Sentència del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relativa al recurs d’empara 2013-39-RE.

Causa 2013-39-RE

(Sans Leon c/ Principat d’Andorra)

Número de registre 506-2013. Recurs d’empara

Sentència del 5 de maig del 2014

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 15 d’octubre del 2013, per la representació processal del Sr. Albert Sans Leon, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 2 d’octubre del 2012, dictada pel Tribunal de Corts, i contra la sentència del 24 de maig del 2013 i l’aute del 19 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que revoqui les resolucions recaigudes en aquest procediment i que declari nul·les totes les actuacions judicials realitzades;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 20 de novembre del 2013;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 13 de gener del 2014, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2013-39-RE;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 29 de gener del 2014, per la representació processal del Sr. Olivier Montel Monteret;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 30 de gener del 2014, per la representació processal del Sr. Albert Sans Leon;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;

Antecedents

Primer

Arran d’una disputa amb motiu d’un accident de tràfic lleu, el 2 d’octubre del 2012, el Tribunal de Corts va condemnar com a responsable penalment en concepte d’autor, sense concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal el Sr. Albert Sans Leon d’un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, d’un delicte menor d’amenaces no condicionals i d’una contravenció penal de vexacions lleus a la pena de 18 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de condemna de 4 anys.

Com a responsable civil va condemnar el Sr. Albert Sans Leon a indemnitzar la CASS amb un import de 1.597,29 € i el Sr. Olivier Montel Monteret amb un import total d’11.406,00 €, desglossats de la manera següent: en concepte d’IPP, la quantitat de 3.000,00 €, en concepte de pretium doloris, la quantitat de 2.500,00 €, en concepte de perjudici del lleure, la quantitat de 1.000,00 €, i, en concepte d’ITT, la quantitat de 4.906,00 €.

Així mateix, condemnava el Sr. Albert Sans Leon i el seu acompanyant a indemnitzar solidàriament el Sr. Olivier Montel Monteret amb la quantitat de 2.000,00 € en concepte de perjudici moral derivat de les amenaces no condicionals i de les vexacions lleus.

Segon

La representació processal del Sr. Albert Sans Leon va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència, i, el 24 de maig del 2013, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava el recurs esmentat i confirmava la sentència de la primera instància.

Tercer

La representació processal del Sr. Albert Sans Leon va formular, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions per tal com va considerar que s’havien vulnerat els principis d’innocència, d’igualtat, “in dubio pro reo”, així com els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

En aquest mateix escrit, aquesta part demanava la recusació del fiscal general, de la batlle instructora i d’una magistrada del Tribunal de Corts.

Quart

El 19 de setembre del 2013, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què declarava que pel que feia a les recusacions, el demandant no havia respectat el procediment establert a aquest efecte. També destacava que, en suport de la seva demanda, desenvolupava “un teixit d’al·legacions, fins i tot insinuacions, no basant-se sobre cap prova concreta, de tal manera que sol·licita d’aquesta Sala Penal que constitueixi ella mateixa la prova mancant procedint o fent procedir a l’audició de múltiples persones.”

Pel que fa a la resta de vulneracions al·legades, recordava que l’incident de nul·litat d’actuacions no organitza un tercer grau de jurisdicció que comporti una nova valoració de la prova. En aquest cas, el demandant reitera una argumentació idèntica a aquella que es va presentar davant aquesta mateixa Sala i que va ser contestada en els fonaments de la sentència que exposen clarament els elements de prova que han portat a la confirmació de la sentència del Tribunal de Corts.

Per consegüent, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions esmentat.

Cinquè

El 15 d’octubre del 2013, la representació processal del Sr. Albert Sans Leon va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 2 d’octubre del 2012, dictada pel Tribunal de Corts i contra la sentència del 24 de maig del 2013 i l’aute del 19 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

En el seu escrit de recurs d’empara, aquesta part exposa de manera molt detallada les diverses fases del procés, les seves...