Sentència del Tribunal Constitucional del 3-12-2012 relativa al recurs d’empara 2012-13-RE.

Causa 2012-13-RE

Número de registre 248-2012. Recurs d’empara

Sentència del 3 de desembre del 2012

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 de maig del 2012, per la representació processal del Sr. Jordi Molner Gonzàlez, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 22 de març del 2012 i contra l’aute del 30 d’abril del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que dicti una resolució que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la lesió del dret esmentat, que declari la nul·litat de les resolucions impugnades i que reposi a la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l’adopció de les mesures necessàries. Així mateix, d’acord amb l’article 88 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, demana la suspensió dels efectes dels autes objecte de recurs;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 15 de juny del 2012;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2012, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2012-13-RE;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 26 de setembre del 2012, per la representació processal del Sr. Jordi Molner Gonzàlez;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 28 de setembre del 2012, per la representació processal de la Sra. Meritxell Martí Castanyer;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

El 25 d’octubre del 2011, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual estimava parcialment la demanda de divorci promoguda pel Sr. Jordi Molner Gonzàlez contra la Sra. Meritxell Martí Castanyer, declarava dissolt el matrimoni, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial, i a més declarava que:

- la pàtria potestat estava compartida entre els progenitors respecte del seu fill,

- l’atribució de la guarda i custòdia del fill menor corresponia a la mare, com també l’ús del domicili familiar,

- no procedia cap règim de visites del menor amb caràcter obligatori, mentre no canviessin les circumstàncies actuals,

- i, el pare hauria de satisfer una pensió d’aliments pel fill per un import de 800,00 euros, amb precisió de la durada concreta en el temps i de les condicions.

Segon

La representació processal del Sr. Jordi Molner Gonzàlez va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i, el 22 de març del 2012, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va confirmar íntegrament la sentència esmentada.

Tercer

La representació processal del Sr. Jordi Molner Gonzàlez va presentar, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions per tal com va considerar que la sentència del Tribunal Superior de Justícia vulnerava els seus drets a la jurisdicció i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

Quart

El 30 d’abril del 2012, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que desestimava aquest incident de nul·litat d’actuacions.

Cinquè

El 18 de maig del 2012, la representació processal del Sr. Jordi Molner Gonzàlez va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 22 de març del 2012 i contra l’aute del 30 d’abril del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

Aquesta part considera, en efecte, que les resolucions objecte de recurs no han estat suficientment fonamentades i raonades i que no s’han pronunciat sobre diverses de les seves al·legacions: d’una banda, no s’esmenta que el contingut de l’informe de la psicòloga no s’oposa a continuar la segona fase de visites graduals entre pare i fill; d’altra banda, tampoc es pronuncia en relació amb el fet que la mare no li ha deixat exercir la seva pàtria potestat, ja que no li ha permès participar en cap de les decisions relatives al procés educatiu del fill; i, finalment, res s’ha dit sobre l’actitud d’obstaculització de l’altra part, d’ençà la separació matrimonial, de la comunicació entre pare i fill, com de la realització de l’informe psicològic; així mateix, res es menciona tampoc de la situació econòmica real del recurrent.

Seguidament, aquesta part defineix i precisa l’abast de l’article 10 de la Constitució del qual en conclou que la manca d’un pronunciament complet per part del jutge o del tribunal competent produeix una omissió contrària al contingut de l’article esmentat.

Més concretament, retreu que l’informe psicològic no s’oposa a la continuació del règim de visites gradual i que el rebuig de la figura paterna té el seu origen en l’alienació parental causada per la mare i, si no es restableix el vincle paternofilial aquesta situació no canviarà.

Detalla de quina manera l’altra part ha obstaculitzat la comunicació directa entre pare i fill, així com la realització de l’informe complementari de la psicòloga.

Pel que fa a la situació econòmica del recurrent, es precisa que els tribunals ordinaris no han tingut en compte el seu patrimoni real, el recurrent no ha millorat la seva situació econòmica, ni tampoc oculta la seva situació. Per tal com resideix a l’estranger, va precisar a la psicòloga que podia visitar el seu fill un cop al mes, i no un cop a la setmana.

Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que dicti una resolució que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la lesió del dret esmentat, que declari la nul·litat de les resolucions impugnades i que...