Decret legislatiu del 26-02-2014 de publicació del text refós de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars.

Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars

Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final primera de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, segons la qual s’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor de la Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars que inclogui les modificacions introduïdes en aquesta Llei.

Vist que en compliment del que preveu la disposició final primera de la Llei 27/2013, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei 15/2004, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 27/2013; d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions transitòries, derogatòria i finals de la Llei 15/2004 i de la Llei 27/2013 i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les dos lleis esmentades porta causa;

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 26 de febrer del 2014, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:

Decret

Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de febrer del 2014

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Llei 15/2004,

del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars

Títol I. Incapacitació i internament de les persones

Capítol primer. Règim jurídic de la incapacitació

Article 1

Subjectes i causes d’incapacitació

1. Han de ser incapacitades les persones majors d’edat i els menors emancipats únicament en els casos en què per qualsevol causa es troben en situació habitual de no tenir la potestat d’autogovernar-se.

2. Els menors d’edat no emancipats, si concorre en ells una causa possible d’incapacitat que es creu que pot persistir després de la minoria d’edat, poden ser incapacitats durant el darrer any de la minoria d’edat; en aquest cas la incapacitació produeix els seus efectes a partir de la majoria d’edat.

Article 2

Legitimació activa

1. Estan legitimats per promoure la declaració judicial d’incapacitació la mateixa persona interessada, el seu cònjuge o la persona amb la qual ha format una unió estable de parella, els seus descendents, els seus ascendents, els seus germans, el guardador de fet, el Ministeri Fiscal i el ministeri encarregat dels afers socials del Govern.

2. El Ministeri Fiscal sempre ha de ser part dels procediments d’incapacitació des de l’inici.

3. La incapacitació d’una persona menor d’edat no emancipada sols la poden promoure els seus pares si estan habilitats per a l’exercici de la pàtria potestat. Si es dóna lloc a la incapacitació, es prorroga la pàtria potestat per disposició de la Llei quan la persona incapacitada assoleix la majoria d’edat i s’exerceix d’acord amb el que estableix la sentència d’incapacitació i, subsidiàriament, d’acord amb les normes generals sobre la pàtria potestat.

4. Si la demanda d’incapacitació es promou quan la persona interessada ja ha assolit la majoria d’edat, es pot demanar la rehabilitació de la pàtria potestat.

Article 3

Legitimació passiva

La persona subjecte del procés d’incapacitació pot comparèixer en el judici amb defensa i representació pròpies, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. En el cas que el Ministeri Fiscal hagi promogut el judici d’incapacitació, la defensa de la persona concernida correspon al defensor judicial que es nomeni o a l’advocat que designi la persona interessada.

Article 4

Procediment

1. El procés d’incapacitació s’inicia mitjançant un escrit de demanda adreçat a la Batllia.

2. La demanda ha de consignar la identitat i el lloc on poden ser citats la persona subjecte del procés d’incapacitació, els seus parents més pròxims i el metge tractant, i també ha de designar a les persones proposades per ser titulars de la institució tutelar, indicant la seva idoneïtat. Igualment ha de contenir la motivació necessària d’acord amb la incapacitació sol·licitada, s’hi han de proposar els mitjans de prova oportuns i, en la mesura que sigui possible, ha d’anar acompanyada d’un certificat mèdic relatiu a les capacitats físiques i psíquiques de la persona que es pretén incapacitar i a la necessitat eventual que s’adoptin mesures de protecció provisionals.

3. En el termini de cinc dies hàbils, el batlle notifica personalment la demanda a la persona subjecte del procés d’incapacitació i l’informa del seu contingut i del dret a l’assistència lletrada. La demanda també es notifica al Ministeri Fiscal, llevat que hagi promogut el procés d’incapacitació. Si la persona interessada no està en condicions de nomenar un lletrat o no desitja fer-ho, és defensada pel Ministeri Fiscal o per un defensor judicial en els termes de l’article 3.

4. Durant la tramitació del procediment d’incapacitació, el batlle pot adoptar les mesures escaients per protegir els interessos de la persona que es pretén incapacitar, que són substituïdes per les que estableix la sentència que decreta la incapacitació.

5. Si la demanda de mesures de protecció provisionals es presenta abans de la demanda que inicia el procés d’incapacitació, s’assigna, per torn, al batlle que correspongui, el qual també és competent per tramitar i resoldre el procés d’incapacitació. En el cas que s’adoptin mesures de protecció provisionals, queden sense efecte si en el termini de trenta dies naturals no s’interposa la demanda que dóna inici al procés d’incapacitació. Si les mesures de protecció provisionals se sol·liciten conjuntament amb la demanda que inicia el procés d’incapacitació, o amb posterioritat a aquesta demanda, és competent per resoldre-les el batlle que coneix el procés d’incapacitació.

6. Un cop rebuda la demanda de mesures de protecció provisionals, el batlle convoca les parts, l’advocat o el defensor judicial designats i el Ministeri Fiscal, per a una compareixença conjunta, amb vista a decidir únicament sobre si escau adoptar les mesures sol·licitades. La compareixença s’ha de celebrar dins dels deu dies hàbils següents d’haver presentat la demanda.

7. En l’acte de compareixença, el batlle escolta tots els presents i adopta mitjançant un aute, si escau, les mesures sol·licitades o les que cregui convenients. Aquestes mesures provisionals no són vinculants per a les pretensions respectives de les parts en el procediment d’incapacitació, ni poden prejutjar el que es decideix en la sentència amb la qual finalitza el procés.

8. El batlle ha d’examinar personalment la persona subjecte del procés d’incapacitació, en presència del Ministeri Fiscal i de l’advocat o del defensor judicial designats, a la qual també ha de consultar en relació amb les persones proposades per ser titulars de la institució tutelar. Un cop finalitzada l’exploració de la persona que es pretén incapacitar, i havent escoltat igualment les persones proposades per ser titulars de la institució tutelar i les que el batlle cregui convenient, el Ministeri Fiscal i l’advocat o el defensor judicial, en el cas que no hagin promogut el procés d’incapacitació, poden contestar verbalment la demanda i proposar prova.

9. Sense perjudici de les proves que proposin les parts, el batlle pot acordar, fins i tot d’ofici, la pràctica de tots els mitjans de prova que consideri oportuns tenint en compte les finalitats del procés d’incapacitació. En qualsevol cas, la sentència no pot decretar la incapacitació sense que el batlle hagi encomanat, d’ofici o a instància de part, un dictamen pericial mèdic independent.

10. Després d’haver practicat les proves proposades d’ofici o a instància de part i després que el batlle les hagi acceptades, aquest darrer comunica a les parts, a l’advocat o al defensor judicial designats i al Ministeri Fiscal el contingut de les proves esmentades, i els convoca dins dels deu dies hàbils següents perquè exposin les seves conclusions verbalment.

11. El batlle pot prescindir, excepcionalment, de notificar i informar la persona subjecte del procés d’incapacitació del contingut de la demanda i de la sentència, i de consultar-la en relació amb les persones proposades per ser titulars de la institució tutelar, si conclou raonablement que aquestes actuacions li poden ocasionar un perjudici greu o si del certificat i del dictamen mèdic obrant en autes es desprèn que no està en disposició de prendre’n...