Llei 21/2018, del 13 de setembre, d' impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).

• Fecha: 13 Septiembre 2018
• Fecha de publicación: 03 Octubre 2018
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 57

Llei 21/2018, del 13 de setembre, d' impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)

Llei 21/2018, del 13 de setembre, d' impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de setembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 21/2018, del 13 de setembre, d' impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)

Índex

Exposició de motius

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Finalitats

Article 3. Definicions

Article 4. Principis rectors

Article 5. Jerarquia de les accions de la transició energètica

Article 6. Objectius

Article 7. Observació sistemàtica i registre

Article 8. Innovació i recerca

Article 9. Fons verd

Capítol segon. Estratègia i òrgans

Article 10. Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic

Article 11. Comissió Nacional de l' Energia i del Canvi Climàtic

Article 12. Oficina de l' Energia i del Canvi Climàtic

Article 13. Servei Meteorològic Nacional

Capítol tercer. Mesures de la transició energètica

Secció primera. Sector elèctric

Article 14. Comptatge d' energia elèctrica

Article 15. Gestió de la càrrega de la xarxa

Article 16. Funció de l' operador del sistema elèctric en la transició energètica

Article 17. Tarifes elèctriques i serveis afins

Article 18. Transmissió d' energia elèctrica per un abonat a tercers

Secció segona. Energies renovables i tecnologies d' alta eficiència energètica

Article 19. Foment de les fonts d' energia renovables

Article 20. Producció elèctrica

Article 21. Comercialització de certificats d' energia elèctrica d' origen 100% renovable

Article 22. Autoconsum d' energia elèctrica

Article 23. Distribució i venda de calor útil

Article 24. Instal·lacions de cogeneració

Article 25. Mesures urbanístiques i constructives

Article 26. Ajuts a la generació elèctrica distribuïda i a l' autoconsum

Secció tercera. Informació i protecció dels usuaris

Article 27. Indicadors de la transició energètica i del canvi climàtic

Article 28. Informació sobre els consums

Article 29. Qualitat i garantia del subministrament elèctric

Article 30. Informació sobre el preu dels hidrocarburs

Article 31. Qualificació de l' eficiència energètica

Article 32. Repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades

Secció quarta. Foment de l' estalvi energètic i de l' eficiència energètica

Article 33. Foment de l' estalvi energètic i de l' eficiència energètica

Article 34. Eficiència energètica en l' edificació

Article 35. Qualificació de l' eficiència energètica en l' edificació

Article 36. Empreses de serveis energètics

Secció cinquena. Mobilitat

Article 37. Mobilitat sostenible

Article 38. Transport públic

Article 39. Concessions d' altres tipus de serveis públics

Article 40. Vehicles

Article 41. Càrrega de vehicles elèctrics i híbrids endollables

Secció sisena. Rol exemplar de l' Administració Pública

Article 42. Rol exemplar de l' Administració Pública

Secció setena. Altres mesures

Article 43. Capacitació per exercir en el context de la transició energètica

Article 44. Registre energètic nacional

Article 45. Precarietat energètica

Article 46. Protecció de les persones i del medi ambient

Capítol quart. El canvi climàtic

Article 47. Acció nacional sobre canvi climàtic

Article 48. L' inventari nacional de gasos d' efecte d' hivernacle

Article 49. La mitigació de les emissions de gasos d' efecte d' hivernacle

Article 50. Mercat nacional de compensació d' emissions de gasos d' efecte d' hivernacle

Article 51. La compensació d' emissions

Article 52. Economia circular

Article 53. Foment de l' adaptació al canvi climàtic i augment de la resiliència als seus efectes

Article 54. Integració del canvi climàtic en polítiques, plans, estratègies i programes

Article 55. Sensibilització i educació en relació amb el canvi climàtic

Capítol cinquè. Infraccions i sancions

Article 56. Tipificació de les infraccions

Article 57. Infraccions lleus

Article 58. Infraccions greus

Article 59. Infraccions molt greus

Article 60. Responsables de les infraccions

Article 61. Prescripció de les infraccions

Article 62. Sancions

Article 63. Sanció d' infraccions concurrents

Article 64. Criteris de graduació de les sancions

Article 65. Prescripció de les sancions

Article 66. Execució de les sancions

Capítol sisè. Procediment sancionador

Article 67. Procediment sancionador

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Disposició transitòria tercera

Disposició transitòria quarta

Disposició transitòria cinquena

Disposició transitòria sisena

Disposició transitòria setena

Disposició transitòria vuitena

Disposició transitòria novena

Disposició transitòria desena

Disposició transitòria onzena

Disposició transitòria dotzena

Disposició transitòria tretzena

Disposició derogatòria primera

Disposició derogatòria segona

Disposició final primera

Disposició final segona

Disposició final tercera

Disposició final quarta

Disposició final cinquena

Disposició final sisena

Disposició final setena

Disposició final vuitena

Disposició final novena

Disposició final desena

Disposició final onzena

Disposició final dotzena

Disposició final tretzena

Disposició final catorzena

Disposició final quinzena

Disposició final setzena

Disposició final dissetena

Disposició final divuitena

Exposició de motius

En el marc de les polítiques adreçades al desenvolupament sostenible d' Andorra, que tenen com a objectiu final un model de societat futura on el creixement econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin com tres aspectes d' un únic repte estratègic, l' energia esdevé un element clau, donat que és un motor essencial del desenvolupament humà, permet la possibilitat de generar riquesa i és fonamental per al desenvolupament dels països.

La cinquena avaluació del Grup Intergovernamental Científic sobre el Canvi Climàtic, publicada el 2014, indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que seran molt més alts a mesura que augmentin les temperatures globals. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per la seva part, ha identificat des del 2007 el fet que el canvi climàtic suposa un risc col·lectiu major i ha reconegut recentment que és un factor multiplicador d' altres riscos per a la seguretat global.

Els ecosistemes de muntanya com els nostres han estat identificats com uns dels més vulnerables a aquests canvis, tant pel que fa als impactes a les poblacions que hi viuen, com als serveis ecològics que ofereixen.

Andorra és, com tots els altres estats de la col·lectivitat internacional, un actor que contribueix a l' efecte d' hivernacle i que en pateix les conseqüències. El Principat d' Andorra és un estat part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic des del 2 de març del 2011. Igualment, el Consell General va aprovar per unanimitat la ratificació de l' Acord de París el 30 de novembre del 2016, la qual va entrar en vigor el 23 d' abril del 2017.

El país ha començat a treballar per complir l' objectiu de reduir fins al 2030 un 37% les emissions en relació amb projeccions immobilistes i contribuir a situar l' escalfament global per sota de 2 graus centígrads, i tendir cap a 1,5. El nostre sistema energètic és vulnerable degut a l' alta dependència exterior (importem el 83% de l' energia elèctrica i el 100% dels combustibles fòssils) i molt demandant pel que fa al sector del transport (52% del total de la demanda energètica nacional).

La transversalitat de l' energia i la seva importància a escala global tant en el moment actual com en el futur fa imprescindible la plena integració i priorització de les polítiques energètiques en les futures estratègies de desenvolupament sostenible de la nostra economia i societat.

La Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l' energia elèctrica i la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l' activitat econòmica i social, i de racionalització i d' optimització dels recursos de l' Administració van obrir el camí al desplegament d' actuacions relacionades amb les energies renovables i l' eficiència energètica.

No obstant això, convé actualitzar i reforçar aquestes polítiques. Per això, ja el 2016, el Consell General va aprovar la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l' ens públic Forces Elèctriques d' Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor. Igualment, convé establir una transició gradual cap a un nou model energètic.

Aquesta Llei dibuixa el futur energètic d' Andorra, així com la trajectòria a emprar per aconseguir-ho, sustentant-se en quatre pilars fonamentals.

El desenvolupament d' un model energètic més sostenible basat en una disminució de la demanda, la implantació de sistemes més eficients i un increment de la producció d' energies renovables, contribueix a la disminució de les emissions globals a l' atmosfera.

La promoció de les noves tecnologies i de les activitats d' alt valor afegit permeten noves oportunitats de negoci i creixement econòmic. Els canvis tecnològics i socials necessaris per garantir el desenvolupament sostenible del nostre sistema energètic s' han de dur a terme de forma que el conjunt de la societat es faci partícip d' aquest canvi.

L' usuari passa a tenir un rol actiu en el sistema; mitjançant la millora de la informació que rep, té al seu abast les eines per controlar el seu consum i actuar en conseqüència, alhora que se li atribueix un rol clau en la generació d' energia distribuïda i se li permet l' autoconsum. La Llei protegeix el consumidor i especialment preveu la protecció dels usuaris més desafavorits, en risc potencial de precarietat energètica. La participació pública esdevé clau en aquest nou model en què les decisions que es prenguin seran coherents.

Finalment, la Llei afavoreix l' augment de la producció energètica nacional i la seva diversificació, reduint al mateix temps la vulnerabilitat als mercats, millorant la seguretat...