Sentència del Tribunal Constitucional del 14-2-2022 relativa al recurs d'empara 2021-94-RE.

• Fecha de publicación: 23 Febrero 2022
• Fecha: 14 Febrero 2022
• Número de Gaceta: 25
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència

Sentència del Tribunal Constitucional del 14-02-2022 relativa al recurs d' empara 2021-94-RE.

Causa 2021-94-RE
(Rodríguez S'nchez c/ Seguriser, SAU)

Número de registre 587-2021. Recurs d' empara

Sentència del 14 de febrer del 2022

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l' escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de novembre del 2021, per la representació processal del Sr. Marcelino Rodríguez S'nchez, mitjançant el qual interposa un recurs d' empara contra la sentència del 29 d' octubre del 2021, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, i del principi de contradicció, reconeguts a l' article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l' empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, que retrotregui les actuacions al moment processal anterior a la vulneració al·legada, per tal que la Sala Civil dicti una nova sentència que no vulneri els drets fonamentals del recurrent i que es declari que aquest té dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l' aute del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2021 que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, aquesta causa;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de gener del 2022, pel Ministeri Fiscal;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 19 de gener del 2022, per la representació processal de la societat Seguriser, SAU;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per la representació processal del recurrent i pel Ministeri Fiscal;

Vist que la representació processal de la societat Seguriser, SAU no ha presentat el seu escrit de conclusions dins del termini atorgat;

Escoltat l' informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. El 19 de juny del 2020, el Sr. Marcelino Rodríguez S'nchez va formular una demanda civil contra la societat Seguriser, SAU, en què considerava que el seu acomiadament havia sigut injustificat i sol·licitava que la part defenent fos condemnada al pagament de diverses quantitats salarials degudes així com a l' abonament de 27.457,44 ' en concepte d' indemnització.

1.2. El 7 d' abril del 2021, la Secció Civil 2 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual estimava íntegrament aquesta demanda.

1.3. La representació processal de la societat Seguriser, SAU va presentar un recurs d' apel·lació contra aquesta decisió, i, el 29 d' octubre del 2021, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que decidia estimar aquest recurs d' apel·lació en el sentit de considerar l' acomiadament del Sr. Marcelino Rodríguez S'nchez justificat, imposant a aquest les costes generades en aquesta instància.

1.4. El 23 de novembre del 2021, la representació processal del Sr. Marcelino Rodríguez S'nchez va interposar un recurs d' empara contra la sentència del 29 d' octubre del 2021, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, i del principi de contradicció, reconeguts a l' article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació del recurrent

- Després d' exposar la legislació aplicable en matèria d' informació del treballador, el recurrent retreu a la Sala Civil que consideri que l' empresa va recomanar al treballador efectuar un examen de salut laboral quan en realitat aquest examen és una obligació legal (article 5.3 del Reglament sobre salut laboral); i, seguidament, li retreu haver donat per provat que l' empresa va trametre al metge encarregat d' aquest examen la informació referent al nou lloc de treball, ja que ell mateix havia sol·licitat aquesta informació, però no li va ser facilitada, ni va ser adjuntada en l' escrit de contesta a la demanda.

- Aquesta mancança vulnera el seu dret a la defensa, així com el principi de contradicció, per tal com no ha pogut oposar-se a l' autenticitat del contingut d' aquesta informació tramesa mitjançant un correu electrònic que consta en els autes.

- El recurrent nega que se li donés informació respecte de la feina que hauria d' efectuar, només se li va indicar que se' l destinaria de vigilant d' una entitat bancària de manera genèrica, quan ell havia estat declarat no apte per la feina de vigilant.

- La part adversa reconeix que només li va indicar el lloc de treball i li va donar les planificacions i res més. No hi ha cap prova que demostri que se' l va informar degudament.

- Segons el seu parer, ell no podia anar a treballar, perquè s' havia incomplert la legislació de seguretat i de salut del treball, tenint a més l' informe d' un metge de capçalera que indicava que no podia treballar. Retreu a la Sala Civil no haver tingut en compte la seva greu situació mèdica i considerar que hagués hagut d' anar a treballar tot i no poder mantenir els horaris de la planificació, en particular, del primer dia, que consistien en 11 hores de treball, 8 de les quals seguides.

- Així mateix, també retreu a la Sala Civil haver revocat parcialment la sentència de la primera instància sense fer cap menció de les quantitats atorgades i que no van ser recorregudes en apel·lació...