Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011.

Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de gener del 2014 ha aprovat el següent:

Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011

La gran majoria de persones que són víctimes de persecució sexual, d’abusos sexuals, de violacions, de matrimonis forçats o d’esterilitzacions forçades, o de violència física, sexual o psicològica comeses per part de la parella, són dones. Aquestes són també les úniques víctimes d’altres comportaments cruels i degradants com les mutilacions genitals i els avortaments forçats.

Aquests tipus de violència representen, a Europa, la violació més greu dels drets humans per raons de gènere. Tanmateix, sovint silenciada, no existeix cap estimació fiable del seu abast a Europa. Tot i que les metodologies varien, entre una cinquena part i una quarta part de les dones són víctimes de violència física almenys una vegada durant la seva vida adulta i més d’una de cada deu pateix maltractaments sexuals que impliquen l’ús de la força. A més, la majoria d’aquests actes de violència són comesos per homes del seu entorn social immediat, sovint les parelles o parelles anteriors de les víctimes. Es tracta d’una violència estructural, que té per objectiu exercir la dominació i el control dels seus autors.

Davant d’aquest fenomen mundial, el Comitè per l’eliminació de la discriminació de les dones del Conveni de les Nacions Unides en la seva Recomanació general sobre la violència contra les dones núm. 19 (1992) va contribuir a fer reconèixer la violència contra les dones com un tipus de discriminació envers les dones.

L’any 1993, l’Assemblea general de les Nacions Unides va adoptar una Declaració sobre l’eliminació de la violència envers les dones posant les bases d’una acció internacional de lluita contra la violència envers les dones. L’any 1995, la Declaració de Beijing i el Programa d’acció van designar l’eliminació de la violència envers les dones com un objectiu estratègic entre d’altres exigències relatives a la igualtat entre dones i homes.

L’any 2006, el Secretari general de les Nacions Unides identifica en el seu Estudi en profunditat de totes les formes de violència envers les dones, les manifestacions i els marcs jurídics internacionals relatius a la violència envers les dones.

El Consell d’Europa va adoptar, l’11 de maig del 2011 a Istanbul, el Conveni sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, que obre la via per a la creació d’un marc jurídic per a la protecció específica de les dones contra qualsevol forma de violència, i la seva prevenció i repressió.

És el primer instrument jurídic vinculant a nivell europeu que proporciona un marc jurídic complert per a la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i per a la protecció de les víctimes, amb l’objectiu d’acabar amb la impunitat dels autors de violència envers les dones i de la violència domèstica. Els estats firmants es comprometen a implantar mesures legislatives i preventives per combatre aquest tipus de violència, així com a establir mecanismes d’atenció a les víctimes.

A data d’avui, el Conveni ha estat signat per 32 Estats, dels quals 8 ja l’han ratificat. El Conveni necessita, però, 10 ratificacions per entrar en vigor.

Es tracta d’un text molt complert que preveu, entre altres, mesures de prevenció, d’assistència i de suport a les víctimes, de protecció jurídica, i que estableix també els procediments civils i penals específics. El Conveni defineix els tipus de violència contra les dones, entre els quals hi ha el matrimoni forçat, les mutilacions genitals femenines, l’assetjament, la violència física i psicològica i la violència sexual. Donat que les dones no són les úniques víctimes de la violència domèstica, el Conveni convida als estats part a estendre el seu marc de protecció als homes, infants i persones grans que estan exposats a la violència dins del cercle familiar o de la llar.

El preàmbul del Conveni enuncia el principal objectiu del text consistent en crear una Europa sense violència envers les dones i sense violència domèstica, i estableix l’existència d’un lligam ferm entre l’assoliment de la igualtat entre homes i dones i l’eradicació de la violència envers les dones.

Estableix unes obligacions per part dels actors estatals: autoritats, funcionaris, agents i institucions estatals, així com els altres actors que actuïn en nom de l’Estat, que s’han de comportar d’acord amb l’obligació d’abstenir-se de cometre qualsevol acte de violència contra les dones. El Conveni també preveu obligacions pels actors no estatals: l’Estat ha de prendre les mesures legislatives o altres necessàries per actuar amb la diligència deguda per prevenir, investigar, castigar i concedir una indemnització pels actes de violència objecte d’aquest Conveni, comesos per actors no estatals.

El Conveni presta una atenció particular a la prevenció de la violència, mitjançant la sensibilització, l’educació, les formacions i els programes preventius, entre d’altres. El capítol 4, dedicat a la protecció i suport contempla els serveis generals de suport que els estats han d’establir en favor de les víctimes com els serveis de suport especialitzats, l’existència de refugis apropiats, guàrdies telefòniques permanents, el suport a les víctimes de violència sexual, la protecció dels infants que són testimonis o l’establiment d’un canal de comunicació que doni la possibilitat, als professionals, a assenyalar casos greus de violència sense veure’s perjudicats per les seves obligacions de secret professional.

Pel que fa al dret civil, el Conveni preveu una responsabilitat subsidiària per a l’Estat de concedir una indemnització per danys greus contra la integritat física o la salut quan el perjudici no estigui cobert per altres fonts. L’acceptació d’aquesta disposició per part d’Andorra, podria suposar un greuge comparatiu en relació a d’altres subjectes passius.

A més, Andorra no és part al Conveni europeu sobre indemnització de les víctimes de delictes violents, al qual aquest Conveni fa menció expressa. Per aquest motiu Andorra emet una reserva a la no aplicació d’aquesta obligació subsidiària d’indemnització d’acord amb l’article 78.2 del Conveni.

El Conveni preveu la creació d’un grup internacional d’experts independents per a la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (GREVIO) que té per objectiu vetllar per l’aplicació de les seves disposicions. Sobre la base d’un procediment d’informació, el GREVIO avalua les mesures adoptades per l’Estat part per aplicar el Conveni. A més dels informes presentats per l’Estat part, també pot basar-se en la informació proporcionada per les ONG, i pels parlaments nacionals. Si la informació rebuda no és suficient, o si un problema particular requereix atenció immediata, el GREVIO pot visitar el país en qüestió.

Andorra integra, a través de l’article 5 de la Constitució, la Declaració universal de drets humans adoptada el 10 de desembre del 1948. La Constitució també enuncia, en el títol II els drets i les llibertats de les persones especificant que ningú no pot ésser discriminat per raó de sexe, que tota persona té dret a la integritat física i moral i que ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants.

L’ordenament jurídic andorrà es completa amb instruments internacionals específics sobre els drets de les dones, concretament el Conveni de les Nacions Unides sobre l’eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona, fet a Nova York el 18 de desembre del 1979 i adoptat per Andorra al gener del 1997, i el protocol opcional a aquest Conveni, fet a Nova York el 6 d’octubre del 1999 i ratificat per Andorra a l’octubre 2002.

A banda d’aquests instruments internacionals relatius a les dones, Andorra ha adoptat altres Convenis internacionals de drets humans que inclouen la promoció i protecció dels drets de les dones com el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, adoptat al setembre del 2006.

Pel que fa a la legislació interna, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la Llei qualificada del matrimoni de 30-6-95 i Llei 3/2012, del 19 d’abril, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, així com la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002 amb les seves successives modificacions, completen també el marc legal de protecció dels drets de les dones.

Per poder ratificar aquest Conveni, s’han introduït determinades conductes tipificades en el Conveni mitjançant la modificació del Codi penal (Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal).

...