Sentència del Tribunal Constitucional del 15-3-2024 relativa a la causa 2023-80-RE i 2024-2-RE.

• Fecha de publicación: 27 Marzo 2024
• Número de Gaceta: 38
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència del Tribunal Constitucional del 15-3-2024 relativa a la causa 2023-80-RE i 2024-2-RE.

Causes 2023-80-RE i 2024-2-RE
(Chmielewski i Garbi Nàutic, SLU c/ Govern d’Andorra)

Números de registre: 510-2023 i 19-2024. Recursos d’empara

Sentència del 15 de març del 2024

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de novembre del 2023, per la representació processal del Sr. Stanislas Jean René Marie Chmielewski, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 6 de novembre del 2023, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant de prohibició d’indefensió, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i que declari la nul·litat de la resolució impugnada. Així mateix, sol·licita la suspensió dels efectes de la sentència impugnada per evitar perjudicis d’impossible reparació, atès que la remissió a les autoritats espanyoles de la documentació i de la informació sol·licitada buidaria de contingut i d’efecte una sentència constitucional que estimés la vulneració denunciada;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de gener del 2024, per la representació processal del Sr. Stanislas Jean René Marie Chmielewski i de la societat Garbi Nàutic, SLU, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 19 de desembre del 2023, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant de prohibició d’indefensió, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i que declari la nul·litat de la resolució impugnada. Així mateix, sol·licita la suspensió de la sentència impugnada per evitar perjudicis d’impossible reparació, atès que la remissió a les autoritats espanyoles de la documentació i de la informació sol·licitada buidaria de contingut i d’efecte una sentència constitucional que estimés la vulneració denunciada;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de desembre del 2023 que va admetre a tràmit la causa 2023-80-RE amb efectes suspensius;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de gener del 2024 que va admetre a tràmit, amb efectes suspensius, la causa 2024-2-RE i que va acumular aquesta causa amb la causa 2023-80-RE;

Vistos els escrits d’al·legacions presentats i registrats al Tribunal Constitucional, el 10 i el 22 de gener del 2024 pel Govern;

Vistos els escrits d’al·legacions presentats i registrats al Tribunal Constitucional, el 23 de gener i el 2 de febrer del 2024 pel Ministeri Fiscal;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. La representació processal del Sr. Stanislas Jean René Marie Chmielewski va presentar una primera demanda jurisdiccional contra la resolució del ministre de Finances que desestimava el seu recurs d’oposició contra una primera petició d’intercanvi d’informació en matèria fiscal emanant de l’autoritat competent del Regne d’Espanya (causa 2023-80-RE) i, després una segona demanda contra una altra resolució de la mateixa naturalesa respecte d’una altra petició d’intercanvi d’informació en matèria fiscal relativa a la seva persona i a la societat Garbi Nàutic, SLU (2024-2-RE).

1.2. Tant en primera instància, com en segona instància (sentències del 20 de setembre del 2023 i del 19 de desembre del mateix any, respectivament), la jurisdicció ordinària va desestimar les seves pretensions i va declarar que les resolucions del ministre de Finances que desestimaven els recursos d’oposició dels recurrents eren ajustades a dret i als fins que legitimaven l’activitat administrativa.

1.3. La representació processal dels recurrents va interposar sengles recursos d’empara contra les sentències del 6 de novembre del 2023 i del 19 de desembre del mateix any, dictades per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant de prohibició d’indefensió, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació dels recurrents

- La part recurrent en empara considera que les sentències de la Sala Administrativa vulneren el dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, en el seu vessant de la prohibició d’indefensió.

- Al·lega que el dret a la jurisdicció comporta una exigència de caràcter negatiu: la prohibició d’indefensió. Aquesta prohibició significa que el jutge ha de pronunciar-se sobre totes les qüestions plantejades, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En aquest cas, s’ha posat en relleu que les autoritats espanyoles demanen informació al Principat d’Andorra sobre una sèrie de fets que tenen caràcter capciós i només tenen rellevància en alguns dels exercicis investigats o en cap d’ells.

- Addueix igualment que la sentència impugnada argumenta que no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com aquells relatius a la situació familiar o als habitatges de què disposa a Espanya, i que aquests extrems s’han d’al·legar davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor, ja que l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal.

- Exposa que, en l’àmbit del dret comparat, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 16 de maig del 2017 exposa que el control que exerceix l’autoritat requerida no se circumscriu a una comprovació sumària i formal de la regularitat de la sol·licitud d’informació, sinó que ha de permetre a aquesta autoritat assegurar-se que la informació sol·licitada no manca de tota pertinència previsible tenint en compte la identitat del contribuent i la del tercer eventualment informat, així com les necessitats de la inspecció fiscal en qüestió.

- Manifesta que si s’accepta l’argument de la Sala Administrativa, se la posiciona en una situació d’indefensió completa, atès que se l’obliga a suportar una intervenció arbitrària i desproporcionada de...