Llei 7/2021, del 29 d' abril, de recuperació i de resolució d' entitats bancàries i d' empreses d' inversió.

• Fecha de publicación: 19 Mayo 2021
• Fecha: 29 Abril 2021
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 58

Llei 7/2021, del 29 d' abril, de recuperació i de resolució d' entitats bancàries i d' empreses d' inversió

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 d' abril del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 7/2021, del 29 d' abril, de recuperació i de resolució d' entitats bancàries i d' empreses d' inversió

Exposició de motius

I

Mitjançant l' Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d' Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d' Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries pel que fa a la legislació financera i bancària. Aquesta adaptació necessària deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l' euro n' és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-la i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.

Aquesta Llei completa la incorporació de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s' estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d' entitats de crèdit i empreses de serveis d' inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i el Consell (d' ara endavant, ' la Directiva' ) en l' ordenament jurídic andorrà. La Directiva ja es va incorporar parcialment a la legislació andorrana mitjançant la Llei 8/2015, del 2 d' abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d' entitats bancàries.

En efecte, aquesta transposició parcial es va revelar imprescindible atenent la situació viscuda a partir del mes de març del 2015, data en què el sistema financer del Principat d' Andorra es va trobar immers en unes circumstàncies sense precedents que van necessitar l' adopció, amb caràcter urgent, de les mesures adients per evitar els efectes adversos derivats de la situació d' una entitat bancària.

D' aquesta manera, la Directiva va inspirar, propiciant-ne la transposició parcial, la redacció de la Llei 8/2015, del 2 d' abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d' entitats bancàries (en endavant, ' la Llei 8/2015' ). Els seus preceptes han estat aplicats amb eficàcia per l' Agència Estatal de Resolució d' Entitats Bancàries (AREB).

L' exposició de motius preveia la inclusió, en un moment posterior, de les disposicions legals o reglamentàries necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d' Andorra en virtut de l' Acord monetari subscrit amb la Unió Europea (' les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d' aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d' Andorra en virtut de l' Acord monetari subscrit amb la Unió Europea' ).

Amb aquesta Llei es du a terme la transposició completa dels elements adients que faltava incorporar de la Directiva 2014/59/UE al Principat d' Andorra, en compliment dels compromisos esmentats, i s' hi introdueixen les previsions que permeten la plena harmonització del sistema andorrà amb els estats membres de la Unió Europea en matèria de recuperació i resolució.

Addicionalment, per tal de completar la transposició efectiva de la Directiva, s' ha transposat també la Directiva (UE) 2017/2399 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, per la qual es modifica la Directiva 2014/59/UE, en relació amb l' ordre de prioritat dels instruments de deute no garantit en cas d' insolvència, en compliment també dels compromisos de transposició que deriven de l' Acord monetari amb la Unió Europea.

Pel que fa a aquesta Llei, la comprensió correcta de la seva estructura i el seu contingut demana assumir la dimensió essencialment europea de la norma pel que suposa d' incorporació del cabal comunitari a l' ordenament jurídic andorrà. En la seva estructura, i atorgant la màxima continuïtat als continguts de la Llei 8/2015, separa les funcions supervisores i resolutòries tant en la fase preventiva com en l' executiva de resolució (fet que ja es va preveure a la Llei 8/2015 i al que ara es dona continuïtat), refon la regulació de resolució i completa el dret previ en les àrees del règim de recuperació i resolució europeu que faltava incorporar.

Pel que fa a aquest entroncament amb la Llei 8/2015, aquest text es desenvolupa sobre els seus mateixos principis i objectius i replica bona part de la seva estructura i contingut. El fet que s' hagi optat per una derogació, i no per una modificació, respon únicament a l' esforç del legislador per tractar de millorar la sistemàtica i la claredat de la translació.

També, les referències a l' autoritat competent de la supervisió prudencial o a l' autoritat competent s' han d' entendre adreçades a l' Autoritat Financera Andorrana (AFA), mentre que l' AREB és l' autoritat competent de resolució de les entitats bancàries i financeres que prestin serveis d' inversió i, per tant, li corresponen les funcions que li són inherents, tant en fase preventiva com executiva.

II

La Directiva s' ha desenvolupat tècnicament durant els darrers tres anys amb una frenètica activitat reguladora que s' ha recolzat fonamentalment en la Comissió Europea i en l' Autoritat Bancària Europea (ABE), la qual cosa ha permès una convergència i harmonització més grans en la matèria, en paral·lel amb els treballs del Consell d' Estabilitat Financera (FSB) i altres organismes internacionals amb competències en matèria d' estabilitat financera.

D' aquesta manera s' ha anat component una nova branca de la regulació financera a escala europea i a escala mundial. Els seus objectius fonamentals són tant possibilitar la resolució de qualsevol institució financera d' una manera ordenada, sense interrupció sistèmica greu, com minimitzar tant com sigui possible el risc per als contribuents gràcies a la protecció de les funcions que resulten crítiques per al mercat financer i l' economia real, assegurant l' assumpció de les pèrdues per part dels accionistes i creditors de l' entitat en crisi.

Pel que fa a l' experiència viscuda fins ara i que recull la Directiva, en nombroses ocasions els tradicionals procediments concursals en via judicial no resulten els més adients per dur a terme la recuperació o clausura d' una entitat financera inviable en funció de la seva mida, estructura, complexitat, la singularitat de les seves fonts de finançament (que inclouen els dipòsits legalment garantits) i la interconnexió amb altres entitats, mercats, jurisdiccions o sistemes de custòdia i corresponsalia.

Del que s' acaba d' exposar s' infereix la distinció entre la resolució i els procediments que porten a la liquidació o finalització de les activitats en el marc d' un procés judicial tradicional, que tindrà lloc principalment en el cas d' entitats que, per les seves reduïdes mides, complexitat i interconnexions, siguin susceptibles de ser tractades sota aquest règim sense menyscabament de l' interès públic.

En cas contrari, les entitats han de trobar-se sotmeses a mecanismes de resolució de crisis de forma que es minimitzi el risc de contagi i es garanteixi la continuïtat dels serveis financers essencials (en particular, el crèdit), s' evitin les repercussions negatives sobre l' estabilitat del sistema financer (especialment prevenint el contagi i mantenint la disciplina de mercat, tot salvaguardant els fons públics, minimitzant la dependència d' ajuts financers públics extraordinaris, i protegint els dipositants i clients, especialment els que estiguin coberts pels corresponents sistemes de garantia).

Aquests objectius configuren l' interès públic que cal protegir i que en definitiva justifica la intervenció de les autoritats administratives, dotades de facultats i competències d' intervenció, no només per remeiar una situació d' inviabilitat o fallida imminent sinó també per quan l' entitat passi per dificultats. En efecte, l' actuació primerenca és tan necessària com la intervenció ràpida, expeditiva i contundent en el punt d' inviabilitat.

A l' últim, però no per això menys important, cal ressenyar expressament que el règim establert en aquesta Llei constitueix un procediment administratiu, especial i complet, que procura la màxima celeritat en la intervenció de les entitats per tal de facilitar la continuïtat de les seves funcions essencials, alhora que es minimitza l' impacte de la seva inviabilitat en el sistema econòmic i en els recursos públics.

III

La planificació és un component essencial per a una resolució eficaç i, per tant, per a l' estabilitat sostenible del sistema, i resulta imperativa ex ante de la recuperació i la resolució per a totes les entitats i durant tota la seva existència. Per això es dota l' AFA i l' AREB de les competències que els permetin remoure els obstacles per possibilitar la recuperació o la resolució d' una entitat, i això tant pel que fa al grup empresarial com a títol individual.

Així, una de les principals novetats d' aquesta nova norma concerneix la planificació de la recuperació i la resolució, no prevista en el marc vigent actualment, amb caràcter previ i abans que es produeixi tant un deteriorament significatiu de la posició financera de l' entitat en el cas dels plans de reestructuració com una situació d' inviabilitat en el cas dels plans de resolució.

En fase preventiva i pel que fa a la planificació dependent de les entitats, la Llei preveu que aquestes, tenint en compte el coneixement privilegiat que tenen del seu propi funcionament i de qualsevol problema que se' n pugui derivar, han d' elaborar els seus propis plans de recuperació, dimensionant-los segons la importància sistèmica de l' entitat o el seu grup societari i mantenint-los actualitzats.

També...