Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració.

Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de maig del 2012 ha aprovat la següent:

llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Exposició de motius

L’aprovació d’una nova Llei qualificada d’immigració que substitueixi la fins ara vigent, aprovada i refosa pel Decret legislatiu del 25 de juny del 2008, i també la Llei 17/2006, del 30 de novembre, qualificada de residències passives, s’ha considerat una necessitat per tal d’assolir tres objectius fonamentals:

- En primer lloc, integrar la regulació de les residències passives, que fins ara es trobava emmarcada en una norma separada, dins del cos normatiu on s’estableix el règim legal de la immigració en el Principat d’Andorra.

- En segon lloc, crear noves tipologies d’autoritzacions d’immigració que completin el conjunt ja existent i que donin resposta a la necessitat d’incrementar l’atractiu del Principat d’Andorra com a destinació de persones estrangeres que responguin a certs perfils.

- En tercer lloc, incloure determinades correccions tècniques encaminades a precisar o aclarir algunes qüestions incloses en la normativa vigent, la interpretació i l’aplicació pràctica de les quals, en alguns casos, havia suscitat algun dubte.

Per raons d’urgència legislativa, la regulació de les residències passives, empresa per primera vegada l’any 1996, va ser objecte d’una llei específica, i es va mantenir des d’aleshores en un cos normatiu separat del comú en què es regula el règim jurídic de la immigració en territori andorrà. Quinze anys després d’aquella regulació inicial, s’ha estimat convenient, per motius de correcta sistemàtica legislativa, incorporar la regulació que fins ara es trobava continguda a la ja esmentada Llei 17/2006, en la norma general reguladora de la immigració. Per això, la regulació esmentada s’ha inclòs, amb les adaptacions necessàries encaminades a encaixar-la en aquesta Llei, com un capítol específic dins del nou títol IX d’aquesta última, segons s’exposarà més endavant.

La regulació tradicional de les autoritzacions d’immigració ha girat al voltant de la dicotomia existent entre les dues possibles situacions en les quals una persona estrangera podia accedir a la residència andorrana: d’una banda, la dels immigrants que entraven en territori andorrà amb l’objectiu d’exercir una activitat professional, assalariada o no, i s’incorporaven al mercat laboral i de serveis nacional i, d’altra banda, la dels que establien la seva residència a Andorra sense voluntat d’exercir cap activitat i que quedaven enquadrats en l’àmbit de les residències passives.

Deixant al marge altres situacions ja considerades normativament i que comptaven amb un component híbrid entre les dues situacions citades, com les dels estudiants i els investigadors, s’ha observat l’oportunitat de donar entrada en l’ordenament andorrà a noves tipologies de règims d’immigració que, sense encaixar pròpiament en cap de les situacions esmentades, és a dir, sense referir-se a persones amb voluntat d’integrar-se plenament en el mercat laboral i de serveis nacional, però tampoc de romandre en situació totalment passiva, tindria per objecte donar cobertura als estrangers que, gaudint d’un cert nivell de qualificació professional o d’un reconegut prestigi en els àmbits cultural, científic o esportiu, desitgessin accedir a la residència andorrana mantenint la seva activitat o treball professional en l’esfera corresponent, però amb una projecció eminentment internacional, és a dir, sense intervenir substancialment en el mercat andorrà.

Per donar cabuda a aquestes noves categories de residents, s’han creat dues noves tipologies d’autoritzacions: les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional i les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu. Ambdós tipus d’autoritzacions han quedat emmarcats dins de les denominades autoritzacions d’immigració de residència sense treball, que és la nova rúbrica sota la qual també han estat anomenades les antigues autoritzacions de residència passiva.

Finalment, la reforma empresa per aquesta Llei introdueix certes modificacions en el règim de les fins ara anomenades residències passives. En primer lloc, han passat a denominar-se residències sense activitat lucrativa. En segon lloc, s’han revisat alguns dels requisits necessaris per obtenir l’autorització corresponent. Com a novetat més significativa en aquest punt, la nova regulació exigeix que els sol·licitants de l’autorització assumeixin el compromís, el compliment del qual hauran de justificar a posteriori, de dur a terme inversions en actius situats a Andorra d’un import mínim de 400.000 euros. La finalitat d’aquesta exigència, que no substitueix la necessitat de mantenir un dipòsit de garantia davant l’INAF per un import de 50.000 euros, és la necessitat de condicionar l’accés a la residència sense activitat lucrativa a una vertadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país, la qual estaria indubtablement garantida a través del requisit d’inversió en els esmentats actius de base andorrana. En aquest punt, a més, la regulació andorrana passa a alinear-se amb alguna de les principals jurisdiccions estrangeres en què s’estableixen règims d’índole similar, respecte als requisits, tant qualitatius com quantitatius, condicionants de l’accés a les corresponents autoritzacions d’immigració en els països respectius.

Pel que fa al contingut, aquesta Llei intenta respectar en tot el que ha estat possible l’estructura de la fins ara vigent Llei qualificada d’immigració i ha limitat les modificacions a les estrictament necessàries per assolir els objectius ja apuntats.

Els títols I (De l’àmbit d’aplicació de la Llei), II (Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions) i III (Del Registre Central d’Immigració), els quals s’han mantingut amb mínimes alteracions en el contingut, regulen aspectes generals que concerneixen l’aplicació de la Llei i la determinació dels òrgans amb competències en matèria d’immigració, tant pel que fa a la definició de les polítiques corresponents, com a la gestió dels expedients, i delimiten els aspectes generals del funcionament del Registre Central d’Immigració, la regulació detallada dels quals es remet a la normativa reglamentària.

Els títols IV (De l’entrada al Principat d’Andorra) i V (Del règim turístic), que també coincideixen pel que fa al contingut amb la normativa vigent fins ara, s’ocupen, pel que fa al primer, de regular determinades qüestions...