Conveni sobre l' obtenció de proves a l' estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970.

 
EXTRACTO GRATUITO
CONSELL GENERAL
1/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria
civil o comercial, del 18 de març de 1970
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de novembre del 2016 ha aprovat el següent:
Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970
Bona part dels processos civils que es tramiten davant dels tribunals andorrans contenen elements in-
ternacionals, la qual cosa implica que s’hagin de portar a terme actes processals a l’estranger, com ara
l’obtenció de proves. A  que l’execució d’aquests actes processals es faci de manera àgil i ecaç, és impres-
cindible emprar la via de la cooperació judicial internacional, mitjançant l’adhesió a un o diversos convenis
internacionals que tractin sobre aquesta matèria. Fins ara, el Principat d’Andorra no s’havia adherit a cap
conveni internacional relatiu a l’obtenció de proves en matèria civil, de manera que la cooperació judicial
internacional es regia per les disposicions de l’article 52 la Llei transitòria de procediments judicials, de
21 de desembre de 1993, segons el qual en absència d’un conveni internacional i d’una Llei especial, les
comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans, o que els tribunals
andorrans enviïn als tribunals estrangers, s’han de vehicular a través del ministeri encarregat dels afers
exteriors. Per tant, quan des d’Andorra es demana la cooperació judicial d’un altre estat, aquest darrer no
té cap obligació formal d’executar les comissions rogatòries que se li adrecen, i cal que accepti, aplicant el
principi de reciprocitat, trametre la demanda a les seves autoritats judicials, amb el benentès que els actes
sol·licitats no siguin contraris a la legislació interna i que es respecti la via diplomàtica, la qual freqüentment
no és la més àgil. Aquesta situació comporta que la tramitació dels processos civils en què concorren ele-
ments internacionals s’allargui molt i que, ns i tot a vegades, quan es tracta de països allunyats amb qui
Andorra no acostuma a relacionar-se, no s’arribi a obtenir cap resposta.
Molts dels països del nostre entorn geogràc han signat i raticat el Conveni sobre l’obtenció de proves a
l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970. Aquest Conveni es va materialitzar prop de
la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat, de la qual Andorra és membre des de l’any 2015, i que
té com a missió crear un marc jurídic segur per als individus i per a les empreses en l’àmbit del dret inter-
nacional privat. En aquest sentit, la Conferència de l’Haia ha elaborat al llarg dels anys nombrosos convenis
que ofereixen solucions als problemes legals concrets que sorgeixen en les relacions transfrontereres civils i
comercials entre les persones físiques i jurídiques. En concret, els estats que van signar inicialment el Conveni
sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970, tenien la volun-
tat de crear els mitjans adequats a  de facilitar la transmissió i l’execució de les comissions rogatòries, i de
promoure l’atansament dels mètodes diferents emprats pels estats amb aquesta nalitat, amb l’objectiu de
millorar la cooperació judicial internacional en aquesta matèria per simplicar i accelerar els processos judicials.
L’adhesió al Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de
1970, és una conseqüència lògica de la integració del Principat d’Andorra prop de la Conferència de l’Haia
i de la voluntat de beneciar-se de les eines i els treballs que s’hi han anat acomplint, i permetrà dotar-se
d’un instrument jurídic idoni de cooperació judicial internacional en matèria d’obtenció de proves.
El Conveni es desglossa en quaranta-dos articles, dividits en tres capítols. El primer capítol relatiu a les
comissions rogatòries, detalla una de les vies previstes al Conveni per obtenir proves a l’estranger, que
consisteix en el fet que cada estat designi una autoritat central responsable de rebre les comissions rogatò-
ries de les autoritats judicials dels altres estats, i de trametre-les a l’autoritat competent a  que les executi.
L’execució per aquesta via de les comissions rogatòries internacionals, les quals han de ser executades
Convenis internacionals
Signat
electrònicament
per BUTLLETÍ
OFICIAL DEL
PRINCIPAT D
ANDORRA
Data: 2016-12-20
15:42:35
CONSELL GENERAL
2/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
amb caràcter d’urgència, es fa segons la forma, les condicions i les altres normes contingudes als articles
1 a 14 del Conveni.
La segona via de cooperació judicial en matèria d’obtenció de proves es conté al capítol segon del Conveni,
i es tracta de la possibilitat per part d’un estat contractant de fer actes d’instrucció sense l’ús de mitjans de
compulsió, en el territori d’un altre estat contractant, mitjançant els seus agents diplomàtics i consulars, o
mitjançant comissaris especícs designats pel primer estat. Concretament, aquesta via d’obtenció de proves
es regula als articles 15 a 17, els quals estableixen modalitats diferents, en funció de l’agent que ha d’obte-
nir les proves, i de la nacionalitat de les persones a qui va dirigida la pràctica d’aquestes darreres. L’article
18 preveu que els estats puguin declarar que els agents o comissaris autoritzats per dur a terme actes
d’instrucció dins del seu territori, poden demanar a l’autoritat competent designada per l’estat d’execució,
l’assistència necessària per executar aquests actes mitjançant l’ús de mesures de compulsió. Finalment,
els articles 20 a 22 contenen disposicions relatives a la manera com s’han de practicar les proves en la
modalitat prevista en el capítol segon.
El capítol tercer incideix en les disposicions generals, de les quals cal destacar l’article 23, que disposa que
els estats poden, en tot moment, declarar que es neguen a executar comissions rogatòries que tenen per
objecte el procediment conegut en els països de dret anglosaxó com a pre-trial discovery of documents, atès
que es tracta d’una tècnica intrusiva susceptible de vulnerar els drets de les persones. D’altra banda, també
es contenen disposicions sobre l’aplicació pràctica del Conveni, les disposicions que els estats poden decidir
de derogar, les declaracions i les reserves, la durada del Conveni, la seva entrada en vigor, i les adhesions
posteriors a l’entrada en vigor.
Pel que fa a les reserves, el Conveni preveu la possibilitat d’excloure l’aplicació del capítol segon en la seva
totalitat, perquè aquesta modalitat d’obtenció de proves implica un compromís molt elevat dels estats signa-
taris. No obstant això, atès que es tracta de vies d’obtenció de proves àgils, i que molts dels estats propers
apliquen aquestes disposicions, s’ha optat per no formular cap reserva, tot emprant, però, els mecanismes
previstos al Conveni per atenuar el grau de compromís que comporten. Així, en relació amb l’article 15, s’ha
volgut declarar que l’actuació dels agents consulars i diplomàtics i dels comissaris només podrà tenir lloc
a Andorra mitjançant l’autorització atorgada pel ministeri encarregat de la justícia. Pel que fa als articles 16
i 17, ja estableixen que l’autorització de l’autoritat competent de l’estat requerit és necessària per a l’actu-
ació dels agents consulars i diplomàtics i dels comissaris, motiu pel qual només ha estat necessari fer una
declaració per establir les condicions generals en què s’atorgarà aquesta autorització. Igualment, tal com
preveu l’article 23, s’ha considerat oportú declarar que el Principat d’Andorra no executarà les comissions
rogatòries que tenen per objecte el procediment del pre-trial discovery of documents.
Així doncs, tenint en compte les consideracions exposades,
s’aprova l’adhesió al:
-Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a Andorra.
Casa de la Vall, 30 de novembre del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la
publicació en el Butlletí Ocial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui
lliurar l’instrument de raticació corresponent.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
CONSELL GENERAL
3/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o
comercial, del 18 de març de 1970
Els estats signataris d’aquest Conveni,
Desitjant facilitar la transmissió i l’execució de comissions rogatòries i promoure la concordança entre els
mètodes que utilitzen a aquest efecte,
Desitjant acréixer l’ecàcia de la cooperació judicial mútua en matèria civil o comercial,
Han resolt concloure un conveni a aquest efecte i han acordat les disposicions següents:
Capítol I - Comissions rogatòries
Article 1
En matèria civil o comercial, l’autoritat judicial d’un estat contractant pot, de conformitat amb les disposicions
de la seva legislació, sol·licitar a l’autoritat competent d’un altre estat, per comissió rogatòria, de practicar
qualsevol acte d’instrucció, així com la realització d’altres actuacions judicials.
No s’ha d’emprar una comissió rogatòria per obtenir proves que no estiguin destinades a utilitzar-se en
un procediment ja incoat o futur.
L’expressió «altres actuacions judicials» no comprèn ni la tramesa o la noticació d’actes judicials ni les
mesures cautelars o d’execució.
Article 2
Cada estat contractant ha de designar una autoritat central que s’encarregui de rebre les comissions ro-
gatòries expedides per una autoritat judicial d’un altre estat contractant i de transmetre-les a l’autoritat
competent per executar-les. L’autoritat central ha d’estar organitzada segons les modalitats preceptuades
per l’estat requerit.
Les comissions rogatòries s’han de transmetre a l’autoritat central de l’estat requerit sense la intervenció
d’una altra autoritat d’aquest estat.
Article 3
La comissió rogatòria conté les dades següents:
a)L’autoritat requeridora i, si pot ser, l’autoritat requerida;
b)La identitat i l’adreça de les parts i, si escau, dels seus representants;
c)La naturalesa i l’objecte de la demanda, així com una exposició sumària dels fets;
d)Les proves que s’hagin d’obtenir o les altres actuacions judicials que s’hagin d’acomplir.
Quan escau, la comissió rogatòria també conté:
e)El nom i l’adreça de les persones que han de declarar;
f) Les preguntes que s’han de formular a les persones que han de declarar o els fets sobre els quals
aquestes persones han de declarar;
g)Els documents o altres objectes que s’han d’examinar;
h)La demanda que la declaració es presti sota jurament o per armació solemne sense jurament i, quan
escaigui, la indicació de la fórmula que s’ha d’utilitzar;
i)Les formes especials l’aplicació de les quals es demani de conformitat amb l’article 9.
Així mateix, la comissió rogatòria ha de mencionar, si escau, la informació necessària per a l’aplicació de
l’article 11.
No es pot exigir cap legalització ni formalitat anàloga.

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA