituals i actes festius; 4) coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers; i 5) el saber fer relacionat amb l’artesanat tradicional.

La definició assenyala igualment que el patrimoni cultural immaterial es transmet de generació en generació; és recreat constantment per les comunitats i els grups segons el seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història; inculca a les comunitats i els grups un sentiment d’identitat i de continuïtat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; i compleix els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.

El Conveni compta amb dos òrgans: 1) L’Assemblea General dels Estats part, que es reuneix en sessió ordinària cada dos anys i en què participen els ambaixadors de cada país a la UNESCO. L’Assemblea elegeix els membres del Comitè Intergovernamental; i 2) El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que es reuneix un cop l’any i està integrat per 24 estats membres, elegits per repartició geogràfica i rotació equitativa (és a dir, que en algun moment Andorra en formarà part), per un mandat de quatre anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres del Comitè. Les funcions d’aquest Comitè, entre d’altres, són la creació d’una llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat així com una llista del patrimoni que requereix una salvaguarda urgent. També estableix programes, projectes i activitats de salvaguarda del dit patrimoni (en els àmbits nacional, regional, etc.). Els estats poden sol·licitar assistència internacional (estudis, experts, formació, elaboració de normes, infraestructures, i equipament i ajuda financera i tècnica, com ara préstecs a interès reduït i donacions). El Comitè presenta un informe general a l’Assemblea cada dos anys i rep tot el suport que calgui de la Secretaria de la UNESCO.

Els estats assumeixen obligacions concretes, com ara: 1) Fer un inventari del seu patrimoni immaterial per protegir-lo i sensibilitzar la població i promoure el patrimoni cultural immaterial; 2) Participar en el Fons del patrimoni cultural immaterial mitjançant una contribució bianual calculada segons un percentatge uniforme aplicable a tots els estats (aquesta contribució no pot excedir l’1% de la contribució de l’estat part al pressupost ordinari de la UNESCO; i 3) Redactar un informe periòdic (per part del ministeri encarregat del patrimoni cultural d’Andorra) sobre les mesures preses per a la salvaguarda del dit patrimoni (com són les disposicions legislatives, reglamentàries o altres mesures). La periodicitat la determinarà el Comitè.

Entre els diversos objectius d’aquest Conveni, cal destacar la preservació del patrimoni cultural immaterial mundial, considerant la profunda interdependència que hi ha entre el patrimoni cultural immaterial i el patrimoni material cultural i natural, i la funció que exerceix com a factor d’apropament, d’intercanvi i d’entesa entre els éssers humans.

Per tal d’assolir els objectius fixats, el Conveni estableix una sèrie de principis directors del dret internacional contemporani que s’apliquen a la cooperació en matèria cultural, organitzada per aquest Conveni. Així, el principi de respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, el principi de sobirania i el principi de solidaritat, entre d’altres, ha de marcar la conducta dels estats part del Conveni.

L’adhesió al Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial implica el respecte per part de les parts de drets i obligacions, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, així com la creació d’un instrument de suport financer per a les iniciatives endegades pels estats part.

En aquest sentit, en l’àmbit nacional, els estats part tenen l’obligació de prendre en el seu territori les mesures destinades a protegir les expressions immaterials culturals, i han d’assumir el deure d’informar-ne el Comitè, el qual decideix quin ús es fa dels recursos del Fons internacional per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

En l’àmbit internacional, el Conveni estableix el deure general dels estats d’actuar en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament sostenible, mitjançant la creació de les condicions propícies per a la salvaguarda del seu patrimoni cultural immaterial.

Tenint en compte el que s’ha exposat,

s’aprova:

L’adhesió del Principat d’Andorra al Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París el 17 d’octubre del 2003.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor per a Andorra d’aquest Conveni.

Casa de la Vall, 13 de juny del 2013

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Joan Enric Vives Sicília François Hollande

Bisbe d’Urgell President de la

República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Conveni

per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París el 17 d’octubre del 2003

La conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (en endavant, la UNESCO) en la 32a reunió, duta a terme a París del 29 de setembre al 17 d’octubre del 2003;

Referint-se als instruments internacionals existents en matèria de drets humans, en particular a la Declaració universal dels drets humans, del 1948; al Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, del 1966; i al Pacte internacional de drets civils i polítics, del 1966;

Considerant la importància del patrimoni cultural immaterial, gresol de la diversitat cultural i garant del desenvolupament sostenible, tal com destaca la Recomanació de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular, del 1989, la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, del 2001; i la Declaració d’Istanbul, del 2002, aprovada per la tercera Taula rodona de ministres de Cultura;

Considerant la profunda interdependència entre el patrimoni cultural immaterial i el patrimoni material cultural i natural;

Reconeixent que els processos de mundialització i de transformació social creen, d’una banda, les condicions propícies per a...