Aute del Tribunal Constitucional del 2-4-2012 relatiu al recurs d’empara 2012-4-RE.

Causa 2012-4-RE

Número de registre 77-2012. Recurs d’empara

Aute del 2 d’abril del 2012

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de febrer del 2012, per la representació processal dels Srs. Lourdes, Jordi i Joan Toribio Espar, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 2 de desembre del 2010, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, contra la sentència del 16 de desembre del 2011 i contra l’aute del 23 de gener del 2012, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció i del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs d’empara, que dicti una resolució que declari que en la tramitació de l’incident de nul·litat d’actuacions i del recurs d’apel·lació s’han infringit els drets constitucionals esmentats, que acordi l’anul·lació de les decisions objecte de recurs i que retrotregui el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 5 de març del 2012;

Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;

Antecedents

Primer

El 2 de desembre del 2010, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar les demandes acumulades formulades pels Srs. Lourdes, Jordi i Joan Toribio Espar contra les resolucions respectives del Govern i del Comú d’Andorra la Vella que havien desestimat els recursos presentats contra l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme de la parròquia d’Andorra la Vella, en particular, pel que fa a la inclusió de la finca de la qual són copropietaris dins de la unitat d’actuació PP-SUR-35, és a dir, que demanaven que fos classificada com a sòl urbà consolidat, per tal com disposa de tots els serveis urbanístics que exigeix la normativa aplicable.

Segon

Els demandants van presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió i, el 16 de desembre del 2011, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va acordar desestimar aquest recurs.

De manera substancial, considera que de la legislació en la matèria en vigor aplicada al terreny en litigi i de les actuacions realitzades se’n desprèn que el terreny propietat dels demandants no reuneix les condicions per ser classificat com a terreny urbà consolidat, ni tan sols de forma separada de la unitat d’actuació de la qual...