El sumari

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. Del Sumari

    1. Introducció

      El codi de Procediment Penal, en regular el procés per delictes distingeix, com ja s'ha destacat, les següents fases: a) fase preliminar; b) fase d'instrucció, que própiament constitlleix el sumari; c) fase intermedia; d) fase plenária o de judici oral; e) fase d'impugnació i f) fase d' execució.

      La primera fase precedeix a l'inici de la instrucció sumarial i compren, com s'ha vist, l'activitat investigadora de la policia, de naturalesa administrativa, malgrat adopti formes processals: ens referim a l'atestat.

      La segona fase, de naturalesa predominantment processal, compren des de la iniciació del sumari fins a la seva conclusió. La fase tercera, intermedia, s'encamina o acorda si és o no correcta la declaració de conclusió del sumari, si procedeix decretar l'obertura del judici oral o la revocació de l'aute de conclusió el sobreseiment o els articles de previ i especial pronunciament.

      La fase quarta, del plenari o judici oral, que compren, endemés, l'activitat preparatoria per l'esmentat acte.

      La fase cinquena, és la de la impugnado, que troba el seu desenvolupament en el recurs de súplica.

      Finalment, la fase sisena, radica en el conjunt d'actes pel compliment de la pena o mesura de seguretat imposades per la Sentencia.

    2. Instrucció Preliminar

      L'ordenado de la instrucció preliminar ha rebut un tractament diferent a través de la historia. Inicialment, el Jutge instructor és un inquisidor, que, en secret, no tan sols investiga, recull proves i obté la confessió mitjancant la tortura, sino que, a la vegada, jutga. En l'época liberal, la funció d'instruir i la de jutjar resten absolutament separades, i ja no es pot acceptar la frase de Carnelutti de qué «el jutge es convertia en enemic de l'encausat». Pero una evolució posterior dona lloc a qué es restes poder al Jutge instructor i es dones al Fiscal, pero tan sols en quant a demanar la práctica de diligencies, pero no en quant a acordar la seva práctica, que continua pertanyent al Jutge. Tot i aixó, els poders de la investigació es varen acumular en el Fiscal, el qual acaba convertint-se en Jutge d'instrucció. Manzini, en la «Relazione» sobre el projecte preliminar del Codi de Procediment Penal italiá, afirmava que «si al Ministeri Public se'l considerava com a Jutge, el mateix fa suprimir-lo i encomanar les seves funcions a un Jutge própiament dit»; en canvi, si es considera, com és la realitat, que el Ministeri Public és part, no se li deuen encomanar funcions que li son estranyes. pel contrari, Carnelutti entén que si la instrucció s'encomana al Jutge aquest es converteix en part, encara que sigui en part única.

      Entenem que la instrucció del sumari ha de correspondre a un órgan jurisdiccional, ates que, endemés, de l'activitat d'investigació que realitza, també adopta mesures cautelars o coercitives mediatitzat pel Fiscal que, com interessat en la preparado de l'acusació, deu vetllar les diligencies i proves a practicar. Estudiada la instrucció preliminar, que a Andorra, com ja s'ha vist, atany al Servei de policía, entrarem en l'estudi de la segona fase: el sumari.

    3. Concepte, contingut i finalitat del sumari

      La paraula sumari o instrucció sumarial equival, a procediment de substanciado rápida, breu, lleugera; de recollida de tot alló necessari per al fi que ha de complir: la preparado del judici. Aixó no obstant, la realitat práctica ensenya que l'etapa sumarial és la més llarga del procés i la que freqüentment retarda i entrebanca la decisió de les causes crimináis.

      El terme sumari es pot dir que no adquireix vertaderament carta de naturalesa en l'ordenament jurídic andorra fins l'entrada en vigor de la primera Llei de Procediment Penal del 1972; perqué amb anterioritat a aquesta data, s'usá en alguna ocasió la paraula «sumari» (així es pot observar en el sumari n° 93 de l'any 1895); més freqüentment s'utilitzaren els mots «Causa» (com és de veure en el sumari 55 de l'any 1906, en el nQ 58 de l'any 1906, n9 102 any 1909, ns 22 any 1913, «Assumpte» i, fins i tot, el mot «expedient», que, a més d'ésser absolutament inescaient en l'«usus fri», fou molt emprat.

      pel comentarista Ortiz de Zúñiga, «el sumari és la base del judici criminal, i consisteix en les diligencies judicials dirigides a descobrir i acreditar legalment l'execució del delicte, o l'intent manifest de cometre'l, les seves circumstáncies, i quins han estat els seus autors, cómplices i encobridors; assegurant les seves persones i les responsabilitat pecuniáries(1)».

      Per al professor Herce(2) «la fase d'instrucció s'encamina a reunir el material necessari per arribar en el seu dia, a l'exercici de l'acusació en el judici oral (millor plenari) contra persona determinada, assegurant la persona del propi imputat, i els béns necessaris per a fer posible, en el moment oportú, la responsabilitat civil derivada del fet punible; i compren des de la iniciació del sumari fins a la conclusió del mateix, amb les subsegüents diligencies d'emplaçament de les parts i remissió al Tribunal competent».

      Molts autors -Agui1era de Paz, Fabrega Cortés, Gómez Organja i Herce Quemada- coincideixen en la idea, al nostre judici equivocada, que Túnica finalitat del sumari és la de preparar el judici oral subsegüent.

      Fenech(3) afirma que el sumari no abasta el seu fi, si el resultat obtingut no permet obrir el judici oral, o sobreseure lliurement o, mantenint-se l'estat de dubte, i enfront de la impossibilitat de superar-lo, sobreseure provisionalment.

      La peculiaritat estructual i dinámica del sumari, així com el seu contingut funcional, permet afirmar que no hi ha relació de dependencia entre la instrucció i el judici, en la fase de plenari, tant si acaba en sobreseiment provisional com lliurement, perqué en tots els diversos supósits ha comp1ert la seva finalitat, que és d'ámbit més general i fonamental, com afirma Pastor López(4) el jurídic-constitucional.

      Per tot l'exposat, resulta clar que la instrucció sumaria, té per objecte: practicar mesures d'esbrinament dels fets; el descobriment i detenció dels autors; adoptar mesures d'assegurament personal i mesures d'assegurament real per a garantitzar l'efectivitat dels pronunciaments que puguin recaure, pero tota aquesta formació material del procés s'ha de realitzar en un breu període de temps, prescindint de diligencies innecessáries i de formalismes inútils; la brevetat, compatible amb la claredat, exactitud i fixesa de dades, ha d'ésser la condició més recomanable del sumari.

    4. El principi «pro societate»

      Durant la instrucció del sumari deu regir primordialment el principi «pro societate». Principi formulat pels positivistes en el dret penal, s'estengué al procés penal per aconseguir els seus objectius fináis, ja que enfrontáis els interessos de la llibertat en cas d'inculpabilitat i el cástig en el supósit de culpabilitat, el primer ha de cedir forcosament durant la instrucció, perqué si no seria possible dissipar els dubtes de la culpabilitat.

      En la fase d'iniciació del procés, el principi «pro societate» prima sobre la regla «pro reo». En cas de dubte sobre si un fet és o no constitutiu de delicte, és obligatori actuar processalment, sens perjudici del corresponent Aute de sobreseíment, en els supósits de certesa d'inculpabilitat.

      El Ministeri Fiscal també actúa baix aquest principi, perqué, mentre en cas de dubte, el Tribunal ha d'absoldre (in dubio pro reo), el Fiscal ha d'acusar; l'actuació contraria -escriu Alcalá Zamora-(1) obstaculizaría el bon funcionament de la justicia. No podrá tampoc demanar el sobreseíment, sino quan els fets que el motiven siguin indubtables.

      També prima el principi «pro societate» en els supósits de multes ais testimonis que no compareixen, i en les mesures cautelars de presó provisional, fiances i embargaments.

    5. Naturalesa jurídica del sumari

      Algún sector de doctrina assigna carácter processal al sumari; altres el conceben amb carácter administratiu. També s'ha sostingut el carácter pre-processal de la instrucció sumarial, ates que tan sols té per objecte preparar els processos.

      Viada(2) considera que és totalment impredicativa aquesta tesi perqué és un «tertius genus», sense significat dogmátic. Serra(3) considera que l'Estat no actúa jurisdiccionalment, sino administrativament, perqué no actúa de jutge, sino de particular; perqué en el sumari no es practiquen en rigor proves, ni tampoc no es formula acusació; que és totalment incongruent que una mateixa actuació, amb un mateix contingut i amb idéntics efectes, canvii de naturalesa jurídica, segons sigui efectuada per uns altres órgans: si l'efectua la policia, té carácter administratiu; en canvi, si és el jutge el que realitza la mateixa actuació, té carácter jurisdiccional; pero l'argument essencial, és la manca d'irrevocabilitat de les actuacions sumariáis; no son susceptibles de produir cosa jutjada. Enfront d'aquesta posició doctrinal, Fenech(1) sosté que el carácter jurisdiccional del sumari, ates que les actuacions sumariáis es verifiquen amb intervenció d'un órgan juridisccional; que quasi la totalitat dels actes processals donen lloc a actes d'impugnació; que tenen per funció preparar el judici oral; que quan l'imputat dona la seva conformitat a la qualificació, el procés és resol tenint present únicament la resultancia sumarial.

      Pastor López afirma que el sumari és un procediment mixt o complex, en part jurisdiccional i en part administratiu, encara que és la primera la que predomina.

      En definitiva, creiem que el carácter jurisdiccional del sumari no es pot negar, perqué el fet de ser instruít per un órgan jurisdiccional, és suficient per a donar-li aquest carácter; endemés, s'ha de subjectar a actes de procediment estatuíts per les lleis processals.

      Pero el que és obvi que, qualsevol que sigui la posició doctrinal o legislativa adoptada, el cert és que el conjunt d'activitats en les que estructura el sumari la Llei Processal Penal d'Andorra palesa que la seva naturalesa jurídica és de pur carácter processal, malgrat que el Batlle...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA