Aute del Tribunal Constitucional relatiu al recurs d'empara 99-8-RE, de 2-7-99.
Causa 99-8-RE
Número de registre: 130-99. Recurs d'empara
Aute del dia 2 de juliol de 1999
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal
Constitucional el dia 2 de juny de 1999 per la
representació processal de la Sra. Anna M. Moreno
Valenzuela, mitjançant el qual interposa recurs d'empara
contra la sentència de la Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de data 21 de gener de 1999, per
presumpta vulneració dels drets establerts en l'article
10 de la Constitució, i atès que la recurrent sol.licita
al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual
"s'anul.li la Sentència de la Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de data 21 de gener de 1.999 dins la
causa TSJC-112/98 notificada a aquesta part en la mateixa
data i es reconegui el dret del recurrent a obtenir una
resolució sobre el fons en el tema objecte del present
recurs";
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41,
88, 98 c) i 102 a);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional,
especialment el títol IV, capítol sisè;
Vista la Llei qualificada de modificació de la Llei
qualificada del Tribunal Constitucional de data 22
d'abril de 1999, especialment l'article 1;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de data 4 de febrer
de 1999;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Josep
López Burniol;
Antecedent únic
El recurrent al.lega que la sentència de la Sala Civil
del Tribunal Superior de Justícia vulnera el dret a la
jurisdicció, incorre en un excés de jurisdicció i vulnera
igualment el dret a un procés degut; i que escau, per
tant, l'admissió del recurs d'empara per ser una
sentència arbitrària.
Fonament jurídic únic
Resulta absolutament evident, de l'escrit presentat i de
la documentació aportada pel recurrent:
-
Que la sentència de la Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia es troba perfectament fonamentada en
relació amb la decisió confirmatòria de la sentència de
la Secció Civil del Tribunal de Batlles;
-
Que el dret a obtenir una resolució fonamentada en
dret no comporta el dret a obtenir una sentència
estimatòria de les pretensions del demandant, i;
-
Que, com ha reiterat aquest Tribunal, el recurs
d'empara no és un recurs de cassació contra sentències
judicials que pugui suplantar la funció dels tribunals
ordinaris, sinó un instrument processal extraordinari
destinat a la protecció dels drets fonamentals, i;
-
Que, davant d'aquestes afirmacions innegables, resten
irrellevants...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba