Suspencio de la condemna. Condemna condicional

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

1. SUSPENSIO DE LA CONDEMNA

A. Noció-objectiu

La remissió o condemna condicional consisteix en la suspensió inicial del procés per un detenninat termini, fent dependre el benefici atorgat, de la conducta que observi el condemnat(1).

Si encorre en altre delicte, la pena suspesa és executada.

La seva finalitat, escrivia Krohne, és tenir el major nombre d'homes en presó, pel menor temps possible; pero endemés d'aquest fonament negatiu, també té per objectiu per una part, evitar Tefecte desmoralitzador que tota pena privativa de llibertat, comporta, particularment ais delinqüents primaris: la pérdua del treball, la influencia perniciosa de la presó, els efectes d'ordre moral i económic vers la familia, etc...etc.. Per altra banda cal considerar l'esperanc.a de que el perdó condicional, estimulará al condemnat al compliment de la Llei(1).

B. Origen

El precedent més remot d'aquesta Institució es troba en la Frank-pledge del dret anglo-saxó; hi ha qui creu que el precedent está en la «cautio de pace tuenda» d'origen germánic. Sembla no obstant que el vertader origen está en les practiques judicials dels Tribunals eclesiástics.

Pero la institució de pura creació judicial, no va adquirir carta de naturalesa fins a la primera iniciativa legislativa, que s'adoptá a l'Estat nord-americá de Massachusets (1869), passant després a Anglaterra per lleis de 1879 i 1887. Neucliatel fou el primer lloc del continent Europeu en que entra en vigor; després Bélgica (Llei 31 de Maig de 1888, modificada posteriorment) i Franc,a, Llei de 26 de marc. de 1891 (Llei Beranger). A Alemanya, al principi l'aplicaven els Governs i no els Jutges.

C. Tipus de delictes a que s'aplica

Abans eren nombroses les lleis que excloíen l'aplicació de la condemna condicional ais delictes que afectaven a l'economia nacional, a la moral i seguretat pública; ais delictes d'incendi, estralls, robatoris etc., pero actualment quasi han estat desterrades en la seva totalitat, totes les disposicions que imposaven aqüestes limitacions.

Subsisteixen no obstant i queden exclosos de la condemna condicional, els delictes de contraban, defraudaciórs dels impostos sobre transmissió de béns i drets reals, tráfic de drogues, etc..

D. Modalitats de la institució

La condemna condicional ofereix diversos sistemes.

Segons la concepció anglo-americana, consisteix en la suspensió del judici, sense que per tant, es dicti sentencia, quedant sotmés l'encausat a prova, baix vigilancia i tutela de funcionaris especiáis, els «probation officiers». En el sistema europeu es pronuncia sentencia pero l'execució queda en suspens i el condemnat no queda sotmés a vigilancia especial.

E. Naturalesa jurídica

Quant a la naturalesa jurídica d'aquesta disposició, es posa de manifest, que no es tracta d'un acte de gracia, sino, segons la teoria dominant, d'un acte de dret, realitzat pels Tribunals a l'ésser portadors del poder d'aplicar el Dret. Segons Maurach(1), es tracta d'una mesura judicial que representa, en el seu equip formal, una especial pena privativa de llibertat, i materialment una mesura de correcció.

F. Regulado al Principat

Aquesta institució posseeix al Principat una vigencia Legislativa de la primera Llei de Procediment Penal de 10 d'abril de 1976, en la que els seus promotors la introduYren amb el propósit d'evitar al delinqüent l'estigma de la presó i amb l'aspiració de la seva rehabilitació i readaptació social. Respon al tipus espanyol-francés i belga, i com en aquest, la suspensió de l'execució de la condemna té el carácter d'un benefici atorgat al reu, com el mateix text legal declara en Tartícle 241.

La Llei estableix, -seguint el sistema francés-, dos tipus de condemna condicional: la simple i la qualificada. En ambdues el Tribunal pronuncia la...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA