Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
| Fecha de publicación | 03 Septiembre 2014 |
| Número de Gaceta | 52 |
| Sección | Consell General |
3622 Núm. 52 - Any 26 - 3.9.2014Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Tractats internacionals. Lleis.
Sentències del Tribunal Constitucional
Lleis
ordinàries
Llei 16/2014,
del 24 de juliol, de
modificació de la
Llei transitòria de
procediments judicials, del
21 de desembre de 1993
Atès que el Consell General en la seva
sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha
aprovat la següent:
llei 16/2014, del 24 de juliol, de mo-
dificació de la Llei transitòria de proce-
diments judicials, del 21 de desembre
de 1993
Exposició de motius
La Llei transitòria de procediments
judicials va ser aprovada pel Consell Ge-
neral el dia 21 de desembre de 1993,
quan encara no havien entrat en vigor
determinats preceptes de la Llei qualifi-
cada de la Justícia, aprovada tres mesos i
escaig abans. En efecte, les disposicions
de caràcter processal contingudes en la
norma jurídica esmentada, per aplica-
ció de l’apartat 2 de la disposició final
segona, van entrar en vigor el dia 2 de
gener de 1994. D’acord amb l’exposició
de motius de la Llei transitòria de proce-
diments judicials, la finalitat d’aquest text
legal consistia a respectar els procedi-
ments existents, malgrat reconèixer que
alguns procediments eren imperfectes
o inharmònics, i també tenia l’objectiu
de suprimir les institucions i les normes
processals obsoletes i adaptar la resta a
les disposicions de la Constitució i de la
Llei qualificada de la Justícia, o crear-ne
puntualment de noves per donar compli-
ment a aquestes normes jurídiques.
Com indica el mateix nom del text, la
Llei transitòria de procediments judicials
tenia, ja des del moment en què va ser
promoguda, vocació de provisionalitat,
fins que fos redactada i aprovada una
nova Llei general de procediments amb
unitat de criteri, científic i tècnic, segons
els termes de l’exposició de motius, que
també indicava que aquesta tasca s’havia
de posposar fins a la legislatura següent,
atesa la magnitud tecnicojurídica i la
complexitat de l’elaboració. Si bé és cert
que alguns dels capítols o seccions de la
Llei i els articles que els conformen han
estat entretant tàcitament derogats, com
ara els que fan referència al procediment
penal o a la normativa de societats, d’ar-
rendaments urbans o del contenciós en
matèria de seguretat social, no és menys
cert que la majoria del capítols, seccions
i articles romanen vigents encara avui,
malgrat que en els darrers temps s’han
impulsat iniciatives legislatives que a curt
o mitjà termini han de permetre la de-
rogació de parts substancials de la Llei,
com ara les dedicades als procediments
civil o concursal.
Tanmateix, de moment no es pre-
veu que determinats altres articles de
la Llei transitòria de procediments ju-
dicials puguin ser derogats o encabits,
amb les modificacions oportunes, en
altres normes jurídiques de nova crea-
ció. Aquesta previsió és vàlida per a la
majoria dels articles continguts des del
capítol primer fins al quinzè i també
del capítol dissetè, que desenvolupen
molts dels preceptes de la Llei qualifi-
cada de la Justícia. La modificació de la
Llei qualificada de la Justícia s’ha produït
de forma coetània amb els objectius de
configurar un estatus dels batlles, ma-
gistrats i fiscals més complet i detallat,
i consolidar les carreres judicial i fiscal;
conferir noves atribucions a l’òrgan de
govern i administració de l’organització
judicial; impulsar una reforma de les
competències atribuïdes als tribunals en
l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o
ampliar el contingut de la Llei d’acord
amb les necessitats actuals i l’experiència
pràctica en aspectes d’abast més concret
o puntual. I la revisió esmentada de la
Llei qualificada de la Justícia ha fet ne-
cessària una reforma de la Llei transitòria
de procediments judicials.
La Llei de modificació de la Llei trans-
itòria de procediments judicials es divi-
deix en trenta-un articles, una disposició
transitòria i dues disposicions finals. I
encara que aquesta reforma comporta
l’addició, la modificació o la supressió de
bastants preceptes, no ha volgut incidir
en les parts que no tenen res a veure
amb el desenvolupament de la Llei quali-
ficada de la Justícia, a l’efecte, per exem-
ple, de disposar la derogació expressa
dels capítols, seccions o articles que ja
ho han estat de forma tàcita, tal com
s’ha esmentat anteriorment. En efecte,
els canvis aprovats amb la Llei de modi-
ficació de la Llei transitòria de procedi-
ments judicials es limiten a adequar-ne
el text a la modificació par al·lela de la
Llei qualificada de la Justícia i, alhora, a
reformar de forma exclusiva els articles
que dimanen de la Llei esmentada, ja
que s’ha considerat més oportú reservar
la tasca de revisió omnicomprensiva del
text per al moment en què es promoguin
una o diverses lleis que comportin la
substitució íntegra.
En qualsevol cas, es tracta de la terce-
ra modificació de la Llei transitòria de
procediments judicials, i també és la que
té un abast més ampli, com a corol·lari
de la reforma substancial que s’ha dut a
terme de la Llei qualificada de la Justícia,
a la qual es troba íntimament vinculada,
com s’ha dit. En efecte, les dues primeres
modificacions, introduïdes amb la Llei
de modificació de la Llei transitòria de
procediments judicials, del 22 d’abril de
1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer,
qualificada del Codi penal, només van
comportar l’addició d’un article encabit
en una nova secció, per regular l’incident
de nul·litat d’actuacions, i la modificació
de tres articles per adequar-los a la nova
norma penal.
Diversos articles d’aquesta Llei tenen
com a finalitat adaptar els preceptes
de la Llei transitòria de procediments
judicials al nou repartiment competen-
cial dels tribunals penals que consagra
la Llei qualificada de modificació de la
Llei qualificada de la Justícia. També ha
calgut reformar o derogar altres articles,
seccions o capítols per donar empara,
d’acord amb la Llei esmentada, a la cre-
ació de les dues seccions d’Instrucció, a
l’atribució de noves competències al Ple
del Tribunal de Corts i del Tribunal Su-
perior, i a la supressió de les figures del
magistrat adjunt, del batlle habilitat o del
vicepresident del Tribunal de Corts.
No obstant això, es reformen altres
articles de la Llei transitòria de proce-
diments judicials que, si bé desenvolu-
pen preceptes de la Llei qualificada de
la Justícia, van més enllà dels aspectes
assenyalats. En efecte, el temps trans-
corregut d’ençà de l’entrada en vigor
de la Llei transitòria de procediments
judicials aconsellava de fer-ho, a fi de
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba