Llei 29/2008, de l'11 de desembre, del cadastre.
Llei 29/2008,
de l'11 de desembre, del cadastre
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008
ha aprovat la següent:
llei 29/2008, de l'11 de desembre, del cadastre
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Capítol segon. Gestió del cadastre
Capítol tercer. Contingut del cadastre
Capítol quart. Valoració dels béns immobles
Capítol cinquè. Cartografia del cadastre
Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dades
Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informació
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició addicional tercera
Disposició addicional quarta
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició final
Exposició de motius
A principis del segle passat, els comuns, complint l'ordinació aprovada pel
Consell General en data 20 de maig del 1912, van elaborar els cadastres
parroquials els quals, fins a la data d'avui, han proporcionat un coneixement de
la realitat immobiliària, principalment rústica, de cada parròquia. Tanmateix, és
un fet que aquests cadastres elaborats durant el segle passat no s'han
actualitzat, tant per manca de dades com perquè es van elaborar sense
incorporar-hi documentació gràfica ni plànols, de manera que la situació, la
superfície i altres circumstàncies de les finques inscrites únicament són
aproximades. A més, no existeix cap normativa d'àmbit estatal que coordini
l'activitat cadastral a nivell nacional, i els comuns no disposen dels instruments
legals escaients per actualitzar els cadastres de forma que reflecteixin en tot
moment la realitat immobiliària.
La Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns,
del 4 de novembre del 1993, van confirmar les facultats que tradicionalment
han tingut els comuns en aquesta matèria, establint que l'elaboració del
cadastre de la parròquia és una competència dels comuns que ha d'exercitar-
se de forma coordinada amb l'activitat registral de l'estat. Posteriorment, la
disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances
comunals va fixar que en el termini de 10 anys el Govern i els comuns havien
d'elaborar un cadastre de la propietat immobiliària nacional que havia de
permetre identificar les propietats immobiliàries i establir-ne una valoració a
partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics, tasca que ja
ha estat iniciada per diferents comuns.
La present Llei té l'objectiu d'omplir la llacuna existent en matèria de legislació
cadastral de forma que, respectant les competències dels comuns i les seves
facultats d'elaboració i de gestió del cadastre parroquial, estableixi unes
normes que donin uniformitat a tots els cadastres parroquials i precisi la
coordinació que a nivell estatal ha d'existir perquè els comuns tinguin la
informació necessària per actualitzar i mantenir els cadastres.
Front als principals models clàssics de sistemes cadastrals, com són el llatí,
amb finalitats primordialment fiscals, o el germànic, de tipus multifuncional i
amb una major precisió tècnica dels treballs topogràfics, la present Llei
s'orienta cap al model germànic en el sentit que els cadastres han de ser una
representació fidel del territori que permeti una utilització múltiple de la
informació que contenen orientada no únicament a finalitats fiscals sinó també
a ser un instrument territorial fiable al servei de l'administració i dels ciutadans.
D'aquí en resulta la importància de coordinar i unificar les tasques relacionades
amb l'elaboració i el manteniment de les bases de dades cadastrals que
constitueixen el seu principal actiu, així com la de col·laboració
interadministrativa i, en el seu cas, amb altres instàncies públiques i institucions
registrals que ha de permetre actualitzar titularitats i les restants dades
cadastrals.
La normativa que conté aquesta Llei té també en compte els principis
proclamats pel manual "Cadastre 2014" presentat al Congrés de la Federació
Internacional de Topògrafs celebrat a Brighton l'any 1998 segons el qual els
sistemes cadastrals moderns han d'oferir una informació fiable i complerta
sobre la situació legal del territori, s'han d'adaptar a les necessitats canviants
de la societat mitjançant sistemes d'organització flexibles, informacions ben
definides i models detallats de dades i s'han de dotar de la tecnologia
adequada per assolir la màxima eficàcia.
La Llei defineix el cadastre com a registre administratiu en el qual s'inscriuen
els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n descriuen les
característiques físiques, jurídiques i econòmiques. La inscripció es preveu com
un acte obligatori per part dels titulars de béns immobles i dels drets posseïts
sobre els mateixos sense perjudici que els comuns puguin iniciar d'ofici els
procediments escaients per inscriure o modificar les dades cadastrals.
A efectes jurídics, com també ha vingut afirmant la jurisprudència, la Llei preveu
que les inscripcions cadastrals es presumeixen certes com a principi de prova i
valor de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant
dels tribunals en cas de conflicte respecte a la titularitat dels drets que es
pretenen tenir sobre els béns immobles.
Pel que respecta a la gestió del cadastre, la Llei estableix unes disposicions
generals i deixa un gran marge d'actuació als comuns perquè, fent ús de
l'autogovern que la Constitució i la Llei qualificada de delimitació de
competències els hi atorga en aquesta matèria, dictin les corresponents
normatives parroquials que concretin i precisin tant l'elaboració com el
funcionament dels cadastres i regulin els mecanismes d'inscripció i de
modificació de les dades cadastrals. Junt amb aquestes facultats, com a
derivació del que ja indica la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances
comunals en el seu article vuitè, s'atribueixen també als comuns les potestats
inspectores i sancionadores necessàries per exigir i controlar el compliment de
la normativa en matèria cadastral.
Els conceptes d'unitat cadastral i de titular cadastral es configuren com a
elements bàsics del cadastre. Pel que respecta a les unitats cadastrals se'ls hi
ha d'assignar una referència que les permeti identificar de forma unívoca dins
del territori nacional i tenen aquesta consideració els immobles consistents en
parcel·les, enteses com a extensions de terreny delimitades per una línia
poligonal tancada, les edificacions juntament amb el terreny sobre les quals
estan bastides i les diferents unitats immobiliàries en què s'ha dividit un edifici
d'acord amb el règim de la propietat horitzontal. Pel que respecta als titulars
cadastrals es defineixen com a qualsevol persona física o jurídica, pública o
privada, que posseeix qualsevol dret de propietat, de superfície, de cens
emfitèutic o de concessió administrativa sobre un bé immoble. En ambdós
casos, la Llei fixa uns paràmatres mínims que han de complir tots els cadastres
parroquials i dóna la possibilitat als comuns perquè puguin regular i definir en la
normativa parroquial altres béns immobles que tinguin la consideració d'unitats
cadastrals o ampliar la inscripció obligatòria al cadastre d'altres drets reals d'ús.
La publicitat i la difusió dels cadastres se sotmeten a la Llei 15/2003, del 18 de
desembre, qualificada de protecció de dades personals qualificant-los de
registres públics i diferenciant aquelles dades protegides que, com el nom i els
cognoms de les persones físiques i la denominació de les persones jurídiques,
a més dels seus domicilis, tenen un major grau de protecció i no poden ser
divulgades sense consentiment del seu titular excepte en els supòsits
específicament previstos per la Llei, d'aquelles dades no protegides l'accés de
les quals és lliure. En ambdós casos la forma i els procediments per a fer
efectiva aquesta publicitat han de ser regulats pels comuns.
La col·laboració i l'intercanvi d'informació dels cadastres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba